El P. Jordi Molas Rifà nació en Barcelona el 27 de mayo de 1948. Entró en el noviciado el 29 de julio de 1967 e hizo la profesión simple el 6 de agosto de 1968. El 9 de abril de 1972 profesó solemnemente y el 13 de febrero de 1982 fue ordenado sacerdote. Es licenciado en Teología. Ha sido mayordomo-administrador del Monasterio.
El P. Carles M. Gri Casas nació en Girona el 6 de noviembre de 1940. Entró en el noviciado e hizo la profesión simple los mismos días que los dos hermanos de comunidad que también celebraron el jubileo monástico el 6 de agosto. La profesión solemne la hizo el 1 de noviembre de 1971 y fue ordenado sacerdote el 1 de octubre de 1972. El P. Carles se ha dedicado a la enseñanza y la pastoral del Santuario.
a comunitat de l’abadia de Montserrat ha perdut el monjo
Anselm M. Parés, que ha mort a l’edat de 78 anys. Als 53 va entrar al monestir
i en feia 7 de la seva ordenació sacerdotal. Va treballar en tasques vinculades
a l’administració, i des del 1998 va portar la caixa de la comunitat, servint
els monjos facilitant-los gestions.
La vida professional del P. Anselm, que va cursar el
professorat mercantil, es va desenvolupar sempre en l’àmbit de la comptabilitat
i de la supervisió administrativa. Va viure l’adolescència i la joventut al
marge de la fe cristiana, fins que als 46 anys es va convertir, “en descobrir
la persona de Jesucrist i l’amor que Déu li tenia”. Per tal d’aprofundir la
seva fe a nivell intel·lectual, va fer el batxillerat en teologia a la Facultat
de Teologia de Catalunya (Ateneu Universitari Sant Pacià). Es va vincular,
també, a la parròquia de Sant Medir de Barcelona, fins que va ingressar a
Montserrat el setembre del 1995, perquè en aquest procés de creixement en la fe
va anar descobrint la vida monàstica.
“Ha estat un monjo d’una vida espiritual intensa, per bé amb alguns moments de foscor. Ell mateix reconeixia que de vegades es barallava amb Déu, però després, deixant-lo guanyar, trobava la pau. Des del dia que va entrar, mai no ha tingut cap dubte del seu camí monàstic a Montserrat, creia fermament que era el que Déu li demanava. I que Santa Maria el sostenia i l’ajudava. Fidel fins que ha pogut a l’Ofici diví i a la lectura orant de la Paraula de Déu, devot de la Mare de Déu i fidel al rés del rosari cada dia; durant una colla d’anys el dirigia a la basílica. Donava temps personal a la pregària i, no sense lluita interior de vegades, cercava de ser obedient al voler de Déu sobre d’ell, es preocupava per les vocacions a nivell d’Església i de la comunitat. Estava molt interessat, en els seus diàlegs amb altres persones, a mostrar que la fe cristiana és compatible amb la raó i que Jesucrist és capaç d’omplir de joia, de sentit i de compromís l’existència de qui creu en ell. Tot i haver estat acostumat a viure sol durant molts anys, es va integrar fàcilment a la vida de comunitat, ajudat pel seu tarannà pacífic, per la seva capacitat de diàleg i per la seva capacitat d’interiorització”, va dir l’abat Josep M. Soler en l’homilia de la missa exequial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario