El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí
Agustín em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant. que es va tancar l'octubre del 2017 i el novembre del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018.
No recordo com va anar, el juny de 2019 tancàvem Expressio, fet amb en Jorge Lomar. 
Avui puc resumir el treball fet amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película. De la mà del dolor del protagonista, vaig començar a permetre'm perdonar-me la desconfiança. Mai he estat sola, mai he estat abandonada, mai he estat rebut-jada. És impossible que Déu m'ha abandoni. Déu és l'Amor que dóna la Vida!
Gracies per aquest regal.
Però a poc a poc els poderosos del desaparegut Imperi Romà es van anar convertint en senyors feudals opressosrs. Convertits a la nova religió van dessenvolupar els sistemas per extendre l'esclavitut dels quí treballaven la terra i tenien petits grups socials.
L'ideari de gemanor, respecte i d'ofrena a Deú constant del treball acció constant i gratitud pels dons rebuts, es va anar esmicolant amb el canvi de generacions
Els germans de Núrsi 480 - 547
1209 - 1244 Cruzada contra los Càtaros.
Denominación derivada de Albi, ciudad situada en el suroeste de Francia—, también conocida como cruzada cátara o cruzada contra los cátaros, fue un conflicto armado que tuvo lugar entre 1209 y 1244, por iniciativa del papa Inocencio III con el apoyo de la dinastía de los Capetos (reyes de Francia en la época), con el fin de reducir por la fuerza el catarismo, una herejía de la Iglesia católica asentada desde el siglo XII en los territorios feudales del Languedoc, favoreciendo la expansión hacia el sur de las posesiones de la monarquía capetana y sus vasallos.
La guerra, que se desarrolló en varias fases, se inició con el enfrentamiento entre los ejércitos de cruzados súbditos del rey Felipe Augusto de Francia con las fuerzas de los condes de Tolosa y vasallos, provocando la intervención de la Corona de Aragón que culminó en la batalla de Muret. En una segunda etapa, en la que inicialmente los tolosanos alcanzaron ciertos éxitos, la intervención de Luis VIII decidió la sumisión del condado certificada por el Tratado de París (1229). En una prolongada fase final, las operaciones militares y las actividades de la recién creada Inquisición se centraron en la supresión de los focos de resistencia cátara, que, desprovistos de sus apoyos políticos, terminaron por ser reducidos. 
La guerra destacó por episodios de gran violencia (como la masacre de Béziers de 1209), provocó la decadencia de la herejía cátara, el ocaso de la hasta entonces floreciente cultura languedociana y la conformación de un nuevo espacio geopolítico en Europa occidental. La batalla de Beziers va ser beneïda pel Papa Inocenio II. Ni que aperentment la masacre Caàtra va acabar el 1244, el 1312 va ser cremat Guillem de Belibasta. Últim Catar assassinat per la Inquisició.
Alguns éssers humans, quan el grup els converteix en capdavanters i renunciant als seus drets de Fills de Déu entreguen tot el poder el lider, comencen a posar les bases del que més endavant serà un enfrontament continuat per obtenir més poder negant als germans per centrar tot el poder en el grup que lidera.
L'u d'agost de 1218 es funda en un petita capital de la mediterrània, el Comtat de Barcelona, l?ordre militar de la Mercè. Ells es regeixen per la Regla de S. Agustí d'Hipona, i les propies diferències que el seu compromís reclama. Els mercedaris fan els mateixos vots, que les altres ordres, les que assenyalà el Vaticà: Pobressa, castedad, obediència, i en sumen una cuarta; alliberar als germans més febles en la fe, donat la pròpia vida física si cal,
En Pere Nolasc (1180-1249) viatja a València i Mallorca i té èxit rescatant cinc captius a València, tres a Alger i varis a Mallorca i Granada. Entre l’any 1222 i el 1228, funda l'Orde militar de la Mercè, assessorat per En Ramon de Penyafort i amb el suport del rei Jaume I. El nou orde va ser aprovat l’any 1222 pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II (¿?-1241), i uns anys més tard, el 1235, pel pontífex Papa Gregori IX (1143-1241).
