Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero.
Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018,
No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
El 19 de març de 1998 tancàvem la porteria del passatge Josep Llovera, 13, 08021 de Barcelona per anar a viure a un pisset llogat al C/ Trinxant, 144 2º2ª, 08041 de Barcelona. El Camp de l'Arpa!.
De julio fins a novembre de 1998, vaig descobrir que podia recorrer l'Història de Montserrat mitjançant els Butlletins que tenia, més de cincuanta. L'ordinador m'invita a treballar-hi i la mare em donava tant d'espai i temps com em calgués.
En aquells dies tenia força relació amb l'equip que s'ocupaba de la "Casa del Tibet a Barcelona". El Primer que vaig descobrir al Butlletí de Montserrat núm 4, el dedicat a la visita a Sa Santedad el Papá Joan Pau II, va ser, que un parell de setmanes aans havia estat a Montserrat el XIVè Dalai Lama Tenzin Giatso. L'Abad Cassià Just el rebè amb honors de Cap d'Estat com li escau al Dali-Lama, i ens parlava de la relació que el Dalai_Lama tenia amb l'hermità Pare Basili. Aquesta n'és laa fotografia que vaig trobar. El 13 d'abril de 1997 el Dalai Lama havia estat a Barcelona i ens va regalar amb una confrència entrenyable. En auqell moment el missatge budista per el meu enteniment era més clar que el católic- cristià que s'ha queda practicament només en catòlic.
Pel septembre també vam gaudir de la visita de la germana del Dalai_Lama Jetsum Pema, àngels de saviesa expendint amor. El missatgee budista se'm feia més clar. Els llibres del Krishana Murti, corprenadors i entenedors alhora. Som responsables cent per cent de les nostres actitus uhmanes. Pura esència d'Esperit de Déu i absolutament responsables del missatge que en el fet de viure en un coss: donem. 
Cercant al Pare Basili vaig trobar un reportatge molt interessant del Pare Estanislau Llopart, el seu posat, la seva rialla em van donar pau i serenor. Reseguint els Butlletins vaig anar descobrint el llarg camí d'entrega al estudi dels monjos de Montserrat, savis però tal vegada tant d'estudiar els converteix com diu el mestre Santiago Russiyol en "Savis de Vilatrista" enllaç a la pàgina del pare Estanislau Llopart
El Pare Estanislao em va acompanyar a comprendre més a Déu, en la mateixa línea que el Dalai-Lama, ells tenen en comun el somriure, la joia. Viure és goig de sevir i d'estimar a Déu en tot i en tots. Ells no transmente reptes ni dos, només una senzillesa que et porta directa a sentir-te en Pau, perquè És el mateix Déu qui et sosté en la teva petita experiència d'esdevenir forma.
Aquesta mateixa senzillesa la transmet el Pare Roger de Taizè, que sembla que l'any 1985 visitar també el Monestir de Montserrat, no ´se si la data és exacta, ara ja no disposo dels Butlletins de Montserrat, que en aquells dies eren els nostres acompanyants.
El 13 de juliol del 1999, en Rafel i Teresa ens pujavem a Montserrat. Gràcies fills. Per encert vam trobar lloc en les cel·les de l'abat Marcet i ens hi vam quedar a passar dues nits.
Quan arribem en aquest punt on tot és ben senzill: Déu És la Totalitad de la Vida, la mare i jo, teixidorrrrrrrrrres com som, ens mirem i comprenem que hi ha quelcom que no ho tenim equilibrat.
He quedat clasificada per a fer un curs de Insercií lobaral que comença l'última semanda d'abost i dura tot el septembre. Si l'aprobo amb bona nota puc entrar a treball com a Teleoperadora a Sertel, una empresa que reinsereix al món laboral a discapacitats.
Tenim un dol profund al cor, la nostra Trinitat ha estat diagnostica d'un greu cancer... El tracment és llarg i el procés difícl. Pare/Mare no ens dejeu en les tenebres, il·lumineu-nos el cor amb la fe i la caritat.
Benvingut el 2001. El 17 de gener em tornaven a operar a, l'Hospital de Sant Pau, el 23 de febrer cap a casa.
El septembre de 2001 anem a Montserrat.
El 5 d'octubre de 2001 tornava a treballar. Em l'última visita amb el doctor Sancho em demana que a treballar hi vagí em cadira. La recepta, ja tenim el cuart element.
T'estimem Trinitat, t'estimerem sempre.
