Joan Just i Riba, Barcelona, 22 d'agost de 1926 - Montserrat, 12 de març de 2008) fou un religiós i músic català, que fou abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, considerat un dels referents en la modernització de l'església catalana.
Formació
Fill del músic Joan Just i Bertran, va rebre els primers
estudis a l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera i el 1939 va ingressar a
l'escolania de Montserrat per tal d'estudiar música gràcies als oficis del seu
mestre Anselm Ferrer i Bargalló. Allí va tenir com a mestre David Pujol i Roca.
Apassionat de l'orgue, en va fer estudis al Pontifici
Institut de Música Sacra (Roma), on també hi va estudiar cant gregorià. Del
1955 al 1956 marxà a París per tal d'ampliar els seus coneixements d'orgue;
allí hi va tenir com a mestres André Marchal i Norbert Dufourcq en orgue i
André Jolivet en composició. Organista reconegut, ha escrit algunes
composicions polifòniques.
Carrera religiosa
Cassià Maria Just va continuar la línia marcada pel seu
predecessor, l'exiliat abat Escarré, de defensa dels drets humans i de la
personalitat catalana, així com de crítica a les jerarquies eclesiàstiques, a
les que reclama més obertura als temps actuals en la línia marcada del Concili
del Vaticà II. Durant el seu mandat va procurar mantenir la projecció religiosa
de Montserrat com a referent en l'àmbit estatal i internacional, alhora que
defensava el patrimoni històric i cultural del monestir i es preocupava per
mantenir una bona convivència, guanyant-se fama de persona pluralista.
En la seva empresa de defensa dels drets humans es va
enfrontar en diverses ocasions als governadors civils de Barcelona acollint, la
trobada d'intel·lectuals, artistes i professionals l'any 1970 reunits en
protesta al consell de guerra contra sis militants d'ETA amenaçats de pena de
mort, conegut com a procés de Burgos. Més tard apadrinà altres protestes
antifranquistes com la Marxa per la Llibertat i les vagues de fam de Lluís
Maria Xirinacs. També es posà al costat de la família de Salvador Puig i Antich,
en el procés judicial contra ell al final del franquisme.
El 1989 va renunciar al càrrec d'abat, essent succeït per
Sebastià Bardolet, i fou elegit visitador general de la Congregació Benedictina
de Subiaco (actualment Congregació de Subiaco-Montecassino), a la qual pertany
el monestir de Montserrat, fins al 1996. Poc després va fer unes declaracions
criticant la postura de l'Església vers l'ús dels anticonceptius,
declarant-se'n partidari. També va demanar a les autoritats catòliques una
revisió de la postura social vers l'eutanàsia i l'homosexualitat.
El 1991 va crear la Fundació Cassià Just Recerca i Desenvolupament, que té per finalitat la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual, i va rebre la Creu de Sant Jordi. Posteriorment va participar en algunes marxes a favor de la pau al País Basc i el 2004 donà suport públicament Josep Lluís Carod Rovira quan fou acusat d'haver mantingut converses amb ETA a Perpinyà.
La matinada del 12 de març de 2008 va morir a la infermeria
del monestir de Montserrat als 81 anys després d'haver patit una embòlia tres
dies abans i arrossegar un càncer.
enllaç a el Pare Cor de Conversa: 1897 Joan Just Bertran
No hay comentarios:
Publicar un comentario