Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
El 23 de juny de 2005, pujavem a Montserrat per a la revetlla de Sant Joan, aquest any sí que la podem gaudir perquè ens hi acompanya Paquita, una amiga, recient jubilada, que ara pot passar algunes estones amb nosaltres.
L'any 2005 és un any dedicat a gaudir del que vivim ara i aquí.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
El 23 de juny de 2005, pujavem a Montserrat per a la revetlla de Sant Joan, aquest any sí que la podem gaudir perquè ens hi acompanya Paquita, una amiga, recient jubilada, que ara pot passar algunes estones amb nosaltres.
Aquest any dons hem rebut la Flama del Canigó com cal. La mare té un bon braç on apoiar-se i de tant en tant s'asseu als meus caminadors.
Paquita se'n va anar el mateix 24.
La mare i jo ens vam quedar perquè el dia 25 teniem visita amb el pare Cassià: un do de Déu.
Les altres novetats, que n'hi ha, les podem veure seguint l'enllaç a Cor Perdonat 2005 Gràcies per
L'any 2005 és un any dedicat a gaudir del que vivim ara i aquí.
El llibre de records de casa que hem anat donant a conéixer a la nostra familia, ens ha regalt hores de proximitat i companyia.
En Rafel ha, el meu germà ha volgut apropar-se per aclarir situacions que ha trobat el llibre i on s'hi sent reconegut.
Les meves cosines també i la mare ho gaudeix. Sent que el que ha viscut és reconegut per aquells amb quí hem compartit camí.
Enguany no tornarem a Montserrat, gaudim del regal "del balcó de Trinxant" 
L'any 2006 vam gaudir del "nostre Montserrat" en gratitut i plenitud. La revetlla de Sant Joan 2006 va ser compartida, coma l'any anterio. Paquita hi va ser i ho va gaudir amb nosaltres.
L'any 2006 vam gaudir del "nostre Montserrat" en gratitut i plenitud. La revetlla de Sant Joan 2006 va ser compartida, coma l'any anterio. Paquita hi va ser i ho va gaudir amb nosaltres.
El 23 al matí, en Marcel·li ens vingué a recollir al portal de casa i vam empredre el Cami cap a la Muntanya Santa. Enguany vam demanar dues cel·les. 
Per a Paquita vam demanar un estudi, una habitació amb dos ambients. Una sala on hi és tot el que et cal. Taula, cadira, butacó, llit, i un petit taulell de cuina per escalfar o fer menjar i un bon finestral., no hi ha nevera. L'altres espai és el any. La mare i jo vam comartir com sempre una cel·la per a dues persones, aquestes tenen cuatre hambients, mejador, cuina,una habitació amb dos llits i el bany.
Vam arribar aviat, Marcel·li ens venia a recollor a les 8 del matí, per tal d'evitar el transit més dens. Quan vam tenir les claus de les Cel.3les hi vam estar instal·lades, les botigues ja eren oberte i vam anar a comprar el que ens calia i. coca. Hep, també coca de Montserrat per fer un segon asmurçar. Les fotografies ens mostren la taula parada i a nosaltres entaulades.
De la nit de Sant Joan, que en podrè dir? La Flama del Canigó va arribar a les 10 de la nit, un monjo surt a rebre-la. no recordo queí la va rebre aquell any. La Flam és rebuda com a la Llum que il·lunina la nit, la nit del 23 de juny és el solstici d'estiu en quest sector del planeta.
El monjo és convida a pregar amb junts per tal que la Llum, la Confiança en Déu i l'anhel de compartir amb els germans no ens manqui mai. Així Sia!
Per a Paquita vam demanar un estudi, una habitació amb dos ambients. Una sala on hi és tot el que et cal. Taula, cadira, butacó, llit, i un petit taulell de cuina per escalfar o fer menjar i un bon finestral., no hi ha nevera. L'altres espai és el any. La mare i jo vam comartir com sempre una cel·la per a dues persones, aquestes tenen cuatre hambients, mejador, cuina,una habitació amb dos llits i el bany.
Vam arribar aviat, Marcel·li ens venia a recollor a les 8 del matí, per tal d'evitar el transit més dens. Quan vam tenir les claus de les Cel.3les hi vam estar instal·lades, les botigues ja eren oberte i vam anar a comprar el que ens calia i. coca. Hep, també coca de Montserrat per fer un segon asmurçar. Les fotografies ens mostren la taula parada i a nosaltres entaulades.
De la nit de Sant Joan, que en podrè dir? La Flama del Canigó va arribar a les 10 de la nit, un monjo surt a rebre-la. no recordo queí la va rebre aquell any. La Flam és rebuda com a la Llum que il·lunina la nit, la nit del 23 de juny és el solstici d'estiu en quest sector del planeta.
De bracet de paquita fem camí avall cap a la Cel·la. Darrera el brogi de les sardanes que toquem desde l'altaveu que instal"len al porxo gòtic, la mainada que amb els seu pares engegant petarts. Nit de goig, nit de Sant Joan Gràcies per ser ara i aquí.Nit plena, nit Joissa, nit de l'Amor!
Escoltem a Ramon Calduch que ens canta la sardana "la nit de l'amor"
Dissabte 21 de juny de 2006,
malgrat estar en una cel·la independent, Paquita volgué marxar el dissabte.
Gràcies amiga al teu suport que ens ha permès viure aquesta revetlla compartida amb l'amistad.
La mare i jo ens vam quedar, el dia 25 teniem una visita amb el pare Cassià.
