Comunicació Montserrat
La matinada del 10 de gener va morir al monestir de Santa
Maria de Montserrat el G. Carles Solà i Franquesa. Tenia 87 anys i en feia 66
que era monjo.El G. Carles (Josep, nom de bateig) Solà i Franquesa va néixer el
4 de novembre de 1927 a Barcelona. Va entrar al noviciat el 23 de desembre de
1947 i va realitzar la professió simple el 2 de gener de 1949. La professió
perpètua va tenir lloc l’1 de novembre de 1952 i la solemne el 15 d’agost de
1964.
Durant més de 50 anys, el G. Carles, un monjo senzill,
abnegat i ple de bondat, va treballar a la Sagristia de la Basílica de Santa
Maria de Montserrat. 12 de gener 2015
Comunicació Montserrat
La matinada del 10 de gener va morir al monestir de Santa
Maria de Montserrat el G. Carles Solà i Franquesa. Tenia 87 anys i en
feia 66 que era monjo.
El G. Carles (Josep, nom de bateig) Solà i Franquesa va
néixer el 4 de novembre de 1927 a Barcelona. Va entrar al noviciat el 23 de
desembre de 1947 i va realitzar la professió simple el 2 de gener de 1949. La
professió perpètua va tenir lloc l’1 de novembre de 1952 i la solemne el 15
d’agost de 1964. Durant més de 50 anys, el G. Carles, un monjo senzill, abnegat
i ple de bondat, va treballar a la Sagristia de la Basílica de Santa Maria de
Montserrat.
El G. Carles va néixer en el si de la família
Solà–Franquesa, on la fe cristiana ocupava un lloc central i profund, i va ser
batejat amb el nom de Josep. Era el primer de nou germans. Va estudiar les
primeres lletres a les Escoles Pies i l’any 1939 va ingressar a l’Escolania,
formant part del primer grup que la va restablir després de la guerra civil; hi
va estar fins el 1942. En acabar, va tornar a Barcelona per treballar en el
forn de pa familiar, que durant la persecució religiosa de 1936 i 1937 havia estat
com una mena de catacumba cristiana. En Josep Solà, després d’aconsellar-se
entre altres amb el beat Pere Tarrés, va entrar a la comunitat de Montserrat el
1947 i hi va professar el 1949.
Després d’haver treballat en diverses seccions del monestir,
el 1953 va ser nomenat sagristà de la basílica de Santa Maria, càrrec que va
exercir amb competència i amb esperit de servei durant més de cinquanta anys,
fins que la malaltia li ho va impedir. “Quan acollia els preveres amb els grups
de pelegrins o els qui venien per concelebrar a la missa conventual, sempre
tenia una bona paraula i els atenia de gust. Treballador infatigable, volia ser
útil a la comunitat; encara durant els primers anys d’estada la infermeria
tenia el deler d’anar a la sagristia per ajudar. Malgrat la feina, que en un
santuari com el de Montserrat té moments d’activitat intensa, procurava no
deixar mai la lectura espiritual, ni la preparació dels textos litúrgics del
dia, ni tampoc el res del rosari perquè estimava la Mare de Déu amb tendresa.
Li plaïa la vida en comunitat, procurava no faltar mai a les trobades fraternes
de cada dia on aportava les seves anècdotes i el seu humor fi. Des que l’estada
a la infermeria li va impedir aquesta participació, s’interessava per les coses
comunitàries i s’alegrava de tot el positiu que hi havia. També s’interessava
per tot el referent a Catalunya, perquè estimava el seu país i la seva gent. Li
agradava estar informat sobre la vida de l’Església i de la societat”, va dir
el P. Abat de Montserrat en l’homilia de la missa exequial del G. Carles, el
passat 12 de gener.
“Tot ho volia viure des de l’esperit d’obediència i de
servei a la comunitat i als pelegrins, tant si li era més agradable com menys.
Els compromisos de la vida monàstica i el treball formaven part, per a ell, del
jou suau que Jesucrist l’havia cridat a portar com a deixeble seu en el camí
monàstic. I ell l’acceptava amb amor per correspondre a l’amor que Déu li
tenia, i en això trobava el repòs i la pau. Una pau que ha mantingut fins al
final, fins que s’ha adormit plàcidament en el Senyor”, va concloure el P. Abat
Josep M. Soler.
No hay comentarios:
Publicar un comentario