El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí
Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb
Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig
tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la
Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el
november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el
juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
La Revetlla de Sant Joan 2012
degué deixar-me com una inquietdu a dins. El repte de cóm expresso ho al Crsit?
Des que la mare i el pare Cassià Justa van tornar a l'Esència de Ser, em sento com si el meu Ser Intern no es pogués comunicar amb ningú.
La Revetlla de Sant Joan el pare Sanromà ens qüestiona: quí és per a tú el Crist, i ens va proposar que cadascú cerques la seva pròpia resposta. Per a mi aquesta resposta és clara: el Crist ho És Tot, per a mi, Expressió perfecta del Pare/Mare Etern a prop nostre. Ara bé, la qüestió que jo em plantejo és: com em relaciono amb Crist en l'altre? Peru què en sento rebutxada quan expresso el que Crist es en mi?
No vaig tenir temps d'estar a casa que tornava a ser a Montserrat
El dissabte 30 el "II Festival Internacional Orgue de Montserrat Abat Cassià M. Just. In Memoríam"que organitzen al monjos de Montserrat, des de l'estiu del 2011.
Hi vaig passar dos dies, el dissabte era el Concert i jo marxava el dilluns. El dissabte va pujar Helena Cordon, es va quedar fins diumenge, però aquí no parlarè d'ella, en el meu camí ha hi he parlat molt amb ella: massa i tot.
Cal mirar-s'ho. El dilluns 11 de juliol celebració de Sant Benet i tornava a ser. Havia demanat una missa per la familia de casa i era el día.
Això sí, el vespre a dormir a casa.
El dimarts 7 d'agost de 2012 a Montserrat per un dia, amb el grup de la Coral AMIBA.
Va ser un dia difrent, Montserrat compartit amb gent dels meus grups de cada dia, perquè ara canto en aquesta coral. bé canto feina a rai, per no desafinar gaire.
Per el director Mique Àngel Arias Soler té molta paciènciia. Ells es va formar en direcció coral amb la filosofia d'Anselm Clave.
Amb el grup no hi pots parlar ni de fe, ni de la força del Crist Intern, de com ens acompanya en cada instant. Pel grup, només hi ha viatges, dinars i televisió, els qui tenen familia: fills i nets. 
El dijous 16 d'agost de 2012, a les 7 del mati Bus 50, Tren a plaça Espanya, sortim a les 8:36, estació de Monistrol enllaç, cremallera i arribem al Monestir 10 del amtí. Temps per aturar-nos al Sef-Servi i cap a Conventual.
El dijous 16 d'agost de 2012, a les 7 del mati Bus 50, Tren a plaça Espanya, sortim a les 8:36, estació de Monistrol enllaç, cremallera i arribem al Monestir 10 del amtí. Temps per aturar-nos al Sef-Servi i cap a Conventual.
Encara hi vaig trobar a la familia de Sabadell, Jaon i Antonia, als de Lloret, Enric i Maria, Conxita i Maria de Sant boi, el Jaume Cardona de Girona.
Vam fer un café sota els porxos de la cafeteria de la plaça, i fins l'any que ve, amics, un goig saludar-vos. Tornem a fer el mateix recorregut que al matí, a l'inrevés a les 13:15 sortia de Montserrat amb el cremallera i arribava a casa gairebe a les cuatre de la tarda. dinar-berenar a casa. Continuem...
Dissabte 8 i diumenge 9 de setembre de 2012, a Montserrat. Dissabte al vespre fan la cloenda del
"II Festival Internacional Orgue de Montserrat Abat Cassià M. Just. In Memoríam".
La Basílica era plena moderadament, perque una vegada els seients són plens i els espais laterals també, els serveis de seguretat no hi dejaven quedar a ningú més.
Certament all`que l'Esperit viu, no ho sé comunicar. Si intento explicar-ho se'n va.
El diumenge dia 9 a Conventual al meu costat hi havia una senyora molt dolça i agradable, en acabar la celebració em vaig acomiadar d'ella amb un petó a la mà.
Era a la plaça encarada per anar a cercar el cremallera, quan aquest senyor de la foto amb va aturar.
És Joan Dalmau, viu amb la seva mare, la senyora de la cadira, que es diu Magdalena, són de l'Espluga Calba (Lleida, comarca de les Garrigues)
Ell anava amb la seva màquina de retratar, que us puc fer una foto?. Prop de nadal amb la seva felicitació per les festes m'arribaven les fotos. 
Dilluns 24 de setembre de 2012, a casa. Cap al vespre quedem amb Ma Teresa Segarra i Carme Vila, anem a la terrassa de la cafetería/xarcuteca a fer un mos. Cap de les tres ho volia però el tema de l’independència surt amb molta força, la meva posició neutra agredeix a Teresa i Carme. Em sembla que ni tant sols em sap greu.
Dilluns 24 de setembre de 2012, a casa. Cap al vespre quedem amb Ma Teresa Segarra i Carme Vila, anem a la terrassa de la cafetería/xarcuteca a fer un mos. Cap de les tres ho volia però el tema de l’independència surt amb molta força, la meva posició neutra agredeix a Teresa i Carme. Em sembla que ni tant sols em sap greu.
A les deu en punt agafo el bus 20 i cap a casa. 
Dissabte 29 de setembre de 2012.
Dissabte 29 de setembre de 2012.
La setmana per a mi, va ser inquieta, sento al meu entorn uns sentiments d'agressió d'enfrontament. Els qui ara es diuen catalans volen la indepèndencia d'Espanya i alhora tot el poder mundial. Potser sempre asigut així. Cercant, no sé qué, vaig trobar la pagina dels Oblats de Montserrat, actualment el coordinador n'és el pare Jordi Castanyer. Monserrat dons em torna a sortir al pas i dins meu quelcom es tranquilitza. 
Dilluns 1 d’octubre 2012
Dilluns 1 d’octubre 2012
Primer assaig amb la coral Amiba, M’agrada, però el meu cor
batega cap un altre dirección.
L'ànima no s'expressa, on m'estic equivocant?
Des que la mare falta la meva ànima no troba caliu. És sempre ensopegar amb un
tarannà pracmàtic que no comprenc. "Jo no sé que sento en el fons del meu
cor, no sé si és amor" 
El dissabte dia 6 d'octubre 2012.
El dissabte dia 6 d'octubre 2012.
Fins a l’últim moment no vaig saber si podía anar a la
trobada que els Oblats de Montserrat feien al Monestir del 10 al 14 d’octubre.Vaig poder enraonar amb el pare Jordí Castanyer, el dilluns dia 8 d'octubre de 2012, sense cap problema, puc anar a totes les
conferències en qualitat de simpatitzant dels Oblats, endavant. 
El matí del dimarts dia 9 d'octubre vaig a la caixa, esperant que Déu, em doni solucions. I, les dóna, a la caixa han ingressat l’ajut de lloguer, els primers 6 mesos de l’any, 440,00 euros. M’han salvat l’esperança.
El matí del dimarts dia 9 d'octubre vaig a la caixa, esperant que Déu, em doni solucions. I, les dóna, a la caixa han ingressat l’ajut de lloguer, els primers 6 mesos de l’any, 440,00 euros. M’han salvat l’esperança.
A mig dia pujo a Montserrat. Vaig al Hotel Abad Cisneros, on s'hostatagent els Oblats, degut que a l'Hostatgeria del Monestir s'hi fan obres de millora.
Hotel Cisneros, hb 110. Als Oblat's encara no han arribat. 
El dimecres dia 10, encara no he conectat amb cap dels oblats, l’organitzadora és una senyora a qui anomenen Faustina, cal esperar que arribi.
El dimecres dia 10, encara no he conectat amb cap dels oblats, l’organitzadora és una senyora a qui anomenen Faustina, cal esperar que arribi.