Et donem gràcies per la vida que has volgut compartir amb nosaltres: aquelles dones de Barcelona que sempre et queien el plat el dia de Nadal.
L'any 2002 té aperences de normalitat.
Setembre 2002 cuatre nits a Montserrat, si ja hi tornem a ser. Es que la mare sap que el seu trajecte fineix. Aprofitem de viure'ns tant com podem, més ella que jo, si he de ser honesta, quan m'agafa el rampell que les coses haurien de ser millor..., les meves coses és clar!
Revetlla de Sant Joan 2003 a Montserrat. La flma que lluny, escoltarem els cants i el brogi de la festa des de la finestra. No podem estar dretes, no hi fa res: som a Montserrat. El dia 25 saludarem a l'Abad Cassià, no recordo quna van començar les visites, mes o menys sovintejades, em sembla que quan es va adonar que la mare s'apagava, poquet a poquet li ava vole fer costat i fe-li sentir que quan ella emprengués el viatge al Pare, el seu amic Joan em cuidaria.
Setembre 2003
El 2003 és l'any que el cremallera torna a circular. Han passat 53 anys des que va desapareixer. Amb la mare ens animem i pujem al cremallera fins a l'estació de Monistrol enllaç, canviem d'andana i cap amunt. La magnífica excursió que ens va fer sentir que encara erem vives i podiem acompanyar a Montserrat en la seva modernització.
En acomiadar el 2003 també hem d'acomiadar el Pare Basili Girbau que va tornar a la Cas Gran el 25 de decembre del 2003. Avui em cal donar´li gràcies per la seva profunda honestedad i saviesa, El Pare Basili va néixer el 1925 i va entrar a Montserrat
També acomiadem al Pare Estanislau Llopart, nascut el 1915, Va tornar a la Llum Eterna el 29 de març de 2003. El Nostre Pare Etern Recull als Seus Fills de dos en dos.
El 2004 va ser un any Montserratí. Vam començar per passar 3 nits a finals de març. Vam tenor el goig de viure-hi una nevada, pero veritablement amb la amnca de mobilitat que la mare i ja teniem, déu ni do. El pare Jaume ens va venir a visitar a la cel·la dues vegades, lamentat el temps. El pare Cassià ens va telefonar, i jo el vaig anar a visitar, pero la mare, no, no vaig deixar-la pujar aquella pujadeta vidirosa per la neu. Perdona'm mare estimada.
Enllestit i entreat el dossier del pare Cassià, m'he dedicat amb la mare a recopilar i endreçar el que recorda del viscut, que és molt.
Enguany no hi pujem per la revetlla, no ens podem moure de la cel·la i no ho gaudim. A Barceloona i tenim el Forum de les Culres que comença el 25 de julio i acaba, em sembla que pel setembre. Si pujem a Montserrat el setembre del 4 al 11. Gaudim d'un visita amb el pare Cassià i quedem d¡acord pel 24 de novembre, la mare cumpleix els 90 anys i a la celebració de la missa Conventual, li desitjaran un sant novenari. 
El 24 de novembre del 2004, el nostre amic Eugeni Fornells, ens acompanyava a Montserrat. Com sempre aquests últims anys amb el tacxi de'n Marcel·li.
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.
Gracies per quest regal.
De les situacions que la vida ens ha presentat en aquest canvi no n'exposarè, gairebé res aquí, deixarè l¡enllaç a Cor Perdonat i allà es pot seguir en més detall el recorregut.
Enfocar que pel juny de 1998, la doctora de capcelera del ambulatori de Cap Maragall, Olga Conejero, ens demanava visita amb el traumatoleg de l'Hospital deSant Pau, doctor Rogelio Sancho Navarro. El Doctor Sancho em va immobiltzar, em va demanr quiròfano i quan t'avisin opererem.
enllaç a Cor Perdonat 1998 Trinxant, 144
De julio fins a novembre de 1998, vaig descobrir que podia recorrer l'Història de Montserrat mitjançant els Butlletins que tenia, més de cincuanta. L'ordinador m'invita a treballar-hi i la mare em donava tant d'espai i temps com em calgués.
En aquells dies tenia força relació amb l'equip que s'ocupaba de la "Casa del Tibet a Barcelona". El Primer que vaig descobrir al Butlletí de Montserrat núm 4, el dedicat a la visita a Sa Santedad el Papá Joan Pau II, va ser, que un parell de setmanes aans havia estat a Montserrat el XIVè Dalai Lama Tenzin Giatso. L'Abad Cassià Just el rebè amb honors de Cap d'Estat com li escau al Dali-Lama, i ens parlava de la relació que el Dalai_Lama tenia amb l'hermità Pare Basili. Aquesta n'és laa fotografia que vaig trobar. El 13 d'abril de 1997 el Dalai Lama havia estat a Barcelona i ens va regalar amb una confrència entrenyable. En auqell moment el missatge budista per el meu enteniment era més clar que el católic- cristià que s'ha queda practicament només en catòlic.
Em vaig interesar encercar en els Butlletins tot el que poogués trobar del Pare Basili, gairegé res més. En aquells temps, Intenet encara no estaba al abst de la gent "menuda" Erem pocs els quí teniem ordinador, i erem "raros"
Si vaig troba un retall de diari on hi havia una entrevista al Pare Basili, i em sembla recordar que en aquella entrevista també hi havia el germà Andreu Soler.
enllaç a la pàgina del pare Basili
Cercant al Pare Basili vaig trobar un reportatge molt interessant del Pare Estanislau Llopart, el seu posat, la seva rialla em van donar pau i serenor. Reseguint els Butlletins vaig anar descobrint el llarg camí d'entrega al estudi dels monjos de Montserrat, savis però tal vegada tant d'estudiar els converteix com diu el mestre Santiago Russiyol en "Savis de Vilatrista" enllaç a la pàgina del pare Estanislau Llopart
El Pare Estanislao em va acompanyar a comprendre més a Déu, en la mateixa línea que el Dalai-Lama, ells tenen en comun el somriure, la joia. Viure és goig de sevir i d'estimar a Déu en tot i en tots. Ells no transmente reptes ni dos, només una senzillesa que et porta directa a sentir-te en Pau, perquè És el mateix Déu qui et sosté en la teva petita experiència d'esdevenir forma.
Aquesta mateixa senzillesa la transmet el Pare Roger de Taizè, que sembla que l'any 1985 visitar també el Monestir de Montserrat, no ´se si la data és exacta, ara ja no disposo dels Butlletins de Montserrat, que en aquells dies eren els nostres acompanyants.
La nostra familia ens va visitar, Rafel i Teresa tenien uns dies al Gerard, el se net, fill de la Marta i van venir amb ell. Erem a mitjans d'octubre i Gerard portaba ls invitació al seu bateig, que seria el 19 d'octubre. No ens veime amc cor de ser-hi, el dilluns 20 ingresso a SAnt Pau per a les noves operacions.
La mare i ho van sortir de l'Hospital de Sant Pau el 4 de gener de 1999. Em van traslladar a l'Hospital de l'Esperança per fer la recupeació. La mare i va ser cada dia, igualment que a Sant Pau, però en aquestes operacions se'n anava a dormir a casa.
El 13 de juliol del 1999, en Rafel i Teresa ens pujavem a Montserrat. Gràcies fills. Per encert vam trobar lloc en les cel·les de l'abat Marcet i ens hi vam quedar a passar dues nits.
Retornar a Montserrat em va fer qüestionar quin tipus d'Espiritualitat estic vivint. Aquesta pregunta la compartim amb la mare. Qué és la Espiritualitat en Veritat. Hi ha un aspecte que és clar. L'Esperit prèn forma en la materia. No són un cos, som Esperit vivnt-nos com a humans, com a una espurna de Si Mateix.
Però a les hores, quín sentit tté el mal? Sí és que té algún sentit? Aquests sentiment és el que no em permet quedar-me en cap religió ni teoria. Déu no És una teorema: Déu És la Vida Mateixa.
Quan arribem en aquest punt on tot és ben senzill: Déu És la Totalitad de la Vida, la mare i jo, teixidorrrrrrrrrres com som, ens mirem i comprenem que hi ha quelcom que no ho tenim equilibrat.
Empar, una bona amiga nostra ens vingué a recollir, per portar.nos a casa i, alhora veure on vivíem ara. Es va alegrar molt dels canvis. Gràcies amiga.
He quedat clasificada per a fer un curs de Insercií lobaral que comença l'última semanda d'abost i dura tot el septembre. Si l'aprobo amb bona nota puc entrar a treball com a Teleoperadora a Sertel, una empresa que reinsereix al món laboral a discapacitats.
La mare amb la nostra amiga Carolina Coutier al balcó de casa. 31 D'agost de 1999, celebrem l'aniversari de Carolina.
A finals de septembre ens reuniem per celebrar de nou, aquesta vegada que he aprobat el curs amb Sertel i a priemers d'cotubre comença a treballar com a Teleoperadora. Gràcies a tots i totes per les nostres pregàries compartides.
El Butlletí de Montserrat, nú 55 del septembre-decembre del 1999, ens porta la notícia que el Pare Ricard Sans, el cuidador de la Cova fins a l'any 1994, quan es va enfonrà, ha tornat al Cel. Ara cuida només de les Flors de la Mare de Déu.
El pare Ricard havia nascut el 1905 o 1906, va cumplir 75 anys de servei al monestir. Gràcies Pare Ricard per a cuidar la Cova i les Hermites amb el treball ben fet dels que treballen per a Deú. Gràcies.
La transició al segle XXi, anys 2000, va ser dolça, treballo els coampanys m'aprecien i les corrdinadors també. La amre gaudeix del nou barri, va a comprar, arretgla la casa, espera que torni al vespre, treballo en torn de tarda. 
Al Monestir de Montserrat també hi ha canvis. El 31 de maig de 2000, l'Abad Bardolet renuncia al càrrec en favor dels nous temps. És elegit nou Abad en Josep Ma Soler i Canals. Havia de rebre la benedicció abacial el 23 de juny. La Muntanya però tenia altres intencions i un fort aiguat a matinada del 10 de juny del 2000, va provocar les destroces més grans recordades dins de l'estructura del Menestir i els edificis del seu entorn. Malgrat el desastre no hi va haver perdues de persones.
El 13 d'agost del 2000 va ser beneït el nou abaciat. Benvingut Abad Soler. A casa també hi hagué canvis. 
A primers de septembre, la mare i jo pujem a Montserrat. Ja han obert les cel"les de l'Abat Marcet. Tot es veu mot devastat, però també es veu la gran capacitat de la comunitat de Montserrat per obrir nous camins.
Davant de la cafeteria gran han possat un gran tendal on venen els objectes danyats per l'aiguat. Cor prèn.
És aquest any que ens regalem amb la mare, la petita Mare de Déu de Montsrrat eta de fusta de til·ler. La que ens acompanya en les nostres soletats.
Uns amables peregrins russos ens varen fer aquest retrat que ens van enviar coma a felicitació nadalenca. 
A casa també hi arriven canvis.
A casa també hi arriven canvis.
L'octubre del 2000 el doctor Sancho Navarro, em donava la baixa i em posava en espera d'un nou recanvi de pròtesi de maluc, aquesta vegada el dret. Repós absolut. Tornem als Butlletins de Montserrat, anem aprenent a treure el màxim partit de l'ordinador.
Benvingut el 2001. El 17 de gener em tornaven a operar a, l'Hospital de Sant Pau, el 23 de febrer cap a casa.
El septembre de 2001 anem a Montserrat.
Estic força bé, però el doctor Sancho m'ha demanat que accepti que no puc caminar sense suport. Ara els caminadors són el tercer element amb les nostres sortides amb la mare.
Carai a Montserrat tot són graons"
Donem graituds, demanem Misericòrida:
Mare no deixis a la nostra Trinitat, que el que hagi de viure no ho visqui sola.
Els dies, passen ràpids, ni que estem moltes hores a la cel·la, sortim normalment aviat per anar a "Laudes" que comença a tres quarts de vuit, això vol dir que si jo estic animada, veiem la sortida de sol, perquè sortim més aviat. 
No cal dubtar que si jo m'aeixeco, la mare està més que preparada.. L'altre celebració que acostumen a seguir a la Basílica són les "Vespres" a tres quarts de set. A vegades repiquem amb el Rosari a les sis.
No cal dubtar que si jo m'aeixeco, la mare està més que preparada.. L'altre celebració que acostumen a seguir a la Basílica són les "Vespres" a tres quarts de set. A vegades repiquem amb el Rosari a les sis.
L'onze de setembre d'enguany cap a les tres de la tarda les campanes tocaven a morts, amb molta insistència. 
Hem posat el televisor, que sempre tenim conectat amb el canal de la Basilica. Estaven conectats a TV3, donaven informació del terrible atemptat de les Torres Bessones de New York. La mare i jo ens vam mirar i la pregunta que va sorgir va ser "per veure això vivim?