El fet de quedar-nos també ens permetia descansar i després fer petites ono tant petites caminades. Arribar a les pagesses que ara són el passeig de l'escolania, era obligar per a comprar mató, els amgs ce Marganell.
Des que vam venir a Montserrat l'any 1972, el mato l'hem comprat els pagessos de Marganell. 
De tornada ho feiem a poc a poquet, quan trobavem un seient ens hi paravem i, una vegada haviem calmat el cansament de l'esforç, contemplavem, aquell paissatge tant conegu i nou alhora. Aquell paissatge cap a la Creu del mirador de Sant Miquel i més enllà vers un infinit que desconeixem però presentim joiós i ple de Déu!
De tornada ho feiem a poc a poquet, quan trobavem un seient ens hi paravem i, una vegada haviem calmat el cansament de l'esforç, contemplavem, aquell paissatge tant conegu i nou alhora. Aquell paissatge cap a la Creu del mirador de Sant Miquel i més enllà vers un infinit que desconeixem però presentim joiós i ple de Déu!
Diumenge 25 al matí, pagesses, mato, la nostra petita caminada que acaba a la Basilica per assistir a Conventual i en acabar retrobar-nos amb el pare Cassià. Cada pas que fa la mare és un cmomiat, una expressio de gràcies. La mare vol deixar clar que etá agraida per aquesta vida que ha viscut, que no li ha mancat res, que Déu Nostre Senyor la proveïda de tot el que li calia:
Mare, papà no sempre us he sabut donar les gràcies per el regal d'aquesta vida en la que m'acompanyeu a aprendre a oerdonar tot el que mai ha existit ni existirà. Només L'amor Etern És i poc a poquet l'anem acceptant.
Fotografia del 26 d'agost del 2006 al Turo del Home, Montseny. 
Setembre 18-22 de 2006
Setembre 18-22 de 2006
Som a Montserrat. Cel·les Abad Marcet. El setembre a Montserrat té escalf de tardor, les altes muntanyes fan que en els espais del Monestir el sol desaparegui ben aviat, a quarts de sis, ja comença el capvespre.
Si vols acompanayar el rosari, comença a les 18:15 a les sis has d'estar a la Basílica. 
Si et quedes per viure les Vespres comencen a les 18:45, quan surts a a un quart de vuit, potser una mica més, depenen del temps que s'allargui la celebració. és de nit. Aleshores camí avall cap a cel·la, a vegades en arribar a la plaça encara tens una estona de conversa amb els qui, com nosaltres són Montserratins.
Vam ser-hi cuatre nits. Ho vam viure molt a poc a poc, així s'ha fet la vida per a la mare i per a mi. La compartim, quieta, callada, amb una mirada en tenim prou per sentir que hi ha dins l'altre. Sento que la mare s'acomiada de tot el que mira, de tot el que toca. Sento que s'acomiada de mi en cada mot que em diu i amb el que no em diu.
Pots Montserrat, pots seguir endavant encara que jo no hi sigui, però com deia al teu pare, si des del Cel et podem ajudar, no tinguis cap mena de dubte que t'ajudarem.
Si et quedes per viure les Vespres comencen a les 18:45, quan surts a a un quart de vuit, potser una mica més, depenen del temps que s'allargui la celebració. és de nit. Aleshores camí avall cap a cel·la, a vegades en arribar a la plaça encara tens una estona de conversa amb els qui, com nosaltres són Montserratins.
Vam ser-hi cuatre nits. Ho vam viure molt a poc a poc, així s'ha fet la vida per a la mare i per a mi. La compartim, quieta, callada, amb una mirada en tenim prou per sentir que hi ha dins l'altre. Sento que la mare s'acomiada de tot el que mira, de tot el que toca. Sento que s'acomiada de mi en cada mot que em diu i amb el que no em diu.
Aquí veiem la cuina de les cel·les per a des persones.
La re rentant plats, era una feina que la gaudia i la mare oferint-me el"nostre pa de cada día. Mai no ens ha faltat res, filla el Pare Etern hens ha concedit tot el que ens calia. 
La visita amb el pare Cassià, entrenyable, ell com jo mateixa sentia que la mare s'acomiadava i la acollir talment fos la seva propia mare. Els pares del pare Cassià van traspassar molt jove, el seu pare en Joan Riba Betran el 1960, amb 63 anys la mare un mica mes gran cap el 1979 o 1980, amb poc més de 70 anys. El pare Cassià també jsuteja, ha tingut alguns signes patogens, però un monjo mai no parla d'ell mateix, els només escolten l'altre.
Oració des de Montserrat setembre 2006
La visita amb el pare Cassià, entrenyable, ell com jo mateixa sentia que la mare s'acomiadava i la acollir talment fos la seva propia mare. Els pares del pare Cassià van traspassar molt jove, el seu pare en Joan Riba Betran el 1960, amb 63 anys la mare un mica mes gran cap el 1979 o 1980, amb poc més de 70 anys. El pare Cassià també jsuteja, ha tingut alguns signes patogens, però un monjo mai no parla d'ell mateix, els només escolten l'altre.
Tinc por Alfons, por d'aquell moment de temença en que et cerqui i no et sàpiga veure. Sé que hi seràs, però no sé si et sabré vuere. Sento amb intensitat el dolor del meu fill, d'en Rafel, aquest Rafel sorrut que no ha sabut anar més enllà dels seu propi dol. Sento el dolor de la nostra Montserrat, que no sap anar mès enllà de la mancança d'aquesta parella que no volgut ocupar el seu lloc en el projecte de vida que van fer. Montserrat ho ha donat tot per obrir-se al propòsit de tornar a l'Origen, d'acceptar la consciència de Ser, però el company amb qui volien fer el cami, o s'ha despistat o s'han creuat i no s'han reconegut. 
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, feu-li un lloc en el Palau per lloar la Vostra Glòria. Tinc el goig i la gratitud als Pares Eternala pels petits pares que m'han obert el camí en aquesta vida i en moltes d'altres.
Senyora de Montserrat, Verge Bruna de la Serra, feu-li un lloc en el Palau per lloar la Vostra Glòria. Tinc el goig i la gratitud als Pares Eternala pels petits pares que m'han obert el camí en aquesta vida i en moltes d'altres.
En aquests instant que en que porto al present el viscut ahir, només desitjo estimats pares/Pares viure el goig de la Vostra Esència i donar-vos gràcies per Ser Amor Etern.
Us demano estimats que em perdoneu les meves moltes mancances, les meves pors. Quedeu-vos només l'Amor que Som per Sempre.
Ahir, avui, demà 3 de febrer de 2023
Ahir, avui dem'a 3 de setembre de 2024
enllaç a Cor Perdonat 2006 només Amor
Dissabte 14 d’octubre del 2006,
ültim viatja a
Sant Esteve de Sesrovires.
En Xavier i l’Albert ens vénen a buscar amb el cotxe, avui passarem el dia amb ells, a Sant Esteve Sesrovires, gaudint del retorn de l’Anna al seu poble estimat.
Felicitats familia i gràcies pel vostre amor gratuït.
Faig l'última fotografia a la mare. Montserrat filla t’estimo, t’estimem! 
L'última viatja a Montserrat amb vosté mare.
L'última viatja a Montserrat amb vosté mare.
Diumenge 3 de desembre de 2006 vam pujar a Montserrat Anna i Asumpta Margarit, amb Pere Roca i Glòria Lomas, i vam entregar les cendres de la mare al final del camí dels Degotalls. Més tard, vam anar a dinar en un restaurant de Collbató, on ens hi esperaven Xavier i Albert. Va ser un dia lluminós on ens va arribar la Pau dels Pares. Gràcies Mare de Déu de Montserrat per tot l’Amor que ens regaleu.
Dilluns cuatre de decembre de 2006
vam començar un camí de solitud físíca i d'acompanyement amb l'Esperit dels qui s'ha deixat anar d'un món de desconfinaces per donar la mà als seus germas i retornar a l'únic Amor que és per sempre: l'Amor Incondicionat.
Dissabte 9 de desembre de 2006
pujave a Montserrat. Aquesta vega a l'hotel no em veia capaç d'assumi la slitud de les ce·les, ni que hi ha families, pero el fred fa que cadascú s'estigui a dins la cel·, o bé en els activitats que volen fer, però no hi ha gent fent grupets de convera a les places.
L'hotel amb va acollir la primera vegada que vaig ser a Montserrat sense la mare. Diumenge dia 10 el vespre, mentre feia un entrepà a a cafateria de l'hotel, Asssumpta i Anna Margarit, amb els seus marits, em van regalar la sorpresa de ferm-hi una visita.
Em volien convidar a passar el dia de sant Esteve a casa d'Assumpta, ella fa la reunió familiar aquest dia. Anna, també ho vol, perquè ella no fa reunions per les festes de nadal, només organitza trobades de famila pel dia de l'aniversari d'Abert i pel seu sant, el 15 d'octubre. 
Van arribar propiament els dies de les festes nadalenques, sense veure-les. M'envoltàvem les persones conegudes i les families amb les quí teniem relació, a casa però no hi havia ningú. Sorprenentment el dia de nadal el matí vaig agafar impuls i me'n vaig anar a l'estació dels Ferrocarrils catalans a la plaça Espanya. Ara ja sabia que eren adaptats i accessibles per a mi, hi haviem pujat amb el grup que vam anar a acomiadar la mare, el passa 3 de desembre. Al matí de Nadal, dons vaig asmurçar a la cafeteria de Montserrat i xino-xano, vaig anar a la Basilica per assistir a Conventual. El pare Cassià que m'hi va veure, abans de retirar-se em vingué a saludar, així com el pare Jaume. Gràcies amics, la nostra pregària d'amor senzill i vibrant puja al Cel, per a tots els qui ens han passat al davant.
El juny, mentre m'arribaven l'aprobació per la cadira, Assumpta Amils Corps, la meva companya de Sertel, em porta a l'Ortopedia que va ella, està al carrer de Sicilia, 282, per veure quina seria la millor cadira per a mi, i que la anessim preparant.
Van arribar propiament els dies de les festes nadalenques, sense veure-les. M'envoltàvem les persones conegudes i les families amb les quí teniem relació, a casa però no hi havia ningú. Sorprenentment el dia de nadal el matí vaig agafar impuls i me'n vaig anar a l'estació dels Ferrocarrils catalans a la plaça Espanya. Ara ja sabia que eren adaptats i accessibles per a mi, hi haviem pujat amb el grup que vam anar a acomiadar la mare, el passa 3 de desembre. Al matí de Nadal, dons vaig asmurçar a la cafeteria de Montserrat i xino-xano, vaig anar a la Basilica per assistir a Conventual. El pare Cassià que m'hi va veure, abans de retirar-se em vingué a saludar, així com el pare Jaume. Gràcies amics, la nostra pregària d'amor senzill i vibrant puja al Cel, per a tots els qui ens han passat al davant.
El pare Cassià em va anar telefonant, si fa no fa cada qunze dies. Vam senitr que podia passar la setm
ana Santa a Montserrat, no ho havíem fet ami. Vaig tenir cel·la pel dissate 31de març fins a dimarts 10 d'abril del 2007
El dia u d'abril era la celebració de Rams.
El dissabte 31 hi havia un concert de música a la Basílica. Ma Teresa Segarra i la seva mare van pujar amb mi per a passar el dissabte i diumenge, el dilluns elles van tornar a Barcelona.
Ma Teresa va demanar un cadira de rodes, per a la seva mare a l'hote, cosa que se'ls va concedir, Vam passar un parell de dies ben acompanyades.
La celebració de Palmes lluïda. Ma Teresa i la seva mare, van marxar el diumenge jo em vaig quedar. 
El dimarts dia 3, la cama em va començar a fer mal, i el vespre ja l'arrastraba.
El dimarts dia 3, la cama em va començar a fer mal, i el vespre ja l'arrastraba.
Vaig demanr a Marcel·li que em vingués a buscar el dimecres al mati.
Em vaig acomiadar del pare Cassià per telefono, no podia pujar fins a la Basilica i cap a Barcelona.
Directament a la consulta del doctor Sancho. Repós absolut i et demano una cadira de motor: Montserrat no pots caminar.
Aquell dia mateix vaig entregar la solicitud a l'Adminsitració de l'Hospital de Sant.
Abril, maig, i mig juny immobilizada.
Neus Pallarès, la nostra conserge, em va ajudar i em va acompanyar fins on va poguer, que va ser molt.
La aprobació va arriba el dia 21 de juny, el 22 sortia de l'Ortopèida, conduint la meva cadira per primera vegada, acompanyada per Assumpta Amils. Vaja "el duo Dinamico"
El dissabte 23 de juny de 2007 revetlla a Montserrat, asseguda., pujava a Montserrat, amb els Ferrocarrils Catalans, sortin de plaça Espanya.
Vaig poder comprobar que estan molt ben adpatats i són perfectament accesibles, l'enllaç amb el cremallera també. Montserrat ja en aquells dies tenia un acceptable nivell d'accessibilitat ni que calia millorar-lo. 
Vaig estar dos dies en una cel·la, vaig poder visitar al pare Cassià, qui es va sorprendar de l'agilitat que tenia coduint la cadira.
Vaig estar dos dies en una cel·la, vaig poder visitar al pare Cassià, qui es va sorprendar de l'agilitat que tenia coduint la cadira.
Gairebé no en recordo res d'aquella revetlla, possiblemet l'enyorança de la mare era massa forta, Ara si que podem donar pasa a les Muntanyes del Canigó, el cant d'enyorament d'un pastor que ho ha perdut tot. 
Dilluns 10 de septembre de 2007
Dels actes al Palau de Sant Jordí, només pujar la fotografia de l'Escolania i recordar que quan van presentar el director de l'Escolania i el secretari de l'Abad, Jordí Agustí Pique al Dalai-Lama, se'ls va ofrenar una "cata" i també una "cata" per posarl-la on reposaven les restes del hermità Pare Basili Girbau, amic del Dalai-Lama segons les seves propies paraules del mteix Tenzin-Giatso.
Tardor de 2007 Montserratina
Cap a Montserrat
El primer dia de l'any 2008, cap a Montserrat, missa Conventual.
Me’n vaig amb les claus de la cel·la Abat Marcet 610,a la butxaca, per tornar-hi diumenge dia 16.
Dijous sant dia 20 de març de 2008, torno a Montserrat, celebració comunitària de la “reconciliació”, hi he participat amb el cor unit als germans. Gràcies Sagrada Trinitat per la Vostra Misericordia.
El 2007 la Federació d'escoltes de Catalunya va editar un llibre anomenat "Antics Escoltes de Montserrat" memòries dels cinquanta anys de la dedicació d0'Andreu Soler i Seguis-Baldrich a reactibar l'escoltisme a Montserrat. 
Agost 2008, divendres 7 fins a dilluns 9, a Montserrat, hotel Abat Cisneros,
hab 110.
Sòc lliure com les Aus del
Paradís. He gaudit i gaudeixo de l'Amor més Bell, l'Amor Incondicionat, honest,
humil. el dels pares irrepetibe a la terra, al dels "nostres monjos"
repetible al Cel.
Sorprenentment, el dissabte 30 de juny de 2007
Enric Ayno, coordinador de la Casa del Tibet a Barcelona, em telefona per donar-me una bona notícia: pel setembre el Dali-Lama ve a Bracelona. Coneixent la relació de llllllla que li he parlat, alguna vegada,a amb el pare Cassià, em demana si podrien entrevistar.se amb l'Abad Soler, p er tal que l'Escolania de Montserrat, cantès en l'acte que farà el Dalai-Lama a Barcelona. Ell dissertarà sobre la felicitat. Dons ho preguntarè Enric.
Dels passos següents, del acolliment del pare Cassià, del secretari de l'Abad en aquells dies Jordí Agustí Pique, de les facilitats del pare Manel Gasc, preceptor dels escolans i del director de l'escolania en Bernat Vivancos, noés en puc donar lloances a la Mare de Deu epls seus Jardiners.
Enllaç a Cor Perdonat 2007 solitud
Dels actes al Palau de Sant Jordí, només pujar la fotografia de l'Escolania i recordar que quan van presentar el director de l'Escolania i el secretari de l'Abad, Jordí Agustí Pique al Dalai-Lama, se'ls va ofrenar una "cata" i també una "cata" per posarl-la on reposaven les restes del hermità Pare Basili Girbau, amic del Dalai-Lama segons les seves propies paraules del mteix Tenzin-Giatso.
Tardor de 2007 Montserratina
A finals de septembre vaig pujar a Montserrat per tal d'agriar al pare Cassià, la seva gestió en l'actuació de l'Escolania en al visita del Dalai-Lama. Em suggeri que fes unes paraules per pare Jordí Agusti Pique,i pel Bernat Vivancos.
A l'abad ja li haviem donat les gracies juntament amb en Wanchen i Enric Aynó.
Vam tornar a quedar per a finals d'octubre o primers de novembre, no ho recordo.
Va ser en aquesta visita que em va dir, que estava una mica delicat, res de greu però.
Vam quedar pel dia 24 de desembre.
El 24 de desembre sí, un altre nadal sense la mare, un altre nadal sense ningú a casa, Mare t'enyor i enyoro aquells dos nadals que vam viure junts amb el papà i en Rafel el piset del C/Jaon Blanques.
Cap a Montserrat
El 24 de desembre del 2007 el pare Cassià és ingressat a l'Hospital de Manresa, ha patit un infart cerebral.
El dia de nadal, 25 de cecembre de 2007, pujo a Conventual a Montserrat.
En sortir a la plaça de Sant Maria hi troba al pare Bardolet, m'atreveixo a aturar-lo per preguntar-li pel pare Cassià.
En sortir a la plaça de Sant Maria hi troba al pare Bardolet, m'atreveixo a aturar-lo per preguntar-li pel pare Cassià.
L'Abad emèrit Bardolet, em somriu i em diu que arriba de veure'l, els monjos fan torns per no deixar-lo sol. Què el pare Cassia está millor i els coneix, haviat tornarà a ser a casa, Montserrat, prega amb nosaltres, em demana.
Gràcies pare Bardolet pel vostre somriure, gràcies!
Cap a casa cremallera, tren i bus i a casa. Som Nadal ara i aquí!
El primer dia de l'any 2008, cap a Montserrat, missa Conventual.
En acabar vaig a secretaria per preguntar per l'estat de salut del pare Cassià, em diuen que ja és a la casa i que a la celebració era ell que ha fet el servei d'organista.
Em fan esperar un moment, el telefonen per dir-li que sóc allí, i ell em fa passar. Déue l baneix pare Cassià, Déu ens estima!. Em dona agenda pel dia 9 de març de 2008. 
Març 6-9, 2008 a Montserrat.
Març 6-9, 2008 a Montserrat.
VI Jornades Universitàries de Cultura Humanista "L’abat Oliba: política i cultura a l’Europa medieval"
Tinc la sort que m'han accepta a les jornades, aquestes són les primeres en les que puc ser-hi. Les gaudeixo a cor que vols.
El diumenge dia 9 de març tinc agenda amb el pare Cassià. No el vaig pode veure tronava a ser ingressat a l'Hospital de Manresa, ara amb una forta insuficiència cardiaca. 
Dimarts 11 de març,de 2008
Dimarts 11 de març,de 2008
a les vuit del matí, telefona Eugeni, ha escoltat per la ràdio que el Pare Cassià ha tornat a l’Origen Etern. Descansi en el Cor del Crist, quí és el cor obert al Crist per a nosaltres.
13 de març, cap a Montserrat per posar un ram de flors als peus del nostra estimat Pare Cassià Ma Just.
M’hi trobo a la familia Riera-Escardivol. No fan Conventual, missa sí.
Cap a Barcelona, només anotar que van ser uns dies intensos: Anna Ma Margarit estava operada a la Clínicaa Teknon. Resultats immilloralbes! 
Divendres 14 de març de 2008,
Santa Matilde Reina, Amb el primer tren cap a Montserrat, Em poden llogar una cel·la per passar la setmana Santa a Montserrat, el diumenge 16 és Rams. Avui hi som per acomiadar al Pare Cassià. Impossible ami ens diren adéu, si cal, fins a reveure!
El comiat a l’Abat èmerit Cassià Ma Just, una ceremonia inesborrable. L’emoció de la veu de l’Abat Dom Josep Ma Soler, entrenyable.
Fins a reveure Sant Amic!.
enllaç a Joan Just i Bertran
Me’n vaig amb les claus de la cel·la Abat Marcet 610,a la butxaca, per tornar-hi diumenge dia 16.
Diumenge de Rams a Montserrat amb Helena Cordon.
Nit concert a la Basílica
“La Passió segons Sant Mateu”
Helena va poder parlar amb el pare Jordi Agustí Pique, secretari de l’Abat, té agenda per rebre a Jetsum-Pema. Posteriorment, però, Jetsum.Pema no va venir a Barcelona.
17 dilluns tarda cap a casa, amb les claus a la butxaca.
Tot aques trànsit és perquè Anna Ma ha tingut algún petit problema, i volia ser-hi aprop. Ara però ja és a casa seva i la vida segueix endavant.
Dijous sant dia 20 de març de 2008, torno a Montserrat, celebració comunitària de la “reconciliació”, hi he participat amb el cor unit als germans. Gràcies Sagrada Trinitat per la Vostra Misericordia.
No em quedaré la resta de la setman, dins meu hi vull quelcom que no va alhora, massa missa i sempre el Crist en creu. No vaig alhora.
En sortir de la Basílica pluvisqueja, m'èspero sota les porcades, em criden: -tia Montse- Marta, Emili el seu marit, Gerard i Judit. Sí la Mare de Déu fa aquestes coses a les filles que estima!
Accepten que els convidi a dinar, hoo fem a l'hotel Abat Cisneros. Sí, mare és cert, és agradable está una estona amb la família.
Se'n van cap a les cuatre de la tarda.
Jo també. vaig a recepció, entrego les claus de la cel·la Abat Marcet, 610.
Amb el tren que surt de l’estació de Monistrol a les 17:45 cap a Barcelona.
Jo també. vaig a recepció, entrego les claus de la cel·la Abat Marcet, 610.
Amb el tren que surt de l’estació de Monistrol a les 17:45 cap a Barcelona.
La Pasqüa a casa. Gràcies al Procés de la Vida per la Pau que ens regala, juntament amb els pares.
Estimo la comunitat Benedictina, pero no la separo de tots els treballadors que fan possible que Montserrat sigui posssible. Per a mi tot es el conjunt que servei al Crist. 
Me’n vaig assebentar a l’agost, el 14 d’abril de 2008, ens ha deixat per tornar a casa dels Pares, l’estimat germà Andreu Soler i Seguís-Bandrich, a l’edat de 76 anys i 50 de vocació monástica.
Me’n vaig assebentar a l’agost, el 14 d’abril de 2008, ens ha deixat per tornar a casa dels Pares, l’estimat germà Andreu Soler i Seguís-Bandrich, a l’edat de 76 anys i 50 de vocació monástica.
El nostre germà
Andreu, absolutament irrepetible. El seu cor no cabia en un cos físic.
Va
sostenir el seu compromís amb la Regla Benedictina mitjançant l'entrega al
servei.
Mai va deixar la condició de monjo, el seu cor duia sandàlies que
caminaven pel Crist.
Fidel devot de la Mare de Déu i del seu Ministre Joan XXIII, "el Papa Bo" 
Els últims anys en que la mare i jo podíem pujar a Montserrat
i ens hi trobàvem amb la família Riera-Rossell, el germà Andreu, el pare Jaume Badia i lAbat emèrit Cassià
Just eren inseparable perquè Andreu era el quí tenia carnet de conduir i
portava el petit vehicle que la Comunitat Benedictina de Montserrat tenia en
aquelll moments.
Descansa en la Pau i Serenor de la Mare Bruna, estimat germà.
L'lultima vega que amb la mare vam saludar a l'Andreu, av ser l'estiu del 2005. Encara la revetlla del 2007, em va venir a fer una abraçada. El mateix 2007 vag comprar aquest llibre que la federació va editar en homenantge a l'Andreu i me'l va signar. Ja no el veuria més en aquest món.
La colla del Rom Cremat, tant estimada I coneguda, célèbre
els 25 anys I plega.Volen que hi sigui, hi sóc. Després de molts anys he tornar
a ser a la “nit del rom cremat, després he fet un tomb fins a “el revolt del
vent”, et sentía amb mi, mare. El diumenge 8, després de la ballada de
Sardanes, anem a dinar al restaurant-self-servi. Un definitiva, un molt bon
dia.
Presentar la colla del "Rom cremat" és parlar de tota la meva joventud viscuda a Moantserrat, sense aparents fruits, sí és que la vida ha de donar els frutis que nosaltres creiem.
No m'he casat, no he tingut fills, no tinc posicio social, econòmica ni, evidentment partimonial.
L'amor dels amics sembla tenir més condicionants, però, només
ho sembla. 
Ens vam coneixer a l'entorn de Maria Rossell, quan vam
començar a passar uns dies a les cel·les de l'Abat Oliba, cap el 1980. Jaume
passava l'estiu allà amb els seus pares, al pare d'en Jaume i crec que una
germana o germà són metges.
El 24 de setembre de 2008
Decembre 2008
A Barcelona, al Camp de l'Arpa on vivim el nostre camí havia dessembocat al Casal per a Gent Gran de Navas.
El juliol del 2011 m'arriba al Butlletí de Montserrat, si encara hi estic subscrita. En tinc una col·lecció de gairebé 94 o 95. Aquest porta la nova del traspàs del nostre Pare Jaume Badia. Em remou l'ànima i em sorprèn, feria uns dos mesos que emcara em va telefonar per recordar-me les emission de ràdio i les celebracions de la Conventual pel canal de televisió de Montserrat. Pare Jaume, l'última veu del Monestir que em crida, em recorda perquè vibrem un mateix amor al Crist.
Dissabte 13 d'agost - dilluns 15, 2011
No recordo que em va empenyer a pujar a Montserrat per celebrar el 60è aniversari. Potser la solitud, si més no a Montserrat m'hi acompanyen les pedres, els paissatges, que encara que hna cambiat, no ho han fet tant, senzillament perquè l'espai, es a dir el buit i les roques no ho faciliten.
El 23 de setembre de 2011 vam pujar a Montserrat amb la senyora Pepita Mayol, vidua de Ramon Calduch. Vivim ben aprop, i la vaig trobar pocs dies després de tornar de Montserrat, li vaig comentar la meravella del so del nou Orgue i que el proper dissabte dia 23 feien cun concert a la tarda..
al Casal G.G.Navas hi han entrat dos elements subversius. Dos catalans de mena, en Rartomeu Turull i Mestres Cor i batec per una Catalunya lliurament reponsable de sí mateixa. L'altre és en Ramon Ballester I Batallé, un poeta romàntic. Català de ploma, seient i escriptori i recitals de poesia. Ell és nebot de Carme Ballester, la qui fou esposa i vidua del president Companys. 
Pel juny 2012 aigual que aquests últims anys vam acomiadr el Casal fins amitjans de setembre que comencen els tallers. Els avis ara fan horari de mainada, vaja, com si anessin a l'escola.
A la fotografia m'hi veieu amb Jaume Cardona, l’amic que sempre és a Montserrat el mes d’agost, des de fa anys, molts i molts anys.
Desconec quin tipus de malaltia el va afectar des de nen. Sempre l'he vist caminar amb unes crosses de tripode. Voluntarios, tossut i una mica mal geniat, en aquells temps no vam tenir gaire relació, ell sempre cercava la relació amb els homes que van muntar les nits del "Rom-Cremat". I, certament ells l'aprecien i el coneixen molt. Han passat llargues hores a l'estiu, sota els porxos de la plaça de les pageses. Compartien les petites coses que als homes els atrauen, la política, la religió, l'esport, i el que els feia sentir "el pit i el cul" de les noies que voltàvem pel seu entorn.
De la família Riera-Rossell ja no hi ve ningú a passar-hi
uns dies. Els recordo amb tendresa i regularment, per aquests dies els demano
una missa al Monestir, com la demano per a la meva família..
Divendres 15 d’agost 2008, 57 anys a Montserrat, gràcies
Verge Bruna!
el meu aniversari, a Montserrat, gràcies Verge Bruna! Pel teu acolliment!
El 24 de setembre de 2008
al matí va telefonar Pepita Mayol, en Ramon Calduch, el seu marit, el
nostre Ramon ha tornat a l’Origen de la Vida. Ha deixat el cos físic a la
residencia on vivía, des de la primavera de l’any 2006.
Ramon Calduch Gimeno Barcelona 5 de novembre de 1928 - 24 de
setembre de 2008, Barcelona.
Descansa en Pau i Goig, amic, ara podràs cantar davant la Llum Eterna.
La tardor del 2008 va ser de dols. Dissabte 14 de novembre pujava a Montserrat, per tal de gaudir de les "VII Jornades Univesitàries Humanisticas" Aquestes dedicade al món Biblic coordinades pel Pare Pius Tragan.
Va se en aquestes jornades que ens
va obsequiar amb el "Cant de la Perla" Traduit per a ell mareix, força anys enrere, quan amb d'altres monjos traduien al català directament del Arenu els textes Biblics. Regal del Cel.
A Barcelona, al Camp de l'Arpa on vivim el nostre camí havia dessembocat al Casal per a Gent Gran de Navas.
Poc abans de nadal m'hi vaig acostar per oferir els meus serveis.
Pel perfil que jo presentava em van dir que hi arribava caiguda del Cel, l'aula d'Informatica m'esperava, passat les vacances de nadal, t'esperem a partir del 12 de gener.
Hi vaig anar i el grup de voluntaris del Casal em va oferir suport, entrenament i amistad. Vaig tenir amics. companys, relació amb persones soles com jo, que cercavem una mica de proximitat.
Casal de Gent Gran de Navas, C/Capella 14, sempre et dure al cor amb el nostre grup de volantaris. 
Dissabte 18 i diumenge 19 d'abril de 2009, a Montserrat van presentar VIII Jornades, també referides al món Biblic i coordinades pel Pare Pius Tragan.
Dissabte 18 i diumenge 19 d'abril de 2009, a Montserrat van presentar VIII Jornades, també referides al món Biblic i coordinades pel Pare Pius Tragan.
No redordo si hi vaig ser, tenia els diplomes que donaven si completaves les sessions, però amb el transit a la Residència, aquests documents van desaperixer igual que els llibres i els discs.
Les Jornades es van fer a la sala d'actes, la que té la preciosa balconada que veiem quan ens apropem al Monestir. Vaig tenir el goig de trepitxar la balconada, i feiem el descans.
Les cames van presentar seriosses dificultats cap el mes de febrer, i el doctor Sancho va obrir quirofan. M'operva el 5 de magi del 2009.
Les cames van presentar seriosses dificultats cap el mes de febrer, i el doctor Sancho va obrir quirofan. M'operva el 5 de magi del 2009.
Fins a dia d'avui, 4 de septembre de 2024, aquesta va ser l'última operació. 
Ingressada a l'Hospital de Sant Pau, els companys del Casal van venir per obseqwuiar-me amb un ordinador portàtil, que entre tots m'havien comprat. Gràcies a la Vida que ens mostra l'Amor Gratuït.
Ingressada a l'Hospital de Sant Pau, els companys del Casal van venir per obseqwuiar-me amb un ordinador portàtil, que entre tots m'havien comprat. Gràcies a la Vida que ens mostra l'Amor Gratuït.
La tardor del 2009 va tenir el color del Casal. L'aula d'Informàtica es va convertir amb una opertura a l'enginy, va desvetllar la curiosita, cóm funcina aquest programa?, cóm es fa un PowerPoint? , cóm es fa un video? Caram el Blogger em dona la facilitat de conbinar lletra i fotografia i video i ... 
M'interesa! El prime Blogger te data de la tardor del 2009. De l'aula d'Informàtica vam passar al taller d'hsitòries en català, Cóm vaqneixer el Casal de la Gent Gran de Navas? Què hi havia abans en aquest espai? Què som? d'on venin?, on anem?
M'interesa! El prime Blogger te data de la tardor del 2009. De l'aula d'Informàtica vam passar al taller d'hsitòries en català, Cóm vaqneixer el Casal de la Gent Gran de Navas? Què hi havia abans en aquest espai? Què som? d'on venin?, on anem?