Sortint de Conventual i davant de l’altar del Santissim hi
trobo a Eugeni Fornells, és a dir, ens veiem alhora. Quin goig, reconectem.
Anem a dinar plegats. Un bon dia.
Prop de la nostra taula, a
l’hotel, hi ha la taula on dinen els Oblats que ja han arribat, ens presentem,
i quedem per a la tarda, a les cinc. De moment no en puc sintetitzar res,
l’experiència és massa espaiosa dins meu…
Déu sempre ens sorprèn!
Dijous 5 de setembre de 2024. D'acord, abans de continuar respondrem a la qüestió: qué e´s un oblat, segons la mateixa web dels Oblats, actualitzada al 2024.
Dijous 5 de setembre de 2024. D'acord, abans de continuar respondrem a la qüestió: qué e´s un oblat, segons la mateixa web dels Oblats, actualitzada al 2024.
"És un cristià, home o dona, casat o solter, que desitja
viure l’evangeli en comunió amb una comunitat de monjos o monges i seguint
l’espiritualitat benedictina. I ho fa des del seu propi lloc de vida i de
treball. Sant Benet (s. VI) va escriure per a monjos la seva famosa Regla, però
aquest text ha estat i continua essent font de vida per a qualsevol cristià.
Així els oblats miren de viure enmig del món el carisma benedictí. Som, doncs,
oblats benedictins de Montserrat.
L’oblació benedictina arrela en el compromís que prové del baptisme.
– constant recerca de Déu, – estimar l’adoració i el silenci,
– viure l’Eucaristia i la Litúrgia de les Hores,– actitud de germanor i
d’acolliment,– treball interior per a viure amb simplicitat l’evangeli,–
sintonitzar amb una comunitat monàstica,
Es recomana sintonitzar amb els horaris de pregària del
Monestir per al qual t’has fet oblat.
En el de Montserrat són: Matines-6 del matí,
Laudes 7:30 Vespres-18:45 i Completes: 21h, o després de l’última activitat,
ja que després els monjos guarden silenci fina al següent matí. Per un oblat la
pràctica del silenci és prioritària. Es recomana una missa diària." 
L’anhel de viure a Crist compartit em va empènyer. D’entrada sóc molt accèssisble, vaig conectar amb e millor del grup. Després ve la Regla monàstica, l’escola educativa. Mai he pogut entendre a Crist, com un mestre de conducta social. Sempre l’he sentit i els sento, com un home, Fill de Déu, que obstinadament ens vol portar al Pare/Mare Etern. Amb tendresa, amb alegria, amg goig de viure i compartir a Deú, en els nostre pa de cada dia. Aleshores la fraternitat és viu naturalment, sense esgalis ni embuts.
L’anhel de viure a Crist compartit em va empènyer. D’entrada sóc molt accèssisble, vaig conectar amb e millor del grup. Després ve la Regla monàstica, l’escola educativa. Mai he pogut entendre a Crist, com un mestre de conducta social. Sempre l’he sentit i els sento, com un home, Fill de Déu, que obstinadament ens vol portar al Pare/Mare Etern. Amb tendresa, amb alegria, amg goig de viure i compartir a Deú, en els nostre pa de cada dia. Aleshores la fraternitat és viu naturalment, sense esgalis ni embuts.
La següent trobada amb els oblats era a l’hostatgeria, que ja tenia les obres interiors enllestides i l’ascensor funcionava. L’hostatger en aquells dies, el pare Lluí Planas, amb va donar cita per veure si els serveis d’hostatgeria m’eren accesccibles.
L'experiència de veure que l'hostatgeria m'és accessible va acompanyada d'una experiència en sortir de l'hostageria.
Vaig anar a donar les gràcies a la Mare de Déu i quan anava a entrar a la Basilica en sortia la Romeria de Vilafranca acompanyant al Sant Crist per anar a fer el camí del Via Crucis.
El que vaig sentir només ho pot comprendre el mateix Crist. Em demanar que el mires Ressuscitat, que feia dos mil anys, que li estava plorant al peu de la Creu i amb aquell dolor el sostenia crucificat. 
Mira'm a mi, lok me. Perdona'm perquè m'he quedat atrapada en el dolor de no tenir-te en el físic. Perdona'm.Et vull descobrir en cada instant, en cada alè. En cada moiment de la respiració. En cada criatura que és mou al meu entorn. Et vull descobrir en mi. En el silenci, en el pensament quiet i callat, en el sentiment que m'impulsa a fer o des-fer. Ets Tú en mi, sóc jo en Tú. 
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
El dia 30 d'octubre de 2012, a quarts de set de la tarda, és a dir, de nit, arribava a Montserrat per anar a l’hostatgeria on estaré per primera vegada.
El pare Lluís em dona la clau, planta 7 cel·la R9. Cap a vespresel sortir de la Basílica plovisqueja, cap a l'habitació la ja no en sortiré fins a demà. Santa nit! "Jerusalem, ciutat ben construïda, conjunt harmiós, és quí que pujen les tribus: les tribus d'Israel." 
Uns dies irrepetibles. Seure, per primera vegada, al menjador de l’hostatgeria m’ompli el cor de vida, de fet segueix fent-me sentir així cada vegada que hi sóc.
Uns dies irrepetibles. Seure, per primera vegada, al menjador de l’hostatgeria m’ompli el cor de vida, de fet segueix fent-me sentir així cada vegada que hi sóc.
Aquí tenim les primeres fotografíes de la cel·la R9 a la planta 7ª de l’hostatgeria.
Gràcies Senyor, gràcies per la Teva Presència gràcies per la Llum que ens alimenta, gràcies pel silenci fet pregària: aquí estic.
El diuemnge 4 de novembre de 2012, després de Vespres, agafava el cremalliera de les 20:15 per tornar a casa.
A baix a l’estació de Monistrol, encara no havia agafat el tren que Glòria Lomas, em trucava el móvil. Em volia veure, dons sí, demà parlem.
En entrar a casa va abraçar-me el silenci dels pares: és ara i aquí que hem de gaudir de la Llum del Silenci. 
Així, com es aquest imatge els porto dins el cor. No pdrà ser. Han passat molts anys i visc lluny de la parròquia.
Tema missa diaria: no anem bé.
Voldria que la comunitat de Sant Ildefons m’acompanyés en el procès d’aproximació a la pregaria Benedictina que s’ha m’està iniciant dins del cor.Així, com es aquest imatge els porto dins el cor. No pdrà ser. Han passat molts anys i visc lluny de la parròquia.
El 23 de novembre és divendres, pujo a Montserrat a Conventual. T'enyoro mare sis anys sense vosté, t'estimo mareta. Torno a Barna, a les 5 de la tarda. 
Divendres 14 de desembre de 2012, a Montserrat.Hi sóc tot el cap de setmana. Celebro la meva primera “Gaudette” amb els Oblats.
Divendres 14 de desembre de 2012, a Montserrat.Hi sóc tot el cap de setmana. Celebro la meva primera “Gaudette” amb els Oblats.
De fet es pot dir que estem iniciats en el “noviciat”. Inicar-me en una lectura de la RBenedictina, compromís de seguir les Laudes i els Vespres, cada dia, no es fa vacances. Acabar el dia amb les “Completes”, són curtes, però, una petita joia! Ha estat un cap de setmana joiós. 
El diumenge a la tarda, a la sala de la façacna, ens rebia el Pare Abat.
El diumenge a la tarda, a la sala de la façacna, ens rebia el Pare Abat.
Sempre per la “Gaudette” reb els Oblats i els simpatitzans que hi volen ser. Jo hi era!
Pare on em crides? La liturgia benedictina em tornarà al pecat, la culpa i el sacrifici: Cal? Faig un primer pas i ja em sento atrapada com en la família, supeditada a una voluntad que no és la Teva Pare ni la meva.
Fotografia de finestra i és que sóc dona de finestres. 
Divendres 1 de febrer de 2013. Amb el bus 50 de les 7:15 cap a Montserrat.
Divendres 1 de febrer de 2013. Amb el bus 50 de les 7:15 cap a Montserrat.
Rampa provisional per entrar a l’hostatgeria, funciona força bé. Cel·la 12 de sant Josep, el pis 4t.
A Vespres hi trobo a Montserrat i Pilar, les senyores de San Cugat, amb les qui haviem coincidit a les cel·les els anys 2007/08/09. Feia molt de temps que no ens trobàvem. Ben trobades amigues.
L’endemà Laudes, la Basílica és preparada per celebrar la Candelera. Després de Conventual, trobada amb el pare Jordi, estudi de la RB, la pregària segons la RB. Bases: entrega, silenci mental, humilitat i silenci emocional. Oh, així ho he entès. Silenci emocional. 
La RB, et convida, com el mateix Crist ha coneixe't en profunditat. Ha desmiticar-te i desmiticar les situacions viscudes que t'ahn arrelat a la memòria empenyen-te a satisfer-les o sostenir rancúnies no reconegudes.
Diumenge més. La reflexió més profunda en mi és contradictòria. El discurs benedictí com tot discurs catòlic i d'altres religions de caire catòlic es centra en la culpa i el pecat. Aquí ensopego. Vaig tornar cap a casa el matí de dilluns.
Disssabte 8 de febrer de 2013 a Montserrat, trobada de novicis. El pare Jordi i Faustina ens preparen per al ritual d’entrada el 5è diumenge de Quaresma (Letare) i pel d’acollida en la familia benedictina, 4t diumenge d’Advent (Gaudette) . Faustina Font és la presidenta en funcions dels Oblats de Montserrat, és una senyora molt activa i propera, viu entre Vic i Gurb. Bé aquesta vegada no estem a l’hostatgeria, amb Maria Vilalta, una senyora aspirant a Oblata com jo mateixa, que viu a la Selva del Camp (Tarragona). Compartim una cel·la, Abat Marcet 207. “Tant de temps que ha passat, dintre meu tanta nit, dalt del cel la ciutat, on potser ells han fugit” Temps fugit.
Diuemnge 10 a la tarda cap a casa
Dimecres 20, dijous 21, divendres 22, Conferències Quaresmals a l’Estonac, c/Arago, 284. Les dirigeix el pare Jordi Castanyer. El segon dia ens ens demana una pregària pels monjos Oriol Divi i Hilari Raguer, tots dos malats de gravetat. El pare Hilari és ingressat a l’hospital de Sant Pau, el pare Oriol el porten de Manresa a la infermeria de Montserrat.
Divendress 1 de març de 2013. Tant cansada em sento que em plantejo no pujar fins demà, al capdavall pujo a Montserrat. A l’estació demano ajut per treure el billet, com sempre, m’aten el mateix treballador d’edat a prop de la jubilació. Em treu el billet d’anar i tornar, només fins a Monistrol, perquè les Montserrats tenim el billet del cremallera gratuït. Bingo!
Dimecres 20, dijous 21, divendres 22, Conferències Quaresmals a l’Estonac, c/Arago, 284. Les dirigeix el pare Jordi Castanyer. El segon dia ens ens demana una pregària pels monjos Oriol Divi i Hilari Raguer, tots dos malats de gravetat. El pare Hilari és ingressat a l’hospital de Sant Pau, el pare Oriol el porten de Manresa a la infermeria de Montserrat.
Divendress 1 de març de 2013. Tant cansada em sento que em plantejo no pujar fins demà, al capdavall pujo a Montserrat. A l’estació demano ajut per treure el billet, com sempre, m’aten el mateix treballador d’edat a prop de la jubilació. Em treu el billet d’anar i tornar, només fins a Monistrol, perquè les Montserrats tenim el billet del cremallera gratuït. Bingo!
Fet i debatut me’n vaig a mig matí i arribo just per dinar. Per entrar a l’hostatgeria segueix la rampa provisional. Cel·la 19, pis 4t, Sant Josep. Les finestres donen sobre el claustre de l’antic museu. Veig la font on, a les primeries de pujar a Montserrat, amb la familia de Sant Esteve, anavem a buscar aigua.
Apartir de migdia trobada de novicis amb el pare Jordi 
Aquí he posat a Sant Jordi acompanyant aquestes lletres ara i aquí. Tants anys com en la meva joventud aviat anat a Montserrat ni un dia li mancava al Sant Jordi del Cambril de la Mare de Déu la meva visita. La meva pregària sempre solia ser la mateixa, deixar caure l'espasa, deixa'n soritr d'aquest món que no comprenc. Si, l'ivocava per a morir, per al meu comprendre alliberar-me del dragó és alliberar-me del físic, del cos. El cos m'és un limit què només l'infinit amor de Jesus em pot ajudar a acceptar. Avui la meva pregària és un clam de gratitud per tot l'Amor rebut, acceptat i reconegut. Gràcies Pare Tú ens has estimat primer. Uns bons dies, a Montserrat m’il·lumino.
Aquí he posat a Sant Jordi acompanyant aquestes lletres ara i aquí. Tants anys com en la meva joventud aviat anat a Montserrat ni un dia li mancava al Sant Jordi del Cambril de la Mare de Déu la meva visita. La meva pregària sempre solia ser la mateixa, deixar caure l'espasa, deixa'n soritr d'aquest món que no comprenc. Si, l'ivocava per a morir, per al meu comprendre alliberar-me del dragó és alliberar-me del físic, del cos. El cos m'és un limit què només l'infinit amor de Jesus em pot ajudar a acceptar. Avui la meva pregària és un clam de gratitud per tot l'Amor rebut, acceptat i reconegut. Gràcies Pare Tú ens has estimat primer. Uns bons dies, a Montserrat m’il·lumino.
El matí de dilluns dia 4, cap a Barcelona. El vespre estava ben apagada. 
El divendres 8 de març de 2013 Hostatgeria planta setena, cel·la 8. Aquest cap de setmana tenim trobada es la “Letare”
El divendres 8 de març de 2013 Hostatgeria planta setena, cel·la 8. Aquest cap de setmana tenim trobada es la “Letare”
El diumenge els aspirants a oblats, demanerem els monjos benedictins, representats pel pare Jordi, que ens acollin em la familia dels Oblats.
Pare/Mare ajudeu-me a perdonar la meva vivència familiar, Només som Amor. Amb les Completes acabem el dia de la dona.
Diumenge 10 de març de 2013 Desperta des de la matinada, vaig escriure al dietaris “tot s’ha fet pregària” A les 10 ens vam trobar a la portería amb el pare Jordi, poc més tard ens rebia el P.Abat, Josep M.a Soler. Ens encoratja a aprofundir en la Fe i la Pregària. Després de Conventual vam pujar al Cambril, allí es feu la sol·licitud d’acollida a la familia dels oblats. 
Aquí en el Cambril de la Mare de Deu, on tantes estones hem estat amb la mareta, alhora de aprofundir en la pregària només puc donar gràcies pels dons rebuts. El Paare-Mare del Cel en regalà aquí a la terra els millors pares amb els quí hem pogut compartir l'Amor Incondicionat. T'ofereixo Pare la gratitud i m'entrego a la Teva Santa Voluntad.