Ramon Llull (Palma de Mallorca, dcC 1232-Mar Mediterráneo,
1316), también conocido como Raimundo Lulio en castellano, Raimundus o
Raymundus Lullus en latín, como رامون لول en árabe, como Raymond Lully por los
ingleses, Raimondo Lullo por los italianos o como Raymond Lulle por los
franceses, fue un laico próximo a los franciscanos (pudo haber pertenecido a la
Orden Tercera de San Francisco), filósofo, poeta, místico, teólogo y misionero
mallorquín.
Fue escritor, divulgador científico, misionero, teólogo, entre otras cosas, y dejó en estos ámbitos una obra ingente, variada y de muy alta calidad escrita en catalán medieval, latín y, aunque no se ha conservado ningún texto original, árabe. La mayor parte de ella aún no ha sido traducida al castellano.
Tirante el Blanco (Tirant lo Blanch en su título original en
valenciano/catalán) es una novela caballeresca escrita en torno 1460-1464 por
el noble valenciano Joanot Martorell (1410?-1465), y que se suponía concluida por Martí Joan
de Galba —idea que aún hoy no se descarta—, publicada en Valencia en 1490, en
pleno Siglo de Oro valenciano.
571 octubre 7, catòlics contra musulmans
En aquesta vida on aparentment vaig néixer l'any 1951, el referent més calr, si em miro en la esglèssia catòlica és el Sant Crist de Lepant.
1571 Papa Pio V
Desconec el valor que els germans de Núrsia li donaven a la crucificció, imagino que en aquells temps en que l'esglèssia asumia més poders en cada batalla guanyada, la mort que fou sembrada en nom de Déu, pels quí sentien el Crist dins seu degué ser complex de comprendre talment com ara.
Les lluites entre grups que immigraven i cercaven nous espais per afincar-se i desenvolupar-se va anar creixent amb l'assentamet gruapal. Les tribus es van converti al llarg dels segles en families podesosas segons els territoris que tenien i els esclaus o gent de la gleva, els que treballaven la terra. Les continues guerres van afeblir els conrreus, la gent no podia afincar-se en un espai, sembrar-lo i recollir-ne els seus fruits, degut al transit continuu dels guerrers del senyors feudals. Del segle XIII l XIV les epidemies i la gana van afeblir les ciutats, però les families monarquiques euroeas augmentaven les seves guerres de poder. enllaç Wikipedia Historia de Barcelona
Les families feudals de la peninsula Iberica van lluitar contra tots els qui els l'havien fet creixer, musulmans, jueus,.. La llista es llarga. 
La Guerra dels Segadors 1940-1659
La sublevación comienza con el Corpus de Sangre del 7 de junio de 1640, explosión de violencia en Barcelona (cuyo hecho más trascendente es el asesinato del conde de Santa Coloma, noble catalán y virrey de Cataluña) protagonizada por campesinos y segadores que se sublevaron debido a los abusos cometidos por el ejército real, compuesto por mercenarios de diversas procedencias, desplegado en el Principado a causa de la guerra con la Monarquía de Francia, enmarcada dentro de la guerra de los Treinta Años (1618-1648).
Josep Moragues i Mas
Casado con Cecília Regàs, natural de Arbucias, por
parentesco se relacionó con grupos de Osona que tenían problemas de todo tipo
con la gente de la comarca y que solían acabar de manera violenta.
Posteriormente trabó relación con los denominados vigatans (vigitanos),
habitantes de la Plana de Vich que mostraban una fuerte oposición a las
continuas incursiones del ejército francés.
El somni d viure en la Pau o, en Amor Incondicionat que és el mateis.
Cercant la Pau en camps sembrats de Crist.
Barcelona, dijous 29 d'agost de 2024.
Gracies per aquest regal.
Caiguda de L'imperi Romà 476 dC
Els seguidors de les ensenyances del Crist en Yeshua de Natzaret, es van sostenir units per desemvolupar un altre sistema social de convivència, aprofundint el que havien après. Però a poc a poc els poderosos del desaparegut Imperi Romà es van anar convertint en senyors feudals opressosrs. Convertits a la nova religió van dessenvolupar els sistemas per extendre l'esclavitut dels quí treballaven la terra i tenien petits grups socials.
L'ideari de gemanor, respecte i d'ofrena a Deú constant del treball acció constant i gratitud pels dons rebuts, es va anar esmicolant amb el canvi de generacions
Ens ha arribat el moment de centrar el viscut. Les memòries són una mica barrejades, perquè estirar el fil de la emòria col·lectiva que ens impacta, és confús.
Al morir Cesari, el abad Oliva intentó anexionarse el monasterio de Santa Cecilia. El monasterio de Ripoll tenía ya otras posesiones en la montaña, como el monasterio de Santa María pero se encontró con la oposición de los monjes de la comunidad.
En 1108, el conde de Barcelona ligó este monasterio al de Sant Cugat. A pesar de que la comunidad también se opuso a la unión, el cenobio quedó unido al del Vallés durante más de cincuenta años.
Más tarde pasó a depender del obispado de Vich. Aunque los monjes intentaron liberarse, en 1220 el obispado de Tarragona confirmó la dependencia diocesana del cenobio. 
Santa Maria de Montserrat 880 Abadia 1409
Aquesta ermita s'havia convertit en la més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge de la Mare de Déu que s'hi venerava des de l'any 880.
El monestir aviat va esdevenir santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle xii, l'abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada abadia.
El segle següent va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independència del monestir de Ripoll. Durant el Cisma d'Occident, el priorat de Montserrat era fidel al papa de Roma, tot i que el monestir de Ripoll donava suport a Benet XIII d'Avinyó. El rei Martí l'Humà va aconsellar a Benet XIII que convertís Montserrat de priorat en abadia i posés al capdavant com a primer abat Marc de Villalba, que ho era de Ripoll des del 1408. El 10 de març de 1409, una butlla papal de Benet XIII va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat. Amb tenacitat, el seu primer abat aconseguí una butlla del papa Eugeni IV, l'11 de març de 1431, que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud. 
El 1493, Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid, i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els abats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals cal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any 1493, un frare de l'orde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, va acompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciar l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.
Aquesta pàgina s'obre per honrar als jardines de la Mare de Déu de Montserrat, els cuidadors de la Santa Muntanya. No ens cal anar acercar l'història de Montserrat ni del Vaticà, si que em cal, però, acceptar que la institució Benedictina és inseparable del Vaticà i li conserva obediència. Vist des d'aquest sector, el paissatge canvia. Em cal acceptar que l'hàbtil del monjo és dependent de la Mitra del Vaticà.
Sant Benet i Escolàstica de Núrsia, Italia 480 - Montecasino Italia 547- Nascuts en el sí d'una familia noble romana. Germans besons dedicats al servei de les Lleis de Crist.
Va ser Benet qui pogué estructura una Regla Monàstica Regla Benedictina, amb el suport de la lectura de les obres de Sant Agustí dHipona, 386. Bé, són nomes unes bases per a seguir endanvant la nostra reflexió.
Per la nostra branca Espiritual Eterna el camí és molt clar; acompanyar aql Crist en el seu Cami d'estendre l'Amor al Nostre Creador Etern Pare8Mare Indivisibles. Com ho expressem i els molts errors els qué donem forma per aprendre d'ells i desfer-los, és el llarg cami que hem convertit en temps.
Reconeguts i honrats els germans de Núrsia com ciratures eternes que ens mostren el millor camí a seguir, per acompanyar al Crist, podem observar d'on sembla que venim i on som.
A la Muntanya de Montserrat el 880 ja ji havia una hermita St. Cecília
L'Abadia de Santa Cecília el 945
El monasterio de Santa Cecilia de Montserrat es una antigua abadía benedictina que se encuentra en la localidad española de Marganell, en la comarca del Bages, provincia de Barcelona. Hasta 1954 residió en él una comunidad de monjas benedictinas. Es el primer monasterio documentado en la montaña de Montserrat.
Historia
El monasterio fue fundado gracias al empuje del que fue su primer abad, Cesari, quien contó con el patrocinio de Suñer I, conde de Barcelona y de su esposa Riquilda de Tolosa.
El 945 el obispo de Vich autorizó la formación del monasterio que sería regido por la regla de San Benito. El cenobio quedó bajo el control del obispado de Vich.
El monasterio de Santa Cecilia de Montserrat es una antigua abadía benedictina que se encuentra en la localidad española de Marganell, en la comarca del Bages, provincia de Barcelona. Hasta 1954 residió en él una comunidad de monjas benedictinas. Es el primer monasterio documentado en la montaña de Montserrat.
Historia
El monasterio fue fundado gracias al empuje del que fue su primer abad, Cesari, quien contó con el patrocinio de Suñer I, conde de Barcelona y de su esposa Riquilda de Tolosa.