El Casal per a nosaltres en aquells instants van se hores compartides de recerca, d'obertura al nou món digital, a descobrir que hi teneim un lloc, si ho savien gestinar. Gestionar les situacions és un art meravellós que m'agradaria aprendre. 
Abril 25, 2010 l'Orgue de Montserrat!
Deixar constància que l 25 d'abril el vespre em telefona Eugenei Fornells, per dir-me que a TV3 havien donat en directe la inauguració del nou Orgue de la Basílica. Una verdera joia, capacitada per ser tocada pels millors mestres del món i alhora per crear escola per aprendre a tocar-la. Felicitats estimats germans: el vostre somni a près forma. Segur el Pare Cassià us inspirarà els millors concerts que podeu organitzar.
L'any 2010 Montserrat va quedar lluny, Muntanya Santa allunyada dels mortals.
Deixar constància que l 25 d'abril el vespre em telefona Eugenei Fornells, per dir-me que a TV3 havien donat en directe la inauguració del nou Orgue de la Basílica. Una verdera joia, capacitada per ser tocada pels millors mestres del món i alhora per crear escola per aprendre a tocar-la. Felicitats estimats germans: el vostre somni a près forma. Segur el Pare Cassià us inspirarà els millors concerts que podeu organitzar.
L'any 2010 Montserrat va quedar lluny, Muntanya Santa allunyada dels mortals.
Al Casal hi bategava la vida de cada día, el pa nostre de cada apat. En un espai conduies un taller, en l'altre aprenies les meravelles artesanls que poden fer els companys. Pintura, dibuix, puntes de coixí, poesia, cuina. Cada taller un univers conectat amb els altres. 
El juny del 2011 vam tancar els tallers. com s'acostumava, vam celebrar les hores coampartides i, una mica ens vam acomiadr, perquè havent compartit els mateixos talles dos anys, havia arribar l'hora de cambià de grups. Llevat del taller de poesia, així era per tots els tallers, calia moure la gent per obrir noves relacions, aprendre coses noves. Ja s'ha sap el moïment es vida.
El juny del 2011 vam tancar els tallers. com s'acostumava, vam celebrar les hores coampartides i, una mica ens vam acomiadr, perquè havent compartit els mateixos talles dos anys, havia arribar l'hora de cambià de grups. Llevat del taller de poesia, així era per tots els tallers, calia moure la gent per obrir noves relacions, aprendre coses noves. Ja s'ha sap el moïment es vida.
He de dir que els grups del Casal de la Gent Gran de Navas, saben montar les festes d'estiu i d'hivern.
El juliol del 2011 m'arriba al Butlletí de Montserrat, si encara hi estic subscrita. En tinc una col·lecció de gairebé 94 o 95. Aquest porta la nova del traspàs del nostre Pare Jaume Badia. Em remou l'ànima i em sorprèn, feria uns dos mesos que emcara em va telefonar per recordar-me les emission de ràdio i les celebracions de la Conventual pel canal de televisió de Montserrat. Pare Jaume, l'última veu del Monestir que em crida, em recorda perquè vibrem un mateix amor al Crist.
No recordo que em va empenyer a pujar a Montserrat per celebrar el 60è aniversari. Potser la solitud, si més no a Montserrat m'hi acompanyen les pedres, els paissatges, que encara que hna cambiat, no ho han fet tant, senzillament perquè l'espai, es a dir el buit i les roques no ho faciliten.
Sóc el Hotel, no hi havia lloc a ls cel·les, dies de silenci, pregària, celebraciosn al costat de la Mare de Déu, mentre pel pensament desfilen tots els estimats amb quí hem compartit vida a Motnserrat
Em vaig atrevir a fer el camí dels Degotalls, fins al final, vaig trobar peregrins que em van ajudar a passar els petits trams més esglaonats de l camí.
Camí dels degotalls, camí dels adéus...
El 23 de setembre de 2011 vam pujar a Montserrat amb la senyora Pepita Mayol, vidua de Ramon Calduch. Vivim ben aprop, i la vaig trobar pocs dies després de tornar de Montserrat, li vaig comentar la meravella del so del nou Orgue i que el proper dissabte dia 23 feien cun concert a la tarda..
Anem juntes a Montserrat?.
Hi vam ser. Ho vam gaudir.
enllaç a Cor Perdonat 2011 solitud
La solitud del 2011 va deixar entrar a la solitud del 2012,
Pel juny 2012 aigual que aquests últims anys vam acomiadr el Casal fins amitjans de setembre que comencen els tallers. Els avis ara fan horari de mainada, vaja, com si anessin a l'escola.
Des de l'any 2007, no he pujat a la nostra Revetlla de Montserrat. Aquest any toca!
Pujo el dissabte 23, encerto a trobar cel·la, al Abad Marcet, les del Abad Oliva i Ntr Senyora, no estan operatives. S'han de millorar.
La Flama del Canigó aquest any es rebuda davant l'estació del Cremallera, degut a que la plaça del Monestir està en obres. La Flama la rep el Pare Sanromà i la coca ens la mengem a la cafeteria Self-Servi. Amb sobte el canvi, aquesta no és la nostra Revetlla.
Dilluns 25 de jny de 2012 cap a casa...
Aquí deixo aquesta entrada, els peus de Joan Baptista l'inconegut mestre respectat i estimat: el Cor Bategant per Crist.
Obro una entrada nova per relatar-me les nostres vviències amb la familia dels Oblats de Montserrat.
Mare de Déu de Montserrat: pregueu amb nosaltres.
enllaç a 2012 Sense temps
No hay comentarios:
Publicar un comentario