2014 - 2019 Cos i espai...

El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí

Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero.

Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant.  que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018,

No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar. 

Poder acceptar que només el Perdò i la Misericòrida et pot acompanyar a travessar el dolor. La confiança absoluta o la voluntad de Confiar ambsolutament amb el Crist, et po convidar a deixar-te acompanyar pel Pare/Mare Etern. Pare/Mare És Una Mateixa Entitat, l'Única, que depenèn la situació que travesses, se't manifesta com a Pare o Mare, segons des de la nostra petita humanitat poguem comprendre'l. 

Avui puc resumir el treball fet  amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.

Gracies per quest regal.

Dedicat a Rafel Casas Lomas 2014 

El meu germà Rafel va néixer l'u de gener de 1938, és per això, que a la nostra familia, comença l'any és una doble festivitat. No sempre ho hem viscut amb goig, però acceptar els erros és el camí que ens porta cap a una millor relació amb nosaltres mateixos. 

Em dec perdonar-me per tots els judici que al llarg dels anys he anat centrant damunt d'ell.

M'equivocat. Sempre que en Rafel em telefona, el primer que sento és la veu de la mare que em diu: ell és el record viu de la nostra estimació, filla- Estima'l com m'estimes a mi.  El següent pensament ve de la ma d'aquest: si no estimo en Rafel i la seva famiia, mai he estimat a la mare ni el pare, perquè el papá s'estimava en Rafel i volia el millor per ell i el millor per a mi.

Rafel i jo hem près forma entre guerres. Hem nascut en una familia pagesa humil i sàvia, arrelada a la terra, que a principis del segle XX, emprengué el camí a la ciutat. Una ciutat petita, com és Barcelona, que volia tenir veu i vot en la política Europea Vam deixar enrere les eines del camp, per adquirir les tècniques que requereix viure a la ciutat. Recordem que la primera guerra declarada Mundial és la del 1914, la segueix, a Europa, la Guerra Civil Espanyola 1936, i segueix la Segona Guerra Mundial el 1939.

Dissabte 22 de març de 2014: el grup d'Oblats prepara la Semana Santa pregant junts i fent reflexions conjuntament un parell de setmanes abans de Rams. La Setmana Santa és a mitg abril i tot s'accelera.  

Avui fem la missa a la Catedral en honor a Sant Benet. 

Enllestida la trobada em quedo una bona estona a la Catedral, al peu de l'altar del Sant Crist de Lepant. No hi tinc accès, És graonat i me'l he de mirar des d'abaix tot l'any, menys per la quaresma que el treuen de la capella on està ubicat per col·locar-lo en un lateral de la nau central i facilitar-ne l'adoració. Aquesta experiència l'he viscut des de nena, quan amb la mare anàvem a veure "el Negrito" el nostre "Negrito". M'hi vaig quedar una bona estona.

Tants moments de pregària em van venir a acompanyar. Quan veníem a demanar consòl pel traspàs del pare, quan en Rafel visquè l'accident, quan el nostre país feu la transició a la democràcia, quan vaig començar a perdre la capacitat de caminar, quan...

Sostenia l'esperanç que un dia tornaria l'amor de parella que semblava fugir del meu costat.

El vespre em decideixo a trucar a Aurea Saldes, secretaria dels Oblats, per dir-li que hi seré per la "Letare", pero no aniré a passar els dies de reflexió ni la Setmana Santa. 

Al diumenge 30 de març  de 2014 

Els Oblats celebrem la "Letare·

El camí de l'Ave Maria és on hi han pogut posar l'elevador que ens permet accedir al Cambril als qui no podem pujar escales. 

L'elevador està instal·lat des del 2003 o 2004, amb la mare ja l'havíem gaudit. Pregar al Cambril per a la mare i per a mi és un altre Univers. És parlar de fit a fit amb la "Mestressa" per donar-li gràcies per acompanyar-nos a compredre i acceptar el que demana el Senyor de nosaltres.  

Gràcies Mare et sentim a prop nostre. Per la "Letare" demanen l'entrada els nous aspirants a Oblats. 