El 945 el obispo de Vich autorizó la formación del monasterio que sería regido por la regla de San Benito. El cenobio quedó bajo el control del obispado de Vich.
En 1108, el conde de Barcelona ligó este monasterio al de Sant Cugat. A pesar de que la comunidad también se opuso a la unión, el cenobio quedó unido al del Vallés durante más de cincuenta años.
El monasterio funcionó como lugar de acogida de los peregrinos que viajaban a Montserrat. En el siglo XV entró en decadencia y en 1539 quedó unido de forma definitiva al monasterio de Santa María de Montserrat.
enllaç a Wikipedia S. Cecilia de Montserrat
Santa Maria de Montserrat 880 Abadia 1409
L'origen del monestir és incert, però se sap que, cap al 1011, un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecília, amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l'abat Oliba, de Ripoll.
Santa Cecília no va acceptar aquesta nova situació i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom.
A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll.
El monestir aviat va esdevenir santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle xii, l'abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada abadia.
El 1493, Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catòlic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid, i Montserrat va passar a dependre de la congregació d'aquesta ciutat castellana. Durant els segles posteriors s'hi van succeir els abats catalans i castellans, i també els abats comanditaris no residents, entre els quals cal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II. Aquell mateix any 1493, un frare de l'orde dels mínims, abans ermità de Montserrat, Bernat de Boïl, va acompanyar Cristòfor Colom en un dels seus viatges a Amèrica, cosa que va propiciar l'expansió del culte a la Mare de Déu de Montserrat en aquest continent.
enllaç a Wikipedia Monestir de Montserrat 
El 722 amb la Batalla de Covadonga (Asturies), on els rebels al govern Islàmic, comendats per Don Pelayo, derroten l'execit Islmàmic i Don Pelayo es proclamat Rey d'Asturies i confirnat per l'Arquebisbe de Toledo, Urbano?. Han començat a Espanya les guerres contra l'Islam
Reconquesta o de la "Retauració"que s'allarga fins el 1492. Entremig s'hi sumen les croades contra les heretgies. Heretges eren y són tots aquells que pensen diferent al pensament establert pel poder monàrquic-eclesial que al llarg de mil cinc cents anys ha governat la societat.
enllaç Wikipedia: Batalla de Covadonga
Les guerres dons van seguir sent l'eina del poder, ara en nom de Déu.
Les Croades van omplir la mar i la terra d'odi i sang. Lluites de poder Espanya-França- Catalunya- Italia
N'hi ha de tota mena, aquí vull pincellà l'heretgia Càtara que és la del nostre "petit territori" Em sembla que els Catars van practicar, fins on van poder els ensenyaments rebuts del Crist que conservaven amb certa fidelitat. La lluita interna entre el bé i el mal, però, es el repte de tot ésser humà.
Denominación derivada de Albi, ciudad situada en el suroeste de Francia—, también conocida como cruzada cátara o cruzada contra los cátaros, fue un conflicto armado que tuvo lugar entre 1209 y 1244, por iniciativa del papa Inocencio III con el apoyo de la dinastía de los Capetos (reyes de Francia en la época), con el fin de reducir por la fuerza el catarismo, una herejía de la Iglesia católica asentada desde el siglo XII en los territorios feudales del Languedoc, favoreciendo la expansión hacia el sur de las posesiones de la monarquía capetana y sus vasallos.
enllaç a Wikipedia las Cruzadas Albigense
enllaç a Vikipèdia Guillen Belibasta
Alguns éssers humans, quan el grup els converteix en capdavanters i renunciant als seus drets de Fills de Déu entreguen tot el poder el lider, comencen a posar les bases del que més endavant serà un enfrontament continuat per obtenir més poder negant als germans per centrar tot el poder en el grup que lidera.
Això vol dir, que dins del mateix grup lider hi ha enforntaments per assolir més poder com a individuu.
En mig 'aquestes lluites pel poder personal, emergeix l'Ordre militar del Mercedaris.
L'u d'agost de 1218 es funda en un petita capital de la mediterrània, el Comtat de Barcelona, l?ordre militar de la Mercè. Ells es regeixen per la Regla de S. Agustí d'Hipona, i les propies diferències que el seu compromís reclama. Els mercedaris fan els mateixos vots, que les altres ordres, les que assenyalà el Vaticà: Pobressa, castedad, obediència, i en sumen una cuarta; alliberar als germans més febles en la fe, donat la pròpia vida física si cal,
Són els Patrocinadors d'aquest Ordre. Pere Nolasc, un comerciant de Barcelona,
Un ric comerciant barceloní,
En Pere Nolasc (1180-1249) viatja a València i Mallorca i té èxit rescatant cinc captius a València, tres a Alger i varis a Mallorca i Granada. Entre l’any 1222 i el 1228, funda l'Orde militar de la Mercè, assessorat per En Ramon de Penyafort i amb el suport del rei Jaume I. El nou orde va ser aprovat l’any 1222 pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou II (¿?-1241), i uns anys més tard, el 1235, pel pontífex Papa Gregori IX (1143-1241).
A la mort d’En Pere Nolasc, l'Orde comptava amb 17 monestirs, que posseïen hospital i església pública. A més a més, l’Orde disposava de congregacions femenines a Barcelona, El Puig, Girona, Palma i Perpinyà, on tenien convents i beateris que seguien el principi de clausura.
Enllaç a Wikipedia Orden de la Merced
enllaç Wikipedia Raimundo de Peñafort
Fue declarado beato por la iglesia católica. Su fiesta se
conmemora el 27 de noviembre.Se le considera uno de los primeros escritores en usar una
lengua neolatina, el catalán, para expresar conocimientos filosóficos,
científicos y técnicos, además de textos novelísticos. Se le atribuye la
invención del nocturlabio.
Datos biográficos
Conocido en su tiempo por los apodos de Doctor Inspiratus (Doctor Inspirado), Doctor Illuminatus (Doctor Iluminado) o Arabicus Christianus (árabe cristiano), Llull fue una de las figuras más avanzadas de los campos espiritual, teológico y literario de la Edad Media. En algunos de sus trabajos (Artificium electionis personarum, 1247-83 y De arte electionis, 1299) propuso métodos de elección, que fueron redescubiertos siglos más tarde por Condorcet (siglo XVIII).
Fue escritor, divulgador científico, misionero, teólogo, entre otras cosas, y dejó en estos ámbitos una obra ingente, variada y de muy alta calidad escrita en catalán medieval, latín y, aunque no se ha conservado ningún texto original, árabe. La mayor parte de ella aún no ha sido traducida al castellano.
enllaç a wikipedia Ramon Llull
Es uno de los libros más importantes de la literatura
universal y obra cumbre de la literatura en valenciano. Se considera una
novela caballeresca muy moderna en comparación a lo que se escribía en aquella
época, pues incorpora humor, amor, reflexión sobre la muerte y la guerra.
Disfrutó de un notable éxito a fines del siglo XV gracias a sendas impresiones
incunables, de 1490 (Valencia, Nicolás Spindeler) y 1497 (Barcelona, Diego de
Gumiel), además de posteriores ediciones y traducciones a diversos idiomas.
enllaç a Wikipedia Tirant lo Blanch
571 octubre 7, catòlics contra musulmans
En aquesta vida on aparentment vaig néixer l'any 1951, el referent més calr, si em miro en la esglèssia catòlica és el Sant Crist de Lepant.
És éll dons qui ens porta a l'any 1571, octubre dia 7, "batalla de Lepant.
Els catòlics s'unien per lluitar contra els musulmans, les anus catoliques espanyoles, Feli II, eren comandades per Joan d'Austria, el seu germà natural.
L'armada Espanyola va vèncer i el Crist que portava la nao capitana, fou el nomenat posteriorment "el Sant Crsit de Lepant".
Cal recordar que en aquesta nao viatjava el quí fou gran escriptor Don Miguel de Cercantes Saavedra
Enllaç a "la batalla de Lepanto"
Desconec el valor que els germans de Núrsia li donaven a la crucificció, imagino que en aquells temps en que l'esglèssia asumia més poders en cada batalla guanyada, la mort que fou sembrada en nom de Déu, pels quí sentien el Crist dins seu degué ser complex de comprendre talment com ara.