Aquí en el Cambril de la Mare de Deu, on tantes estones hem estat amb la mareta, alhora de aprofundir en la pregària només puc donar gràcies pels dons rebuts. El Paare-Mare del Cel en regalà aquí a la terra els millors pares amb els quí hem pogut compartir l'Amor Incondicionat. T'ofereixo Pare la gratitud i m'entrego a la Teva Santa Voluntad.
Març 10, 2013
Vam entrar a formar part del grup dels Oblats; Maria Massats Suriñach. Pere Jané Galbete, Maria Vilalta Murgades i jo mateixa.
En aquesta fotografia hi som tots, cal destacar que davant de'n Pere Galbte Hi ha la seva esposa Blanca, una de les úniques fotografies on els tenim junts. Pere ens deixar per tornar al Pare/Mare Etern l'abril del 2017 i Blanca a finals de novembre del mateix any. 
Vam dinar junts a l’Hotel Cisneros. Tarda a les 5 ens aplegavem a la sala de la façana del Monestir. Els oblats tenen eleccions, Faustina Font, és presidenta dels oblats. Cap a les sis de la tarda ens vingué a saludar el P. Abat. just fins a Vespres.
Sopar a l’hostatgeria amb el P. Jordi Tanquem amb completes al preciós espai de "les golfes" de l'Hostatgeria. Gràcies Senyor per aquest dia. A la nit a la cel·la segueix la callada pregària, senyor ajuda'm a acceptar la familia tal com són. Ensenyem a estimar com Tu estimes. Gràcies per escoltar-me.
L’endemà comiat amb les Laudes i cap a Barcelona. 
Dijous 21 de març 2013. Conventual a Montserrat, avui recordem el Trànsit de Sant Benet.
El Pare Oriol Divi a traspassat a la casa del Nostre Senyor. Segur que a la Casa del Pare seguirá treballant amb els seus meravellosos ex-libris, que ell treballava amb fusta de boix, i les seves boniques il·lustracions nadalenques.
La Pau que ha regalat, segur que el porta a la falda dels Pares.
Només ticn memòria de veure'l una vegada, fa poquet, em sembla que va se en la segona trobada amb els oblats. La dolçor de la seva mirada, avui, em sembla tendra com la fusta boix.
Cap a les 7 de la tarda a Barna. Diada de Rams a Montserrat acompanyada!
El Pare Oriol Divi a traspassat a la casa del Nostre Senyor. Segur que a la Casa del Pare seguirá treballant amb els seus meravellosos ex-libris, que ell treballava amb fusta de boix, i les seves boniques il·lustracions nadalenques.
La Pau que ha regalat, segur que el porta a la falda dels Pares.
Només ticn memòria de veure'l una vegada, fa poquet, em sembla que va se en la segona trobada amb els oblats. La dolçor de la seva mirada, avui, em sembla tendra com la fusta boix.
Cap a les 7 de la tarda a Barna. Diada de Rams a Montserrat acompanyada!
Vaig sortir de
casa, amb la bossa a l’esquena per trobar-nos amb Montserrat Serna i Joan i
anar a fer un mos al “Viena” del carrer Pelai.
Després vam tornar a la
residencia on està en Joan i vam jugar una bona estona el domino. Vam marxar
juntes amb Montserrat i li vaig proposar si volia pujar a Montserrat, no avui,
no. Però, pujaré demà.
Vaig arribar a Montserrat just passades les 7 de vespre.
Instal·lada a l’hotel em vam facilitar una habitació de davant, la 106. Quin
goig!
Diumenge 24 de març 2013: Rams
Montserrat Serna, va arribar a migdia. Vam gaudir d'una estada a Montserrat
juntes, 
Avui a 21 de febrer de 2019, només en puc dir que va ser absolutament màgic. Joan, el marit de Montserrat era ingressat en una residència perquè l'aparent malaltia mental que patia no els permetia tenir-lo a casa. Montserrat vingué a la muntanya a pregar per ell i per ella. Al vespre concert del cor “Frances Vallès” de la catedral de Barcelona, a la Basílica.
Dimecres Sant 27 de març de 2013. A mig matí cap a
Montserrat. Quan vaig arribar, en sortir de l’estació del cremallera em va
saludar una boira espesa. Em va fer sentir que me’n voltava el misteri de la
Passió, un misteri que des l’octubre passat,
Jesucrist vol que accepti. Aquí em teniu: Senyor. 
Hi arribo just per trobar Coordinació Pastoral tancant, em cerquen al pare Lluís, em dóna la clau del la cel·la 17 del pis 4t. Deixar la bossa, rentar-me les mans i cap al menjador.
Dijous Sant, dia 28. És la primera vegada que sóc a Montserrat per els dies claus de dol. Hi estic acompanyada de les germanes oblates. M’hi sento acollida, m’hi sento a casa amb la meva familia.
Aquests dies els horaris van una mica canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat. Gràcies Senyor pel teu Amor i la teva immensa Misericòrdia. A la tarda celebració del Sant Sopar, Adoració del Santíssim i despullament de l’altar. Poc més tard anem a sopar. Després tornem a la Basílica fins prop de les dotze.
Divendres Sant 29 març de 2013 al matí a la sala de la façana, el pare Jordi-Agustí Pique ens regalà una conferencia sobre el “duel de la vida i la mort” mitjancant el Requiem de Mozart. Senzillament magnífic.
Avui a 21 de febrer de 2019, només en puc dir que va ser absolutament màgic. Joan, el marit de Montserrat era ingressat en una residència perquè l'aparent malaltia mental que patia no els permetia tenir-lo a casa. Montserrat vingué a la muntanya a pregar per ell i per ella. Al vespre concert del cor “Frances Vallès” de la catedral de Barcelona, a la Basílica.
Hi arribo just per trobar Coordinació Pastoral tancant, em cerquen al pare Lluís, em dóna la clau del la cel·la 17 del pis 4t. Deixar la bossa, rentar-me les mans i cap al menjador.
Dijous Sant, dia 28. És la primera vegada que sóc a Montserrat per els dies claus de dol. Hi estic acompanyada de les germanes oblates. M’hi sento acollida, m’hi sento a casa amb la meva familia.
Aquests dies els horaris van una mica canviats. Aquest matí a la Basilica han fet la Penitència Comunitaria. He anat a confessar de tot cor. M’ha impactat. Gràcies Senyor pel teu Amor i la teva immensa Misericòrdia. A la tarda celebració del Sant Sopar, Adoració del Santíssim i despullament de l’altar. Poc més tard anem a sopar. Després tornem a la Basílica fins prop de les dotze.
Divendres Sant 29 març de 2013 al matí a la sala de la façana, el pare Jordi-Agustí Pique ens regalà una conferencia sobre el “duel de la vida i la mort” mitjancant el Requiem de Mozart. Senzillament magnífic.
Per cert, al mati
pujar una estona, bàsicament per escoltar la conferencia del pare Jordi Agustí,
Helena Gordón. Adéu amiga el nostre
projecte és diferent, per ara no coincideix. 
A la tarda a la Basílica, celebració de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Adoració de la Creu. No sé expresar el que vaig sentir en besar la mà dreta del crucificat. Gràcies Senyor perquè ets Tu el vencedor d’aquesta petita vida que gestiono i que és tota ella Gràcia Teva. Faustina i Rosa, sempre molt aprop meu, gràcies germanes.
A la tarda a la Basílica, celebració de la Passió de Nostre Senyor Jesucrist. Adoració de la Creu. No sé expresar el que vaig sentir en besar la mà dreta del crucificat. Gràcies Senyor perquè ets Tu el vencedor d’aquesta petita vida que gestiono i que és tota ella Gràcia Teva. Faustina i Rosa, sempre molt aprop meu, gràcies germanes.
A la
nit: Via Crucis a dins la Basilica, fora plou! 
Dissabte Sant 30 de març de 2013 al matí, a l’hora
d’asmurçar, li comento al pare Lluís Planas, que voldria fer una ofrena en la
celebració de la Vetlla Pasqual. Ell ho gestiona i poca estona després em
confirma que ho podré fer. Gràcies pare Lluís. Cap a les 5 de la tarda, anem a
la Basílica, ja no en surto. Gaudeixo del vestiment de l’altar, veig tornar
guarnir el baldaquí i retornar la Santa Creu. Gràcies. 
Cap a quarts de deu, els nois de servei em porten una cadira manual i hem deixen a davant de la sacristía.
Cap a quarts de deu, els nois de servei em porten una cadira manual i hem deixen a davant de la sacristía.
Des d’allí, alhora de fer les ofrenes, em portaren fins a l’altar,
duia una patena plena de petites Osties, em semblava que deixava a l’altar tots
els menbres de la familia que des de temps infinits han format la cadena que
ens ha dut en aquest present. Gràcies Senyor. En entregar l’ofrena l’Abat em
desitjar bona Pasqua i també una bona Pasqua als Oblats.
Santa Pasqua
Germans.
Hep, encara vam fer xocolata desfeta i melindros a la sala de
l-hostatgeria, amb una pare Lluís cansadissim i un germa Andreu
esgotats. Gracies germans pel vostre acolliment. 
Diumenge de Pasqua 31 de març El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Diumenge de Pasqua 31 de març El diumenge de Pasqua, sortiem de Conventual, gairebé a la una. Vam anar a dinar a l’hotel amb Ramona Solans, la seva sol·litud em desperta tendresa.
Després de Vespres sopar a la cel·la amb
Faustina Font. Ella s’està en una cel·la erquè aquests dies ha rebut visites de
la seva familia. Sopem una truita magnífica, com podem veure. Que n'és de bo el
menjar compartit entre els germans! 
U d’abril de 2013, dilluns de Pasqua, avui a Conventual celebrem els 25 anys d’Abaciat de l’Abat Bardolet.
U d’abril de 2013, dilluns de Pasqua, avui a Conventual celebrem els 25 anys d’Abaciat de l’Abat Bardolet.
L’Abat Bardolet ens fa una
homilía molt sentida dedicada al apostol Pere. M'estimes Pere?
És el dia en
que Helena Gordon ha pujat per parlar amb el pare Jprdí-Agustí Piqué, després de Conventual, anem a saludar-lo, cinc minuts, després de Conventual.
Helena li demana una entrevista entre el Lama Gyurme i
l’Abat, jo assenyalo que potser seria millor que primer es coneguéssim el pare
Jordi-Agustí i el Lama Gyurmè, el pare Jordi-Agustí hi està d’acord, l’Helena
no gaire. Queden que el pare Jordi-Agustí conectarà amb Helena per donar-li una
resposta. Amb Helena dinem, compartim, el dinar amb Faustina a la cel/la. A
mitja tarda, Helena se’n va i nosaltres cap a Vespres. Posteriorment Helena va renunciar a l'entrevista. 
Dimarts 2 d'abril de 2013, Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual.
Dimarts 2 d'abril de 2013, Laudes, asmurçar a la cel·la amb Faustina, Conventual.
Vam passar per l’hotel, vaig demanar cel·la per la
Setmana Santa de l’any vinent,
Ens acomiadem amb Faustina costa de marxar. Són
dies de joia. "No és un adéu per
sempre és sols l'adéu per uninstant, el cercle referem i fins i tot serà més
gran"
A dalt, al santuari queden l'Abat i els seus monjos, un univers al
servei de Déu fet a mida dels humans, però allò que compte per al Nostre Pare
del Cel, és l'intenció del nostra servei. Aquí li oferim la nostra petita
creació al Voler de Déu o el voler dels humans?
A Monistrol amb el tren de les
13:45 cap a Barcelona.
Arribo a casa gairebé a les quatre de la tarda, tot m’hi
espera en pau. Gràcies. 
Tinc feina per fer organitzat una mica el retorn a
casa. També és tornar a la solitud compartida amb el Crist. Gràcies estimat Tú
sempre ets en el nostre Cor.
La fotografia em recorda que tinc família.
Dijous 4 d'abril de 2013, camí de la clínica del Pilar a conèixer en Lluc Ruiz Casas. Quan arribo a la clínica del Pilar, al passadís on hi ha l’habitacio on están Gemma i Lluc, els primers que trobo són els iaios del petit.
Enfilo cap a la Catedral, els
Oblats oficien una missa cada any a l’altar de Sant Benet, el de la
Transfiguració. Arribo aviat, ens anem trobant els oblats. Sorpresa, no podem
oficiar a l’altar de la Transfiguració, que és una capella lateral prop de
l’atri, perquè a l’altar major, coincidint en l’hora, i celebren una missa els
“Cavallers Ecuestres del Sant Sepulcre. 
Aleshores comencen a veure, bàsicament homes, tots vestits del temps en que es constituir l’ordre. Vestits blancs, potser són hàbits, capes que els cobreixen del tot, amb aquells colls tots plisants i un sombrero de plat, també blanc amb plomes. Cavallers medievals… m’esgarrifo de veure’ls. Sí, Barcelona és una petita ciutat Medieval Bé, el pare Jordi se’n surt i fem la missa a la capella de Santa Llúcia, que bé! En sortir ens vam despedir i Ramona Solans i jo, va anar a dinar a la cafetería que hi ha prop del momument a Ramon Berenguer.
La vaig convidar a dinar a casa l'endemà diumenge. Va acceptar. Ramona cerca solucions pel moment que viu, i pensem que tal vegada podríem viure juntes.Després la
vaig deidar al bus. Diumenge cap a les dues va arribar Ramona, el pis li agrada, el balcó i el sol també. Però és molt lluny del món on ella a viu des que va néixer, en piset del C/Joan Blanques, nú 40. Imatge evocant Ramona, per a detalls deixo l'enlla a Cor perdonat 2013 
Dijous 25 cap a Montserrat, arribo aviat, plou! A Conventual, avui he rebut la sagrada forma
de mans de l’Abat. Gràcies per aquest comencement
Aleshores comencen a veure, bàsicament homes, tots vestits del temps en que es constituir l’ordre. Vestits blancs, potser són hàbits, capes que els cobreixen del tot, amb aquells colls tots plisants i un sombrero de plat, també blanc amb plomes. Cavallers medievals… m’esgarrifo de veure’ls. Sí, Barcelona és una petita ciutat Medieval Bé, el pare Jordi se’n surt i fem la missa a la capella de Santa Llúcia, que bé! En sortir ens vam despedir i Ramona Solans i jo, va anar a dinar a la cafetería que hi ha prop del momument a Ramon Berenguer.
Divendres 26, el dissabte 27 tarda i el diumenge el matí,
trobada d’Oblats amb el pare Jordi. A la Vetlla de Santa Maria els Oblats
fant ofrena del manteniment d’un llantió. Una estada indescriptible. Això si.
Gairebé plou cada dia. Tot i així va ser
magnífic! 
Dimecres 14 d'agost de 2013
anem a Montserrat amb Rosa Balague, i passem dos dies, és a dir, la Vetlla de Santa Maria.
La nit de la Vetlla en sortir
de la Basilica, gairebé a la una plovia amb ganes.
La cobla que esperava per
obserquiar-nos amb unes sardanes, va tocar sota el claustre gòtic. Jo no m’hi
vaig quedar, estava absolutament esgotada.
Mareta meva, mareta Matilde tú jo no vam accedir mai a una Vetlla de la Mare de Déu, però avui ets en mi, sou amb mi tú i el pare, el nostre Alfons. 
I amb vosaltres-nosaltres tots els qui poc a poc anem renunciant els nostres volers propis.