Fem la ceremònia a la Cripta, gràcies al pare Jordi que ho prepara tot, hi puc baixar. 

Avui puc fer una pregària davant el sepulcfre del pare Cassià Just. 

Gràcies Pare per la Vostra Misericòridia. 

A la tarda ens acull al pere Ignasi Fossas, i sintonitza molt bé amb nosaltres. 

El pare Abat està convalescent d'una petita intervenció. 

Cap a casa. 

A la nit telefono a Eugeni Fonoll per dir-li que he pregat pels dos a la Cripta. 

Aquest trimestre m'ensenyat que no sóc capaç d'integrar-me en una comunitat religiosa. On més ho he intentat és a la parròquia de Sant Joan Bosco, mossèn Josep, un dels rectors m'ha ajudat amb tot el cor. Però quan m'enfrento al judici que acostuma a presentar-se quan estem reunits i sento que en lloc d'alimentar la comunió amb els Sants derivem cap a jutjar la conducta de l'altre em sento ofegada, No puc expressar-me; el grup fugiria. M'adono que també jutjo al grup i no vull fer-ho, em sento malament. 

Em quedo a casa. Fins a reveure apreciats amics!

Diumenge 13 d'abril de 2014 dia de Rams: a casa llegint. La lectura del Curs de Miracles m'ha reconectat amb Marina Acarreta m'anima a continuar amb les lliçons del Curs ni que ella ja l'ha deixat enrere. Recordem que el Curs de Miracles me'l havia regalat ella l'octubre de1995. M'ha canviat el present. Llegir-lo és com escoltar, enraonar amb JesusCrist. És tornar a sentir que ens instrueix en la doctrina de l'Amor al Pare. Se m'ha passat la setmana sense veure-la. Llegeixo moltes hores al dia, i començo a fer-ne els exercicis, que són diaris. Gràcies a l'Esperit Sant que m'acompanya en aquest camí. 

Divendres 25 d'abril de 2014 Hem arribat a la Vetlla de la Mare de Déu. Me'n vaig cap a Montserrat el divendres 25, tenim trobada d'Oblats. La Vetlla un goig per l'esperit. La trobada plena de silencis, pregària i estones per escoltar-nos. 

Diumenge 27 després de dinar, amb el trén de les 16:45 cap a casa.

Gràcies Mare per aquests dies d'amor i respecte compartit.

Dimartd 29 d'abril de 2014 Fotografia del C/Bruniquer, 17 aquí hi havia l'escola on vaig anar, mentre vam viure al C/Joan Blanques.Vaig trobar l'escola anat a visitar a Ramona Solans L'any passat ja en vaig parlar de Ramona l'Oblata de 88 anys que vivia el nú 40 del carrer de Joan Blanques. 

La vaig conéixer l'octubre del 2012, Ens hem vist poc perquè ella fa viure una crisi de salut.

Va estar ingressada en el "socio-sanitari" del carrer Secretari Coloma. Li vaig fer algunes visites. Semblava que seria traslladada a una resideència però ella no ho volgué.
En el mateix socio-sanitari conegué una senyora Montserrat Tudo, amb qui s'han posat d'acord per a cuidar-la unes hores cada dia. Ara Ramona pot sortir al carrer, recuperar-se una mica i gaudir de l'efecte de la seva cuidadora quí realment s'ocupa d'ella. Montserrat Tudo está cercant una planta baixa de protecció ofical per tal de transplantar a Ramona i que pogui ser més autònoma.

Ramona m'eimpulsarà a recorre els nostres estimats carres del barri de Gràcia, com que no puc pujar a casa seva, l'escala on viu Ramona és d'aqulles petites finques gracienques on la escala sembla una muntanya. Quan vaig a saludarla sempre quedem, amb la seva cuidadora, en una terrassa bé de la plaça Rovira, bé la plaça Joanich. La primera fotografia que li va fer Montserrat Tudo, anat a comprar amb ella. 

Dimarts 13 de maig de 2014, a l'Hospital Tauli de Sabadell, operaven a Rafel d'hernia de melic. Recordem que el 9 de novembre del 2013 l'havien operant d'intestí urgentment al Taulí de Sabadell. El dijous 15 el tornaven a operar, en la primera operació van tenir un accident i se li va perforar l'intestí, suficient com per deixar-lo  tres dies clínicament mort. 