Les lluites entre grups que immigraven i cercaven nous espais per afincar-se i desenvolupar-se va anar creixent amb l'assentamet gruapal. Les tribus es van converti al llarg dels segles en families podesosas segons els territoris que tenien i els esclaus o gent de la gleva, els que treballaven la terra. Les continues guerres van afeblir els conrreus, la gent no podia afincar-se en un espai, sembrar-lo i recollir-ne els seus fruits, degut al transit continuu dels guerrers del senyors feudals. Del segle XIII l XIV les epidemies i la gana van afeblir les ciutats, però les families monarquiques euroeas augmentaven les seves guerres de poder. enllaç Wikipedia Historia de Barcelona
Aquest petit recull només és per a mi, per comprendre i sentir que quan l'ésser humà nega al seu germà és nega así mateix. i, en algún moment cal investigar més m'he deixat enllaços per a seguir tantes trames bel·liques com calguí. Però, cal? La meva ànima només anhela Crist.
La sublevación de Cataluña, revuelta de los catalanes,
guerra de Cataluña o guerra de los Segadores (guerra dels Segadors, en catalán)
afectó a gran parte de Cataluña entre los años 1640 y 1652. Tuvo como efecto
más duradero la firma de la Paz de los Pirineos entre la monarquía española y
la francesa, pasando el condado del Rosellón y la mitad del condado de Cerdaña,
hasta aquel momento partes integrantes del principado de Cataluña, uno de los
territorios de la monarquía hispánica, a soberanía francesa.
La sublevación comienza con el Corpus de Sangre del 7 de junio de 1640, explosión de violencia en Barcelona (cuyo hecho más trascendente es el asesinato del conde de Santa Coloma, noble catalán y virrey de Cataluña) protagonizada por campesinos y segadores que se sublevaron debido a los abusos cometidos por el ejército real, compuesto por mercenarios de diversas procedencias, desplegado en el Principado a causa de la guerra con la Monarquía de Francia, enmarcada dentro de la guerra de los Treinta Años (1618-1648).
Tot plegat s'enllestí amb la "Pau dels Pirineus" La monaqrquia Espanyola cedia a Franç els territoris Pirinecs del Rossellò i el Conflent,
enllaç a Wikipedia Sublevación de Catalunya
Josep Moragues i Mas
Sacalm, Gerona, 1669 - Barcelona, 1715) fue un militar
español que luchó en el bando austracista en la Guerra de Sucesión Española, a
principios de 1714 se puso al servicio de los Tres Comunes durante la Campaña
de Cataluña (1713-1714).
Datos biográficos
José Moragues y Sobrevía, que más adelante firmaría como
José Moragues y Mas, nació en el Mas Moragues situado en San Hilario Sacalm.
Terrateniente, por diversas circunstancias se vio involucrado en movimientos
que tenían lugar en diferentes lugares de la zona en contra de las tropas
francesas que a menudo invadían y ocupaban el territorio catalán.
enllaç a Wikipedia José Moragues i Mas
enllaç a "Real Academia de la Historia" José Moragues i Mas
Com podem veure les families som guerreres. Els individuus que les conformem hauriem de cercar dins nostre el valor de la Pau i la Confiança en la Vida que ens ho dona tot gratuïtament si ni amagzamem i sabem trobar el que ens cal al nostre entorn.
Hi ha cuatre menes de families: la de neixement, és a dir; el papà, la mamà i els germans i els valors que ens tranmeten ells ens facilitaran integrar l'ampliació que els germans comporten. És aquí on hem d'aprendre que no tenim necessitat d'amagatzaments ni retencions. Seguidament ens trobem amb la familia socio/plítica per extensió socio/religiosa.
Els monjos del Monestir de Montserrat i els escolans ens parlen de que potser conviure en la Pau del Crist sigui possible, però, com el cant ho hem de conrear cada dia.
També he cercat l'histôria de l'Escolania de Montserrat a la Wikipedia, i el que ens en diu, ens tramet ell 1307, ho deixo exposat per alleugerir una mica tot el que hem vist fins aquí. 
La Escolanía de Montserrat (oficialmente y en catalán:
Escolania de Montserrat), perteneciente al Monasterio de Montserrat (en
Cataluña, España), es uno de los coros de niños cantores más antiguos de
Europa. Hay documentos del siglo XIV que testimonian su existencia como
institución de carácter religioso y musical.
1025: se funda la comunidad benedictina de Montserrat.