Hem posat el televisor, que sempre tenim conectat amb el canal de la Basilica. Estaven conectats a TV3, donaven informació del terrible atemptat de les Torres Bessones de New York. La mare i jo ens vam mirar i la pregunta que va sorgir va ser "per veure això vivim?
La fotografia és del 2003, la cadira formava part de totes les nostres sortides, però teniem que anar acompanyades, tinc poca força per fer anar la cadira. Tot s'està fent mol difícil.
El 7 de novembre del 2001 Trinitat Rosell Torrens se'n pujava al Cel deixant enrere el nostre dol i un món que no havia entés gaire, talment com la mare i jo.
El 7 de novembre del 2001 Trinitat Rosell Torrens se'n pujava al Cel deixant enrere el nostre dol i un món que no havia entés gaire, talment com la mare i jo.
Quan quí sigui afirmava quelcom amb seguretat, Trini deia: -no sé-, talment com la mare: No sé Senyor, no et sé. però t'estimo ni que no et calgui: jo t'estimo.
T'estimem Trinitat, t'estimerem sempre.
Et donem gràcies per la vida que has volgut compartir amb nosaltres: aquelles dones de Barcelona que sempre et queien el plat el dia de Nadal.
Amb tú se'n va l'últim escalf de familia que hem tingut. La mare amb tú va tornar a perdre la seva primera filla, la petit Maria que el 25 de juliol de 1936 va expirar a la seva falda. Amb tú Trinitat se'n va anar la poca alegria de viure que ens quedava. Tú ens recordaves que l'amor gratuït és possible, perquè amb tú l'hem viscut..
Ara, cal seguir, cal seguir, cal seguir
L'any 2002 té aperences de normalitat.
El 22 de juny en Marcel·li, el tacxiste que fa els trjectes Montserrat-Barcelona i a l'inrevés, ens ve a buscar per pujar-nos a Montserrat el 25, desp`res de dinar farem el mateix viatge de cara a casa.
La flama la viem arribar d'un mica lluny, no podem estar dretes gaire estona.
Setembre 2002 cuatre nits a Montserrat, si ja hi tornem a ser. Es que la mare sap que el seu trajecte fineix. Aprofitem de viure'ns tant com podem, més ella que jo, si he de ser honesta, quan m'agafa el rampell que les coses haurien de ser millor..., les meves coses és clar!
El Pare Jaume ens ve a saludar, ens porta notícies i Butlletins, quan sap que hi pujarem no els envia, ens els porta en mà a la cel·la. 
Nadal 2002!
Gràcies estimat! Per la festa de Nadal i Cap d'any estic de baixa, ni que anem a dinar a cal Roser i Santia Sant Celoni. Tinc una forta inflamació al maluc i el doctor Ssncho m'ha donat la baixa. Hem vol tornar a visita a primers de febrer.
Gràcies estimat! Per la festa de Nadal i Cap d'any estic de baixa, ni que anem a dinar a cal Roser i Santia Sant Celoni. Tinc una forta inflamació al maluc i el doctor Ssncho m'ha donat la baixa. Hem vol tornar a visita a primers de febrer.
Els Butlletins tornen a ser el meu motor d'expressió. Escannejo i guardo informació, per maquetar-la i muntar una revista de memòries, sumar el que sóc capaç de comprendre de la comunitat, i comunitat és tothom i el nostre propi esdevenir, el de la mare i meu. Sense adonar-me'n guardo dos menes de informació: una per montar la revista dels monjos, l'altre no sé, per poder recordar el que ha viscut la mare i el hem viscut juntes. Quan pel febrer tornem al doctor Sancho em 
deman que gestioni la invalidessa.
deman que gestioni la invalidessa.
El repós m'ha anat bé, però la inflamació persisteix, necessito poguer donar al meu cos el repós que li cal. Emv farà tots els inormes que calgui, pero no em donarà l'alta.
Comencem el procés amb la Seguretat Socia, cal que un abogat es faci càrrec de la sol·licitud: Carme Adell, advogada serà qui gestionarà la documentació.
Revetlla de Sant Joan 2003 a Montserrat. La flma que lluny, escoltarem els cants i el brogi de la festa des de la finestra. No podem estar dretes, no hi fa res: som a Montserrat. El dia 25 saludarem a l'Abad Cassià, no recordo quna van començar les visites, mes o menys sovintejades, em sembla que quan es va adonar que la mare s'apagava, poquet a poquet li ava vole fer costat i fe-li sentir que quan ella emprengués el viatge al Pare, el seu amic Joan em cuidaria.