Vaig cada dia al Taulí, al matí o al migdia hora en que el podem veure. 

El dissabte 17 de maig de 2014, amb Marina Acarreta i unes amigues d'elles que segueixen les ensenyances de Rosa Ma Winn, erem a Mataró on feia un seminari d'un dia "El recuerdo de nuestra Verdad".

Va ser un dia de Pau i Germanor. Un dia inolvidalbe.
Alhora, en Rafel a Intensius del Tauli, es moria. Però va anar reaccionant i el dijous dia 20 ja ens obria els ulls.
El dijous 29 de maig de 2014 el portaven a l'habitació. No s'aguantava dret, va començar a fer els primers passos amb caminadors... Des de les hores, honestament crec que en Rafel és un ressucitat. Va tornar per amor a la seva esposa i a les seves filles. Sense gota de rencor, d'aquells amargs rencors que tant l'han fet patir i ens han fet patir per no saber ajudar-lo a desfer-los.

Gràcies Pare, per l'alliberament d'en Rafel i, alhora el nostre. Encara estarà un parell de setmanes més ingressat. Tot li costa molt, ens va coneixent. 

Primer a Teresa i les seves filles i nèts, és clar. A mi li costar una mica recuperar la consciència de quin paper feia una germana en aquell tinglado. 

Poc a poc i ajudat per Teresa i les nenes es va anar ubicant. Acompanyar a viure en Rafel aquesta experiència m'ha estat difícil ni que en aquest escenari hi tenia poc paper. 

Em dolia i em dol, veure el camí per on está passat, perquè l'he passat, i d'una manera o altre l'estic passat, limitada físicament he de viure molt pendent del que puc i no puc fer. Tot plegat però, ens ha portat un un final de pau.  

Ell volia viure i li han permès. Endavant Rafel la vida és ara. 

Diumenge 8 de juny de 2014 Montserrat: t4robada d'Oblats Hi vaig pujar al matí, vaig poder seguir una estona la conferència del pare Jordi.  Dinar al menjador de l'hostatgeria amb les noves taules tipus cafetaria que hi han posat. Després de dinar ens retrobem uns moments a dalt la sala de conferències. Gaudim del caliu d'estar junts i compartim la fe en el Crist.

Ell ens aglutina la petita ment ens separa. 

Amb el trén de les 16:45 cap a casa. 

Enguany no puc anar tant sovint a Montserrat, perquè estic acabant de pagar el crèdit que vaig demanar fa més d'un any i que acabo de liquidar el juny. Huff!.  

El mes de juny  de 2014 s'acaba emportant-se l'estretor econòmica. Aquest juliol ja no he de pagar el crèdit: està liquidat. 

He pogut comprar les rodes devanteres de la cadira, que les duia punjades. He enllestit el deute que tenia amb Rafael Galiano, el paleta, des que em va adaptar la dutxa, l'abril del 2011, voleu més paciència. Gràcies Rafael. Gràcies a la Vida per aquests moments de joia. Juliol tranquil.

enllaç a Cor Perdonat 2014 Corals i Solitud

Agost 2014 cantades a Montserrat.  M'he engrescat a fer un dels cursets d'animadors per a cant litúrgic que fan a Montserrat. El faig perquè el germà Andreu Ma Martinez, m'hi ha anat engrescant, com aquell quí no diu res. 

Va del dilluns 4 d'agost fins el dissabte 9. El dirigeixen en Eduard Vila Perarnau de Martorell i l'Albert Pàmies Carrión de Barcelona.
Entre les assistens hi ha Maria del Sol Muñoz Cañivano de Barcelona, professora de piano i de cant. Amb ella quedem per veure'ns a Barcelona, em valorarà la veu i veurem, plegades, si podem donar-li forma. 

El que puc recordar d'aquests dies no pot expressar el que hi vam viure.

Vam fer una trobada amb altres grups a Sant Benet, sí, per primera vegada en 50 anys he pogut estar a Sant Benet.
La germana Natàlia ens facilita la cadira manual. Vam anar-hi amb Andreu.
Just arribar-hi, també, arribava mossèn Lluís Saumell que oficiaria la missa. Gràcies Esperit Sant per el dia d'avui. Calia viure per viure'l. Mossèn Lluís és va quedar a dinar.
P. Sant Ildefons novembre 5, 2011 Homnantge a Mn Lluís Saumell

El divendres dia 8 d'agost, a les 9 del vespre fem una vetlla a la Cripta. El germà Andreu em facilita baixar-hi, el germà Bernat amb vigila i jo, agafada a la berena vaig baixant. El germà Bernat va celebrar la ceremònia, ens va explicar el que va sentir quan van haver de desenterrar els germans martirs de la guerra de 1936. ens ho va fer arribar el cor: no hi ha ningú dolent, només hi ha persones que, avegades, pateixen més del que es pot assumir: gràcies germà Bernat.
Dissabte 9 d'agost de 2014 El dissabte, després de dinar, ens vam tornar a trobar a la sala de la façana, per acomiadar-nos i donà a la comunitat una mostra del nostra treball.

Ens va acomiadar el pare Ignasi Fossas, amb un profund sentiment vers a la música i les trobades d'animadors per a la litúrgia que porten més de 40 anys de vida. 

Amb el trén de les 17:45 cap a casa. A la bústia hi havia la postal dels oblats que del 21 al 28 de juliol van ser a Terra Santa, i allà van tenir la gentilesa de recordar-me. Gràcies germans estimats. 

Diumenge 10 d'agost de 2014 missa a Sant Ildefons, amb mossèn Saumell. No em demaneu pas com, ja erem a Divendres 15 d'agost de 2014. Vam dinar a casa amb  Rosa Balagué, va ser un bon dia. He complert 63 anys! 

L'endemà dissabte 16 van dinar a casa Lolita Ardanuy, el seu company Agustí Castell, i el grup d'amics d'ells, Lluïsa, Francisco, Teresa i Ratxha. La sopresa fou que em vam organitzar un senzill pastís, amb espelmes i tot, i un regal sorprenent, un teclat. 

Lolita està interessada en cantar a la coral Amiba, i ens vam imaginar que si Marisol em facilita unes classes de cant, Lolita s'hi podria sumar. Bé sigui com sigui, aquí teniu el teclat. Benvingut a casa...

El proper dimarts dia 19 Marisol vindrà a casa per la tarda i ens probarà la veu... Marisol m'anima a treballar la veu, diu que aprendre a trobar el "to". Quedem pel setembre 

El dissabte dia 6 de setembre de 2014  a la tarda primera classe amb Marisol, ens prova la veu a Lolita i a mi, sembla que tenim possibilirtats de gaudir cantant. Gràcies Marisol, aquesta tardor-hivern els dissabtes a les 17 hores classe de cant al C/Trinxant 144, 2n 2a. Barcelona 08041. e. Gràcies! 

Ara tinc més feina: treballar amb el teclat, és molt bonic aprendre a tocar perquè has de tenir armonia amb les dues mans. Posar molta atenció per que cada dir de la mà té asignades unes tecles. Caram què boni. Lolita em porta ventatge perquè ella sap tocar el piano i té el de la seva mare acas, ni que ella ha deixat de practicar. 

Demà dimarts 9 de setembres de 2014  dinar famíliar a casa. Rafel i Teresa, Rosa Ruiz, Montserrat Serna i Rosa Balague. 

Demà es compleixen 35 anys del traspàs de l'àvia Matilde i cinc que ens va deixar en Joan Lomas Gonzalez.

El dimarts dia 9 ha estat un dia inesborrable. Una dia de reconeixement de l'Amor que és Etern i Eternament ens acompanya. 

Veure el petit grup familiar a casa amb Rafel i Tere com a protagonistes. 

La festa es fa per ell, perquè es vegi a casa la seva mare estimat i acollit i, honestament sembla que sí sent. 

És un dia de vida amorosa per a tots.

T'estimem Rafel a tú i a la famlia que has creat per desemvolupar l'Amor que ets i seràs per sempre. Gràcies per haver-me acceptat en la teva vida, per les atencions que m'has regalat que són moltes. T'estimo, perdona'm per no saber expressar l'estimació que et tinc. 

Dimecres 10 de setembre de 2014 aquest matí, m'assebentava que Eugeni Fonoll Comas, ha tornat a l'Origen Etern, 

Se'n va anar el dimarts a les 18:15 hora que va assenyalar el metge forense.A reveure estimat germà: trobaré a faltar el teu somriure, la teva serena bondat, la teva freqüent companyia mentre la salut t'ho permeté.

Dimecres a la tarda amb Ma Teresa Segarra anem a Ca l'Escribà a fer una copa de cava per despedir a Eugeni. S'hi suma la senyora Joss d'Escribà. Avui mateix, dia 10 es compleixen 10 anys que vam despedir el senyor Antonio Escribà Serra. Havia nascut el 3 de setembre de 1930 i tornar a la Vida el 6 de setembre de 2004. Eugeni també era nascut l'any 1930 el dia 8 de desembre. Acomiaden a Eugeni els seus familiars demà onze de setembre a Sant Feliu de Codines. 

Eugeni per a mi sempre seràs l'amic que sempre tenia temps per venir-nos a saludar. No perquè estiguessis jubilat, perquè quan encara treballaves també ens venies a saludar, obsequiant-nos amb petites coses que tú entenies ens podien fer sentir recordades. Gràcies Eugeni. Preguem  per a tú, per la teva família, com per la nostra. Amén. Tanquem etapes amb gratitud i respecte.

L'octubre de l'any 2014 havia obert una nova etapa en el retrobament espiritual amb mi mateixa. Sergí torres, en aquells moment per a mi va ser el fill que no he tingut. Amb la proximitat d'en Sergi he treballat l'entrega del fill al Pare/Mare Etern. Un treball per acompanyar la ment a l'acceptació de la Unitat, això vol dir "no propietat privada"

Sergi Torres feia un taller a la Casa del Tibet, i m'hi vaig apropar per saber-ne la data i on s'havien de comprar l'entrada. Aleshores vaig saber que le nostre amic coofunadador de la Casa del Tibet a Barcelona, la primera seu al passeig de Sant Joan, 102, Enric, Enric Aynó Sagols, ens havia deixat per tornar al seu Origen al Kailás l'estiu del 2013.

Adéu amic, em dol no haver pogut veure't els últims anys. S'havia jubilat de la Casa del Tibet, em sembla recordar que l 2010. Des d'aleshores em vaig allunya de la Casa del Tibet, i fins avui, a 9 septembre de 2024, només hi vaig ser en el taller d'en Sergí Torres Baldó aquell octubre de 2014. 

L'enric que jo he conegut tenia dos passions: la llibertat del Tibet i el seu fill. 

L'altre passió d'Enric és la llibertat del seu fill Sergi, de ben jove en Sergí marxa a Estats Units, per aprendre a relacionar-se amb els Dofins.. Mols anys va treballar com a terapeuta amb els nostres amics Dofins. 

Avui, 9 de setembre de 2024, cercant notícies de Sergi Aynó, he trobat aquest article de la Vanguardia, del 24 d'abril de 2014.

enllaç al article

Diu que la vidua d'Enric Aynó Sagosl, Conxita Sabater, i el seu fill Serfi, han donat a la Biblioteca Pompeu Fabra, el llegat Tibetà d'Enric, més de sos mil llbres, documents d'Història del Tibet i Cd's i DVd's. 

Segur que Enric gaudeix de la seva llibertat com dels qui, han aquesta vida han format part de la familia amb qui han compartit el goig de viure. 

Vola lliure Enric, estimat amic, el teu vol lliure és el vol de llibertat del Nostre Estimat Tibet: el Cim del món que hem volgut conéixer. 

Enric no bolidis: Amics per Sempre!  

La tardor del 2014 va ser exhuberant en quan a conéixer nous grups, que en un principi desperten càlidessa i després has de resiuar-te per no acabar en els somni de l'altre, si és que no hi ets. Acabat el noviciat en l'oblació, les andes a Montserrat s'allarguen.  Les classes de cant déu ni do, i els inicis de la relació amb Ramona Solans, també són per posar-hi molta atenció. 