1307: primer documento que demuestra la existencia de la Escolanía, y ya se hace referencia a la saya que visten los chicos aún hoy.5
1479: son solicitados para cantar al Rey Fernando el
Católico en su visita a Barcelona.5
1494: Abad García de Cisneros habla de la importancia del
canto en relación con los chicos de la Escolanía. Son unos 205
s.XVI: Bartomeu Garriga, siendo niño cantor, promete que cuando sea mayor hará un gran templo para la Virgen. En 1560, como abad del monasterio, empieza a construir la basílica actual.
ss.XVII – XVIII: época de crecimiento. Aparecen los Maestros de la Escolanía: monjes que dirigen el coro y cultivan la composición del nuevo repertorio para el coro.
Barcelona, dijous 29 d'agost de 2024.
Permeto que els ángelets inspirin aquests moments que són de Pau i joia per a mi i desitjo que per a ells.
Estava jugant en el Jardí del Pare, amb els nostres germans i germanes quan se'm acostar el preceptor per a dir-me que seria bo per ami i per els meus germnas que els n'és a fer una visita a la terra. Quan el preceptor em veiè la cara d'espant: em digué-no t'espantis, no et deixarem soleta, tindràs un papà i una mamà que t'estimarant molt, una familia que t'abracarài, si això fos poc, ben a prop i tindràs el Jardí de la Mare: La Muntanya Serrada: Montserrat.
El preceptor dirà el que vulga, a mi em sembla que aquest poble segueix molt entabanat amb la gresca.
Escolteu quan vaig néixer l'agost, el dia15 de 1951, a Barcelona, Espanya era governada per la dictadura del General Franco, Estats Units d'America, mb el consens d'Europa, havien engegat les dues primeres bombes atòmicas, una a Hirosima, l'altre a Nagasaki, Japó, l'any 1945 amb el pretex d'acabar la SEgona Guerra Mundial, a sí, perquè ara les guerres ´son mundials- Sempre estan actives, pero si als diaris diuen que estem en pau, dons... estem en pau.
El 1948 a Nova delhi, l'India era assassinat el Mahatma Gandi, el lider de la Pau.
Caram potser m'he entretingut massa en el camí.
¿Què puc tornar enrere? No, no pot ser. 
El Crtist, el nostre Germà Gran, en el govern del Vaticà hi tenia en Pius XII, que feia el que podia benïnt canons: quin remei!
El Crtist, el nostre Germà Gran, en el govern del Vaticà hi tenia en Pius XII, que feia el que podia benïnt canons: quin remei!
El papà i la mamà, amt això estaben ben atabalats. M'estimaven molt, però una parooquia tan guerrera i primmirada els tenia desconcertats. 
Malgrat tot quan tenia cinc anys, el papà i la mamà em van port a la Muntanya de Montserrat per oferir-me a la Mare de Déu.No el recordo gaire aquell dia, però segur que va ser marevellós!.
Malgrat tot quan tenia cinc anys, el papà i la mamà em van port a la Muntanya de Montserrat per oferir-me a la Mare de Déu.No el recordo gaire aquell dia, però segur que va ser marevellós!.
El 6 d'abril de 1959, jo tenia 7 ansy, Déu Nostre Senyor va cridar el papà al Jardí Gran, al del Cel. Des d'aleshores per aquí baix la mare i jo ens hi vam sentir una mica soles: ens faltava el caliu del papà. 
Com ha anat el camí, no cal que ho torni a explicar. Está molt expressat en aquests mateixos bloggers. Aqui hi anirè centrant els nostres monjos de Montserrat, hep no tots he!. Els que hem tingut una mica aprop la mare i jo, i els quí ens han volgut sentir una miqueta. Ja s'ha sap que ells, vull dir els monjos, tenen molta feina.
Com ha anat el camí, no cal que ho torni a explicar. Está molt expressat en aquests mateixos bloggers. Aqui hi anirè centrant els nostres monjos de Montserrat, hep no tots he!. Els que hem tingut una mica aprop la mare i jo, i els quí ens han volgut sentir una miqueta. Ja s'ha sap que ells, vull dir els monjos, tenen molta feina.
Fins a poc més de vint anys, sóc poc Montserratina, i encara menys d'esglèsia. No ens trobareu a l'esglèsia, parlo en plural, perquè ja sabeu que la mare i jo som indivisibles. Preguem a casa ens confessem amb les estrelles i mirant-nos de fit a fit, la mare i jo no teniem res per amagra-nos. 