Setembre 2003
Aquesta vegada a la visita amb el pare Cassià el sorprenem amb l'entrega del dossier. El vaig anomenar "Ora et labora". En aquell senzill i maldestra dossier hi vaig volcar tot el respecte i amor que ens mereixien la comunitat: monjos, treballadors, peregrins, som tots que sostenim viu aquest Montserrat que batega amb el poble. Es va sorprendre i emocionar. Gràcies pare Cassià per la vostra acollida. Gràcies.
Els primers dies de setembre, passant allà la Nativitat de la Mare de déu, el dia 8, hi trobavem la Romeria de Vilanova i la Geltrú i era molt agradable, perquè ells sempre que podien, per les nostres limitacións ens convidaven a participar de les seves celebracions.
El 2003 és l'any que el cremallera torna a circular. Han passat 53 anys des que va desapareixer. Amb la mare ens animem i pujem al cremallera fins a l'estació de Monistrol enllaç, canviem d'andana i cap amunt. La magnífica excursió que ens va fer sentir que encara erem vives i podiem acompanyar a Montserrat en la seva modernització.
Erem a Montserrat preparant les bosses per marxar a la taarda amb en Marcel·li, quan l'advogada Carme Adell ens telefonar per dir-nos que m'havien otorgat la gran invalidesa. La SEguretat Social recorreria, pero segur que la sentència es mentindria. Ara calia esperar un any més, però cobrant la pensio. Gràcies!
enllaç a Cor Perdonat 2003 Gracies a Déu uns
En acomiadar el 2003 també hem d'acomiadar el Pare Basili Girbau que va tornar a la Cas Gran el 25 de decembre del 2003. Avui em cal donar´li gràcies per la seva profunda honestedad i saviesa, El Pare Basili va néixer el 1925 i va entrar a Montserrat
També acomiadem al Pare Estanislau Llopart, nascut el 1915, Va tornar a la Llum Eterna el 29 de març de 2003. El Nostre Pare Etern Recull als Seus Fills de dos en dos.
El 2004 va ser un any Montserratí. Vam començar per passar 3 nits a finals de març. Vam tenor el goig de viure-hi una nevada, pero veritablement amb la amnca de mobilitat que la mare i ja teniem, déu ni do. El pare Jaume ens va venir a visitar a la cel·la dues vegades, lamentat el temps. El pare Cassià ens va telefonar, i jo el vaig anar a visitar, pero la mare, no, no vaig deixar-la pujar aquella pujadeta vidirosa per la neu. Perdona'm mare estimada.
Enllestit i entreat el dossier del pare Cassià, m'he dedicat amb la mare a recopilar i endreçar el que recorda del viscut, que és molt.
La mare té una memòria molt clar i fotogràfia, això vol dir que no augmenta els seus records amb emocions que el desfigurin.
Faig el montattge i l'imprimeixo a casa. 
Repetir i repetir, aleshores com ara, no em concentro amb el que estic fent i aleshores cal repetir perquè m'equivoco. Passa l'estiu el llibre era apunt per repartir. En vam fer cinc còpies, una per en Rafel i un per cada una de les meves cosines. Sí, la mare ho va gaudir.
Repetir i repetir, aleshores com ara, no em concentro amb el que estic fent i aleshores cal repetir perquè m'equivoco. Passa l'estiu el llibre era apunt per repartir. En vam fer cinc còpies, una per en Rafel i un per cada una de les meves cosines. Sí, la mare ho va gaudir.
El 24 de novembre del 2004, el nostre amic Eugeni Fornells, ens acompanyava a Montserrat. Com sempre aquests últims anys amb el tacxi de'n Marcel·li.
La celebració va ser molt càlida, hom es sentia perdonat per l'Amor Etern del Pare/Mare que ens Viu. Eugeni ho va gaudir força.
El pare Cassià va participar a la celebració una una preciosa peça tocada a l'orgue durant la Conventua. Ens vam acomiada d'ell amb una nova data a la seva agenda, pel juny del 2005. Eugeni ens va obsequiar amb el dinar i cap a les cuatre de la tarda en Marcel·li ens tornava a Barcelona.
La mare resplendia de pau i goig!
enllaç a 2005 Per sempre!
enllaç a Cor Perdonat 2003 Uns bons anys
No hay comentarios:
Publicar un comentario