Foto: Toni Molina i la seva esposa Adriana Maciel amb un dels cuidadors.

Toni Molina el fundador d'A.C.U. o capacitats diverses en marxa. 

Diverses possibilitats de grups de recerca espiritual es presenten al meu entorn. Sergi Torres tindrà de llarg la prioritat gairebé cuatre anys. Però ara el que vull deixar expressat és la gratitud per la celebració a Montserrat de la Festa de l'Oblació. La reunió de les persones que al llarg del camí compartit amb la mare ens han estat més a prop.

L'agraïment al Pare/Mare Etern per permetre que el meu germà Rafel pogués i volgués ser-hi present amb tota la nostra familia. Gràcies Rafel gràcies Tere. També a Marina, la se va filla i netes i la nostra amiga Fina.

A la "Gaudette" del 2014, vam tenir el goig de passejar pel Jardí dels monjos i, en el meu cas, veure de ben a prop l'hermita de Sant  Iscle que és dins del seu jardí. Ara puc expressar l'afecte i gratitud per haver conegut a Josep Ma Llaurador Salvat. Josep Ma, era voluntari del Monestir, servicial, callat, silenci expressant Amor Incondicionat. Josep Ma va neixer a Maspujols (Baix camp-,Tarragona) El 1983 va agafar el càrrec del carter de Maspujols, ara però ja  pensa en preparar el seu substitud, en la seva jubilació. Viu en un mas, amb la seva mare de gairebé 95 anys. Per a mi en Josep Ma és un amic que voldria poder veure per sempre!. 

Dijous 25 de decembre de 2014. Nadal al barri de Gràcia. Amb Ramona Solans. Amb tota una gestió ben complexa que ca compartaar la compra d'una rampa, per poder accedir a casa seva. A l'entrada només hi havia cuatre graons, però per a mi, cuatre graons són el Tibidabo. 

Aquell nadal d'una manera o altre va comença un perdiode que draria tres anys, de relación amb Ramona. 

L'u de gene del 2015, a casa d'en Rafel i Tere amb la familia reunida. Marta i la nena i Gemma, Joan i fills. Va ser l'últim, Rafel va deixar de conduir, i els nadals i cap d'any si els passaven a casa de Gemma i Joan, les places de cotxe van anar justes. 

Benvingut el 2015. Del 2015 al 2019: un sospir! 

U de gener de 2015

Tenen a casa a la mare de la Tere, amb 89 anys no pot continuar vivint sola a casa seva. Hi serà poc més d'un any, fins que li donin plçaca a la Residència de Castellar. Va començar al Centre de dei i després ja va tenir plaça fixa, cap a finals dels 2015.Ara però, tot just comencem l'any, Feliços 76 Rafel!.

L'última foto amb el "meu tete" Sí, aquesta sóc jo, m'he deformat força.

El 2015 va ser un any per veur-hi clar.

Contradiccions arreu. A mig febrer o març, vaig anar a Montserrat, per fer una trobada amb els Oblats. Vaig parlar amb el pare Lluís de la possibiltat que l'editorial de Montserrat assumis la traducció al català de "Un Curso de Milagros". Em va deixar clar que no era viable, no es podia comercialitzar. D'acord. De fet el mateix pare Lluís no creia que la societat estigues preparada per a l'estudi d'un llibre "no-dual". Res adir, silenci respectuós.

Aquell any no vaig tornar a anar a Montserrat 

L'any 2015 va ser un any de molta relació amb Ramona. De fer moltes coneixences noves, que no tindren continuïtat, de dispersió espiritual en definitiva. És molt fàcil anar canviant de llibre o de "mestre", això et desenfoca l'atenció. Deixo l'enllaç a Cor Perdonat 2015 "Un Curso de Milgros"· 

Aquest anys serà l'últim que em vindrant a buscar de Sant Sadurní per passar Sant Esteve. No he dedicat l'atenció que es podia esperar a Daria, poc a poc ens hem anat desconectant. Aquest anys encara hi serè, però ja és l'últim. Són comiats necessaris per enfocar nous horitzons. Ells tenen un grup familiar potent, jo estic desfen els últims llaços que em queden d'una llarga relació amb els "Druides perduts als Pirineus" 