Sota els porxos de les cel·les de
l'Abat Oliva, aquest colom blanc com una tofa de neu, em saluda i em recordar
que a Montserrat sempre hi trobare l'Esperit de Déu esperant-me, si és que amb
el trànsit de la ciutat em desconecto d'Ell.
Les pagesses al passeig de l'Escolania, la visió de Motnserrat quan Deu beneix la terra amb la pluja és diferent.
Vaig anar cap a Barcelona el
diumenge amb el tren de les 15:45 a les sis de la tarda era a casa.
A Barna no
plovia!
Maig, juny i juliol les pujades a Montserrat van ser perdiòdiques per tal de preparar-nos per l'entrada a la familia dels Oblats en la celebració de la "Gaudette"
Enguany Sant Joan a Barcelona em cal centrar-me una mica
allà on visc. 
Divendres 28 de juny de 2013 cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina. La REgla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que van facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Dissabte 29 de juny de 2013. Sant Pere Coincideix amb el
començament del "III Festival d’Orgue. In memoríam Abat Cassià Ma
Just".
Divendres 28 de juny de 2013 cap a Montserrat. Hi tenim una trobada d’estudi de la Regla Benedictina. La REgla Benedictina la visc com quelcom de molt senzill, sembla que Sant Benet i la seva germana Escolàstica el que van facilitar va ser un retorn cap a la senzillesa de vida i relació amb l'acostament a la natura. Quinze segles de relacionar natura, cultura i devoció a la Immensitat de Déu, em sembla, i voldria estar equivocada, han perdut la senzillesa de vista.
Estrenen el Pessebre de Pau Casals en versió per a Coral. Una
meravella. Gràcies per aquests dies: Senyor/Senyora.Gràcies, gràcies, gràcies!
A mitjans de juliol i fins a mig setembre les trobades dels Oblats s'aturen, per tal d'organitzar i fer el viatge d'estiu. Per a mi anar-hi no és viable. M'envien postals 
El dijous 25 de juliol de 2013 vaig a casa del meu germà Rafel. Aquest any per a ell i la familia és molt difícl, Rafel presenta una insuficiència respiratoria greu, a més de ser opertat de les arteries coronaries i pulmonars.
El dijous 25 de juliol de 2013 vaig a casa del meu germà Rafel. Aquest any per a ell i la familia és molt difícl, Rafel presenta una insuficiència respiratoria greu, a més de ser opertat de les arteries coronaries i pulmonars.
Fa pocs dies que es a casa i ho gaudim celebrant-ho amb Tere, Marta, Josep i les nenes Judit i agnès que passa uns dies a casa dels iaios 
Gemma i Joan es centren en cuidar el petit Lluc i retrobar l'equilibri familiar amb el nou vingut. Son feliços i la felicitat de les seves filles en sembla que és el que dona força en Rafel per superar aquests temps en el que la seva salud está molt afeblida. Sort n'hi ha que Tere el cuida, com si ella mateix ja fos metgessa. Aquest muntatge ens mostra la familia de Rafel i Teres amb tos els seus nets!
Agost 2, 2013
Divendres cap a Montserrat. Aquesta nit concert entre el Clavincel i l’Orgue. Una meravella. Gracies per aquests dies. Diumenge dia quatre cap a casa. L'agost va passant fent-me sentir una fonda melangia de la companyia de la mare. L’estiu sense l’obligació d’anar a l’assaig de la coral es fa més llarg, més solitari. 
Gemma i Joan es centren en cuidar el petit Lluc i retrobar l'equilibri familiar amb el nou vingut. Son feliços i la felicitat de les seves filles en sembla que és el que dona força en Rafel per superar aquests temps en el que la seva salud está molt afeblida. Sort n'hi ha que Tere el cuida, com si ella mateix ja fos metgessa. Aquest muntatge ens mostra la familia de Rafel i Teres amb tos els seus nets!
Agost 2, 2013
Dimecres 14 d'agost de 2013
Així he complet els 62 anys a Montserrat.
Gràcies Mare per concedir-me de obrir un nou any ben a prop de les teves Serres Montserratines.
Ara fem vacances de la preparació per entrar als Oblats. Els Oblats més o menys per aquests dies fan les seves vacances conjuntes. Acostumen a fer un viatge/circuit cada any, acomodant les dates al tipus de circuit que volen fer.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet.
Diumenge 25 d'agost de 2013
Jaume Rossell per a mi i la mare, en els anys 1967-1987 és un referent absolut de família, igual que Trinitat i Pepito i Lola, la dona d'en Jaume. Ells són el suport que hem tingut la mare i jo al llarg de molts anys per a viure amb una mica de tendresa al cor. Gràcies estimada família. És amb la família Rossell que vam començar a pujar a Montserrat l'any 1972, és amb ells que hem que hem caminat junts. Gràcies, gràcies, gràcies. Adéu Jaume mai ens oblidarem perquè en la Família Eterna l'oblit no existeix,
Divendres 30 d’agost de 2013 cap a Montserrat, avui és la cloenda del Festival Internacional d’Orgue, Abat Cassià Just. In Memoríam. Un concert Inolvidable. L’Organista Montserrat Torrent, 92 anys. Déu ni dó.
Baixem el dia 16 ho hem passat prou bé juntes compartint la cel·la 24 del 6è pis, de l'Abat Marcet.
Jaume Rossell per a mi i la mare, en els anys 1967-1987 és un referent absolut de família, igual que Trinitat i Pepito i Lola, la dona d'en Jaume. Ells són el suport que hem tingut la mare i jo al llarg de molts anys per a viure amb una mica de tendresa al cor. Gràcies estimada família. És amb la família Rossell que vam començar a pujar a Montserrat l'any 1972, és amb ells que hem que hem caminat junts. Gràcies, gràcies, gràcies. Adéu Jaume mai ens oblidarem perquè en la Família Eterna l'oblit no existeix,
Divendres 30 d’agost de 2013 cap a Montserrat, avui és la cloenda del Festival Internacional d’Orgue, Abat Cassià Just. In Memoríam. Un concert Inolvidable. L’Organista Montserrat Torrent, 92 anys. Déu ni dó.
Gràcies a la Vida per aquests regals
d’estiu. Cel·la Abat Marcet, 510. El dia 31 cap a dinar a casa. L’economia
comença a fer sentir que està afeblida
Dissabte 7 de setembre cap Montserrat: trobada de
novicis. Jornada dedicada a l'actitud en la salmodia i el silenci. M'hi quedo
fins a diumenge.
Demà és la festivitat de la Mare de Déu i l'entrada
d'escolans els primers dies de curs. Vetlla de la Mare de Déu,
més tranquil·la que la d'abril i agost.
Aquest any de preparació per entrar a la família dels Oblats
passo més dies al tren que en cap altre lloc. Gràcies Mare, Cap a les cinc de la tarda, el cremallera, el tren i cap a casa. 
Dimarts 10 de setembre 2013 tornava a Montserrat fins el diumenge dia 15. Hem tingut recés amb el pare Jordi Castanyer. Del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió.
Dimarts 10 de setembre 2013 tornava a Montserrat fins el diumenge dia 15. Hem tingut recés amb el pare Jordi Castanyer. Del 10 al 13, van ser, per a mi, dies de silenci i reflexió.
Com visc avui l'església?
Perquè
aquesta necessitat d’entrar en la família d’Oblats de Montserrat?
Només Tu Senyor, saps el perquè. En el meu interior tinc la
necessitat d'entrar a la família d'Oblats, però tambè el concepta de família
segons el que hi he viscut m'ocupa.