Anys 2016-2017  Són Anys per centrar-me en l'Esència de l'Esperit que s'expressa per mitjà de la Seva Creació. Les diverses manifestacions espirituals es focalitzarant. Sergi Torres Baldó, ha deixat pas a Jorge Lomar i Reyes Ollero, la seva esposa, que ens acompanyen amb la "Consciencia: escuela del perdón" 

Diu el "Un Curso de Milagros" que l'únic us creatiu del temps és el perdó. Sia com vulgues, el perdó en cada moment d'adonar-me que estic jutjant, per a mi és bàsic. És el camí que m'acompanya a la Inocència. El fet de comprometre'm a donar-me compte dels meus judicis i demanar ajuda a l'Esperti Sant per corritgir-los, va donant un altre forma a l'instant present. Auqest moment és per perdonar els meus judicis.

L'any 2017 va ser un any de profundes transformación i consequenment de comiats. Tota transformació és un comiat. És entrà en una nova vibració i enfocar-nos en l'Amor Etern que Som, per configurar-nos en el nou grup de vibració. Mai estem sols, si acceptem els canvis. La vida continua, deixes una mà per sostenir-te o sostenir  a un altre, la forma no és important: la questió és: com vibra?. La resposta a aquesta pregunta la sents en el silenci més absolut dels teus judicis per pbrir-te a escoltar la resposta de l'Amor Incondicionat. 

La Presència de Josep Maria Llaurador i Salvat ens parla d'Amor Incondicionat. Ens recorda que la mort és una invenció d'uns aspecte de la ment que es "creu humana" i vol imposar luna visió de la Veritat limitada, perquè nega una part de sí mateixa, i creu reflecxar-ho fora d'ella.No cal repetir situacions ja exposades, per detalls cal cercar-los a "Cor Perdonat" i l'any que hi correspongui.

El 2018 Va ser un any de més comiats i d'acceptar uns canvis que dirigien vers a una absoluta solitud física. Cert el cos no existeix, pero aquí, en aquesta societat de somni o mal són, sí ens hi movem en un cos. A finals d'octubre del 2018, fins i tot l'ordinador es va fondre. Huf, la pantalla s'ha fet denit. Semblava la pantalla, dons no. Encara avui treballo amb la pantalla que vam comprar l'any sembla que va ser el 2000 o 2001 amb la mare. El que es va fondre va ser el sistema opertiu. Vaig permetre que Glòria Lomas, una vegada més intervingués en el nostre present. Ella emva regalar el nou ordinador. Volgués que no vaig haver de començar de nou, però les situacions on s'ubica el cos eren i són les mateixes. Sembla haver-hi un canvi d'actitud mental, pero les manifestacions físiques són les mateixes, és a dir, companyia física cap.

A la fotografia tenim el record d'aquells qui ens han deixat l'any 2018 per tornar a l'Origen Etern d'Amor I Pau. 

La seensació de reiteració, de donar tombs en un cercle, d'on no encerto l'escletxa per sortir-ne, el treball constatn amb imatges dels estimats companys de camí, que trapassats, sembla que m'acompanyin més que mai.

Els pares, germans, amics, els puc comprendre des del més profund del cord, demar-los perdó pels meus judicis que no tenia cap motiu n'hi molt menys dret de fer-los. Perdonar-me jo mateixa per jutjar i jutjar-me... Tot plegat em deixa en total disposició, per demanar l'ajuda dels àngels, perquè m'ajudin a accpetar l'ajuda de l'Esperit Sant i del mateix Crist, que viu dins nostre.

L'any 2019 ens proposa un altre realitat. Viure en el cos sense estar en el cos. Sembla que el que volem expressar és que estem en aquest món sense ser del món. Des del dis sis de gener de 2018 dedicat als avis paterns i al pare, fins el 31 de decembre on em presento envoltada de cantants de la meva generació ja traspassats, llevat d'en Joan Manel Serrat. Tto ens mostra que la nostra ànima està enllestint un procès d'alliberament. Calmada, serena segueixo sentit que estic aparcada en un sector d'aquí del carrer Trinxant, a l'altre banda de l'escola Emili Juncadella, veig pa placeta i el moviment dels nens/nenes. Quieta contemplan com transformem la vida en temps...

L'u d'abril de 2019 m'ha arriba el llibre que seguint un impuls amorós i prfund, vaig demanr a l'editorial americana que el té editat aquest llibre, que la filla adoptiva de Michael Landon va dedicar-li. Ell, les últimes setmanes que va viure en el cos físic, quan es veia que deixava enrera als éssers estimats vivint encara en el físic, li va demanar, que escribíes, el que havia viscut amb ell. Michael Landon va deixar el físic l'u de juliol de 1991, a cinquanta-cuatre anys, Al cap d'un any, la tardor de 1992 sortia a la venda el llibre escrit per Cheryl Landon. "I Promised my Dad" 

El llibre escrit per Cheryl, va omplir i transformar el nostre moment. Em vaig dedicar a scanejar-lo per traduir-lo amb el "google" i poder comprendre una mica els sentiments que hi expressava. Vaig obrir un blogger per mostrar el que en comprenia. 

Va ser el primer de diversos blogger's dedicats a Michael Landon i families...

Montserrat el juny 22-25 del 2018 hi vaig ser amb Senia, També hi vaig acollir dues nits la visita de Isabel i en vam marxar juntes. 

Per a més detalls, ja saben cal anar a enllaç a Cor Perdonat No hay grados...

L'agost de 2019 hi vaig ser un dia per saludar als Joan's: Joan Lacy i Joan Dalmau i en Jaume Cardona, no recordo que hi anès a veure a cap monjo, aquesta memòria se'm esvaeix. Possiblement no. 

El que visc amb els àngels Jonathan i Mark, m'allunya de les filosofies concretes, fins i tot de "la escuela del perdón". És possible que la relació amb l'Esperit dels qui es van anomenar Michael Landon i Victor French sigui un somni, però per a mi és un somni feliç. El sentiment de Pare/Mare Etern, que em demana que li torni al seu Fill, segons el puc comprendre passar per acceptar l'humanitat que el seu Fill ha volgut viure, sense jutjar-la. El Fill de Déu, fet home cercant-se apsssionadament, a sí mateix, per reconeixe's en el Fill de Déu Etern e Indivisible del Pare/Mare Eterna.

El decembre 2019, dia 9 o 10 vadeixar el físic en Joaquim Costa. El llibreter de vell, que tenia la botiga a laplaça Sant Just de Barcelona. Fa anys amb la familia van decidir anar a viure a Girona. És Aqui perquè la seva esposa és Rosa Ruiz Font. Redordem que les germanes Font eren les amigues de la mare Rosita i Maria, Montserrat Serna és filla de Rosita i Rosa Ruiz de Maria. Aquí podem dir que és el comiat de la relación amb aquestes families. Punt i final. 

Com sempre haurem d'anar a Cor Perdonat 2019, per veure els detalls del viscut i sentit de tot plegat. Tancarem aquests resum amb una imatge que en el moment que la vaig muntar em va impactar. La meva joventud. quan era plena i caminava amb esperaça envoltada per cantants de l¡epoca, avui tots treapassats a la Llum del Fill de Déu, que van realitzar el seu somni, aquí en aquest petit país de petits deus. 

Dels cantants que veiem aquí el quí va morir molt jove va ser en Nino Bravo 1940-1973, els altres van dessenvolupar una dilatada carrera. Anotar que Tete Montoliu és el mes internacional per merits propis. Pianista, cec de neixement, entre els anys 1965-1975 va fer dues temporades a EE. UU, 

Enfoquem cap el 2020, serà l'any en què podrè compredre el senzill funcionament de la petita ment? 

Obrim un canvi en la pàgina del blogger Cor perdonat. ara és mensual, més definit. 

enllaç a 2020 y hablame: te escucho.

Es pot seguir millos les dispersions enllaç a Cor Perdonat gener 2020