La comunió entre germans que és la família,
no l'he sabut pas viure n'hi ajudar a viure-la. La família per a mi és qui més
m'ha empès a seguir les passes del Crist, a cercar a Déu i sentir-me'l Pare
Etern, ha sentir-me'n filla. 
Alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps.
Alhora que per la família em sentia desqualificada, la meva recerca de Déu no l'he pogut compartir sinó amb la mare. Per la família som dues beneïtes passades de temps.
Tinc por. A casa no som
religiosos de missa diaria. Som creients Cristians que fugen d'una litúrgia en
la que no sabem veure l'Amor Incondicionat de Déu. 
Divendres 13 arriba la Romeria de Vilanova i la Geltrú. El vespre ens saludem amb Rosa Soler i Duran. L'endemà dissabte dia 14, celebració de la Santa Creu, els romeus de Vilanova fan el Via Crucis, pel camí de Sant Miquel, si fa no fa, l'acaben a l'alçada del cami del Viacrucis. Després tornen cap a la Basílica i hi entren la Creu.
Divendres 13 arriba la Romeria de Vilanova i la Geltrú. El vespre ens saludem amb Rosa Soler i Duran. L'endemà dissabte dia 14, celebració de la Santa Creu, els romeus de Vilanova fan el Via Crucis, pel camí de Sant Miquel, si fa no fa, l'acaben a l'alçada del cami del Viacrucis. Després tornen cap a la Basílica i hi entren la Creu.
Els vaig seguir amb el cor per devant
meu, fins a dins la Basílica on va acabar el Via Crucis i van fer una
celebració eucarística. Ens vam donar la Pau amb Rosa i la seva cunyada Carme.
Temps era Tems.
Només Tu Senyor coneixes els nostres camins.
Aquí tenim les fotografies que ens va fer en Joan, l'amic amb qui l'any passat vam conectar en sortir de Conventual.
Talment ha passat aquest any, sortint de Conventual el diumenge 15, ell sortia amb la seva mare Magdelena, i la màquina de retratar. I, aquí ens teniu. Cap a les cinc de la tarda cap a casa.
El dimarts dia 17 de setembre, novament a Montserrat per
passar el dia amb Rosa Soler Duran i la seva acompanyant Ma Rosa Amat. Déu ni
do de Montserrat. Vam dinar a l'hostatgeria i Rosa va poder conèixer al pare
Lluís.Vam passar un molt bon dia. Vaig comentar amb Rosa que el proper desembre
faig l'entrada els Oblats de Montserrat.
Voldria ser-hi, dons endavant.
Al
vespre cap a casa. 
Dissabte 5 d'octubre de 2013 a l'hospital Clínic, hi tenim a Joan Escarré ingressat, ha caigut a la Residència, té moltes mancances de respiració i sembla que fa petits infarts cerebrals continuats.
Dissabte 5 d'octubre de 2013 a l'hospital Clínic, hi tenim a Joan Escarré ingressat, ha caigut a la Residència, té moltes mancances de respiració i sembla que fa petits infarts cerebrals continuats.
Sortint de l'hospital cap
a Montserrat, avui dos monjos fan la professeió solemne i dos més assumeixen el
grau de preveres. Acabada la ceremònia cap a casa. Gràcies Mare pel teu Amor
Misericordiós.
Diumenge 6 al Clínic, Joan segueix en estat greu,
Diumenge 14 d'octubre de 2013, prop de la una. Hospital Clínic en Joan Escarré Ribo ens ha deixat per a tornar a la casa dels Pares Eterns.
M'has regalat Joan abans de marxar la consciència que fa dos mil anys, també vam participar en el projecte de l'Humanitat Búdica-Cristica, gràcies per mostrar-me la nostra suma en l'Esperti. Gràcies, gràcies, gràcies.
La teva esposa, Montserrat sembla que no sàpiga com ha
d'afrontar la situació de la teva mancança. .
Encara no pot acceptar l'extensió de l'Amor que li has regalat., perquè ella no
es creu capaç d'estimar com és estimada.
Fins a la Llum Eterna Joan. El dilluns 15 l'hem despedit al tanatori de les Corts.
Diumenge 20 d'octubre de 2013, cap a Montserrat, celebrem
una eucarístia per a donar gràcies per la beatificació dels 22 monjos
assessinats en temps de la Guerra Civil Espanyola.
Ha estat una ceremònia per
la pau i la convivència."Pare nostre que esteu en el Cel, sigui santificat
el Vostre Sant Nom" Tarda cap a casa. 
El dissabte 23 de novembre de 2013. tanquem a Montserrat, el noviciat.
El dissabte 23 de novembre de 2013. tanquem a Montserrat, el noviciat.
Ara cal esperar al 15 de desembre en que farem l'entrada a la família
dels Oblats.
Gràcies pare, Jordi Castanyer, Faustina Font, Josep Ma Llauradó,
Gràcies per la vostra acollida.
Estic inquieta per dins.
en Rafel torna a casa, ha pogut sobreposar-se a l'última operació..
Gràcies a Déu que ens ha estimat primer!
Tinc totes les
confirmación familiars per la festa de la “Gaudette” La família
d'en Rafel, al complert si és ell segueix be, fins i tot compten que vindra en
Gerard.d'ells en són onze. Gràcies.
La familia d'en Joaquim: vindrà Marina, una
amiga d'ella i al final s'hi apunta Marina Lledó amb les seves filles en sumen
cinc. Gràcies.
Glòria Lomas també hi serà.
El grup d'amics en sumen cinc més. Montserrat Serna i Rosa Ruiz, Rosa Balague, Rosa Soler i la noia que l'acompanya Ma Rosa Matas i Ma Teresa Segarra. Gràcies a tots.
Eugeni Fonoll no
s'hi veu capaç
Sembla que serem 23 persones contant amb mi.
Gràcies Mareta de
Montserrat per la Teva Misericòrdia. 
Dilluns 11 de desembre de 2013
Dilluns 11 de desembre de 2013
Imatge de l'estiu de 1987
Aprofitem que vaig al
Poble Nou, per quedar amb Marina Acarreta. Dinem juntes i gaudim d’una llarga i
càlida conversa.
Marina aconsegueix que ens trobem a Joaquim al carrer.
Puc
veure’l i parlar-hi: No vindrà a la festa de la “Gaudette”, bàsicament per
problemes personals amb l’església.
Però està content de que hi siguin la seva
dona, filla i nètes. Gràcies joaquim, gràcies pare estimat. 
13 de desembre de 2013 a Montserrat, cel·la 23 pis sisé. Comença la preparació de l’entrada a la família dels Oblats. Nit serena, nit de pau i joia. Dissabte arriba Glòria Lomas que s’estarà en una cel·la. També arriba Rosa Soler i Duran amb la seva companya Ma Rosa Matas. Les oblates també van arribant i els aspirants, com jo mateixa, també. De fet al vespre, després de sopar fem plegats l’assaig de l’ofrena i el cant.
Diumenge 15 de desembre de 2013 en puc dir poca cosa. El
vaig viure amb una profunda intensitat. M’ha quedat al cor al fet d’haver
passar per l’interior del Monestir per a poder accedir al ascensor que baixa a
la sagristia. M’ha acompanyà en el recorregut en Josep Ma Llaurador, quan
anàvem a pujar a l’ascensor per baixar a la sagristia, ens feu pas el pare
Hilari Raguer. 
Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel. Va ser un acte de comunió
entre els germans Déu era present en nosaltres. Vaig estar davant de l'entrada
a la Sagristia, al llarg de la preparació per a la Conventual i fins alhora que
ens varen preparar per fer l'entrada. Amb la meva cadira només podia anar cap a
l'altar.L'acollida a la família i amics la van fer entre Glòria Lomas i Teresa
Segarra.
No sé expressar el emu sentir en veurem rodant per l'espai de l'altar
on mai havia accedit. La presència de l'Abad Cassià Just i dels nostres germà
Andreu i pare Jaume, se'm feia a prop.Vam entrar a formar part del grup dels
Oblats; Maria Massats Suriñach. Pere Jané Galbete, Maria Vilalta Murgades i jo
mateixa.
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra paraula i viure, que no em vegi confós en la meva esperança
13 de desembre de 2013 a Montserrat, cel·la 23 pis sisé. Comença la preparació de l’entrada a la família dels Oblats. Nit serena, nit de pau i joia. Dissabte arriba Glòria Lomas que s’estarà en una cel·la. També arriba Rosa Soler i Duran amb la seva companya Ma Rosa Matas. Les oblates també van arribant i els aspirants, com jo mateixa, també. De fet al vespre, després de sopar fem plegats l’assaig de l’ofrena i el cant.
”“Rebeu-me Senyor, segons la vostra paraula i viure, que no
em vegi confós en la meva esperança”
“Rebeu-me Senyor, segons la vostra paraula i
viure, que no em vegi confós en la meva esperança” 
En acabar el cant demanant
que el Senyor acolli la nostra ofrena, depositem la cel·lula de solicitud sobre
l'altar i signem en el llibre d'entrades d'Oblats.
Descriure el sentimen de
gratiutd, de sentir-me perdonada pel pare Etern, de sentir que tot el petit
univers que la meva petita voluntatd era perdonat per l'Infinit Amor dels Pares
Eterns.
El respecte entranyable per poder ésser en peu a l'altar on tantes
celebracions eucarístiques he viscut veient l'altar allà inebastable, però
confiada en els germans que entregaven a Déu els feligressos. 
Gratitud pels companys que em van facilitar pujar a l'altar
i ser´hi en peu. Gratitud a tots els homes i dones de Déu que han fet amb mi
aquest camí que només la meva petitesa ha omplert de dubtes.
Després de
l’ofrena, la salutació entre germans. Impressionant. També Marina, mare i filla
i les nenes. 
L'entrenyable abraçada del pare Jordi amb comunió amb el pare Cassià, em va dir. Sí pare Jordi, en comunió amb el pare Cassià.
L'entrenyable abraçada del pare Jordi amb comunió amb el pare Cassià, em va dir. Sí pare Jordi, en comunió amb el pare Cassià.
L’Eucaristia
la vam celebrar amb el cor eixamplat.
Amb profunda gratitud per sentir-me perdonada, i sentir perdonats als meus pares i les famílies que ens vam implicar en la meravella d'obrir els camins del Amor Incondicionat. Cadascú va fer i fa el millor possible segons les seves creences.
El Crist ho ha
transformat tot en Amar per Gràcia de Déu i l'Esperit Sant. 
L'Abraçada de la
família d'en Rafel, mentre vaig ser a l'altar no va poder ser, perquè ells quan
van arribar, segons em van explicar despres, es van quedar de mitja Basílica
enrere, i no van pujar per a res. Vam prepar-nos doncs per l'eucarístia.
Pare/Mare Eterns només el Vostre Cor Il·limitat coneix la força de l'Amor que
transmet l'ecucarístia.
La comnuió dels germans, l'Eterna relació del Crist amb
els seus germans. "Aquest memament només us dóno: que us estimeu als uns
als altres com jo Us estimo" Amén! Estimeu-vos als uns als altres com jo Us
estimo.
Estimat germà Jesus, des que era
una nena que sempre t'he cercat en el meu entorn, només tú em pots
ensenyar a cercar-te dins del meu petit cor. 
Acabada la missa, no sabiem marxar del prebiteri. No voliem que la comunió que haviem viscut s'esfumés en separar-nos. Petons i més petons, els Oblats estaven joissos i m'acollien com qui s'obre a un infant que tot just fa tentines. Parlaven de la foto. Es que acabada la ceremònia es fa una fotografia del grup en el Cor superior. Aquí la tenim.
Acabada la missa, no sabiem marxar del prebiteri. No voliem que la comunió que haviem viscut s'esfumés en separar-nos. Petons i més petons, els Oblats estaven joissos i m'acollien com qui s'obre a un infant que tot just fa tentines. Parlaven de la foto. Es que acabada la ceremònia es fa una fotografia del grup en el Cor superior. Aquí la tenim.
Deixeu-me posar aquesta imatge que recull les que m'ahn semblat millors imatges que m'han arribat. Les fotografies són fetes per Montserat Fortuny, l'oblata que vaig conéixer a la Cooperativa Rocaguinarda, i que ens vam retrobar a Montserrat. Cal tenir en compte que el grup del Rocaguinarda no ho sap que Montserrat és Oblata. Montserrat és mestre de català com la majoria del grup del taller d'escriptura del Rocaguinarda.
Bé ja us he presentat a Montserrat Fortuny.També hi ha fotografies fetes per Ma Teresa Segarra, i n'hi ha alguna feta pel fill d'en Pere.
De nou, el recorregut per dins el Monestir acompanyada
per Josep Ma. Gràcies Mare Bruna per ésser ara i aquí.
Glòria Lomas Gonzalez, la nostra Glòria: es va ocupar de replegar les famílies i organitzar-les per anar a l’hotel, a dinar, va poder agrupar-les en dues taules darrere de la nostra. Gràcies Glòria estimada.
Taula de les famílies; Casas-Rovira, Ferrera-Casas,
Ruiz-Casas.
Glòria Lomas 
El dinar de la "Gaudette" es fa a l'hotel
Abat Cisneros. com que és multitudinari i està preparat per la Comunitat
Benedictina, ens preparen un menu de grup amb força qualitat. Canelons i
Fricandó, beguda, pa, postres i cafetó amb gotes. Déu ni dó.
Taula amb de la família Lledó-Acarreta que ha volgut
ser-hi.
Les cosines Montserrat Serna i Rosa Ruiz. Les amigues Rosa Balague i Ma
Teresa Segarra. 
Taula dels Oblats entrants i els coordinadors del grup. Ha estat un bon dia per a nosaltres i per les nostres famílies Els qui m'hi han acompanyat una mica despenjats, no coneixien a ningú, Però con que entre ells si es coneixien, han estat contents.
La més despenjda era jo, encara estava en la pau del Senyor, Cap a quarts de cinc, Rosa Soler Duran i Ma Rosa Matas, Marina Lledó i les nenes, se’n anaven. Rafel i família també se’n anaren, contents d’haver vingut.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler.
La més despenjda era jo, encara estava en la pau del Senyor, Cap a quarts de cinc, Rosa Soler Duran i Ma Rosa Matas, Marina Lledó i les nenes, se’n anaven. Rafel i família també se’n anaren, contents d’haver vingut.
Els Oblats vam anar a la rebuda que ens feu l’Abat Josep Ma Soler.
És costum que per la tarda de la “Gaudette” rebi als Oblats i
els faci propostes de creixement en la Fe. . Acabada la trobada, van marxar,
Marina Acarreta, la seva amiga Fina, Rosa Balague, Ma Teresa Segarra, Rosa Ruiz i Montserrat Serna.
Gràcies a tothom per ser-hi.
Dilluns 16 de desembre de 2013
Dilluns 16 de desembre de 2013
Em despedia de Montserrat després de dinar, i rebre les
últimes abraçades del pare Lluís Plana i de Faustina que també marxava.
Sincerament
em va costar una mica de tornar a ubicar-me a Barcelona...
Senyora de
Montserrat, Vege Bruna de La Serra rebeu la nostra bona petita voluntad.
Nadal a casa. Ens preparem per acomidar l'any de gràcia de 2013.
enllaç a 2014-2019 Cos i espai
No hay comentarios:
Publicar un comentario