La primavera de 1967 El tiet Jaume, el germà petit de la mamà. es compra cotxe. És el primer de la nostra familia que té cotxe. El tiet Jaume i la seva dona, la tieta Anita, són els que viuen amb la iaia. En tenir el cotxe el tiet refar els vincles amb la nostra familia de Sant Esteve Sesrovires. És la familia per part de la iaia, El primer viatge el fan amb la iaia i la seca cosina Enriqueta, allà a Sant Esteve hi tenen l'altre cosina que encara viu: l'àvia Trinitat.
La familia de Sant Esteve els convida a tornar per la Festa Major, la primera setmana d'agost i l'àvia Trinitat li demana que li portí a la Matildeta, la nena de la sea cosina, a la meva mare.Així ho el tiet la primera setmana d'agost ens porta a Sant Esteve. Tampoc cal que us ho torni a explicar, ja está escrit. No´mes cal assenyalar que la familia de Sant Esteve ens obre els braços a la mare i a mi.
Ens proposen de fer alguna vegada una sortida a Montserrat amb ells. Són molt Montseratins i pujan a Montserrat diverses vegades l'any. Pujem fan la pregària i a dinar a casa.
La primavera de 1967 El tiet Jaume, el germà petit de la mamà. es compra cotxe. És el primer de la nostra familia que té cotxe. El tiet Jaume i la seva dona, la tieta Anita, són els que viuen amb la iaia. En tenir el cotxe el tiet refar els vincles amb la nostra familia de Sant Esteve Sesrovires. És la familia per part de la iaia, El primer viatge el fan amb la iaia i la seca cosina Enriqueta, allà a Sant Esteve hi tenen l'altre cosina que encara viu: l'àvia Trinitat.
La familia de Sant Esteve els convida a tornar per la Festa Major, la primera setmana d'agost i l'àvia Trinitat li demana que li portí a la Matildeta, la nena de la sea cosina, a la meva mare.Així ho el tiet la primera setmana d'agost ens porta a Sant Esteve. Tampoc cal que us ho torni a explicar, ja está escrit. No´mes cal assenyalar que la familia de Sant Esteve ens obre els braços a la mare i a mi.
Tot just comença la nostra relació. Serà amb ells que obrirem la nostra relació amb Montserrat, i amb ells compartirem moltes hores de vida, esperança i tristor, així és per nosaltres compartir vida, moments de tot on el respecte i l'amor a l'atre ens permet acompanyar-lo.
A la fotografia de dalt hi veiem a sisset Rossell Estrada amb el seu fill Jaume. No, ja van amb carro. Sisset jubilat s'ocupa de la vinya i de l'hort, Jaume el seu fill treballa de xofer de camió i és repartidor. Jaume és casat i té dos fills: un noi l'hereu, en Narcís i la Montserrat. 
El 25 de març de 1968 l'àvia trinitat va retornar a Cel Original, aquell en que les seves pregaries van alimentar on ella estava. La vam acomiadar amb tot el respecte i gratitud que la seva Presència Eterna ens facilitava. A la mare i a mi, ens va deixar per penyora la relació amb els seus fills, Sisset i Maria, i les families uqe havien creat. Sisset, casat amb Gumersinda Torrens, els qui vivien a Cal Rajoler, tenein dos fills.
En Jaume del que ja he comentat, i Trinitat casada amb Pepito Margarit, que vivien a la plaça de l'esglèsia i tenien una nena, Anna Ma, nascuda el 9 d'octubre de 1966. La primavera de 1968, el 26 de maig van tenir la segona nena, Asumpta. L'altre fill de l'àvia Trinitt Joan, també casat i amb fills grans, com en Sisset, i van tenir relació, però molt esporàdica. La fella de l'àvia, Maria, de joveneta havia estat molt amiga de la meva mare, i aquells bells records les van reunir. Casada amb en Jaume Perallada tenien una filla Dolors, ja casada també, amb en Francesc Vilanova i, quan ens van obrir la porta de la seva amistad, el jove matrimoni tenia dos fills: Frances i Marta i Dolors també esparava un nou fill pel 1968, més cap a l'estiu.
El 25 de març de 1968 l'àvia trinitat va retornar a Cel Original, aquell en que les seves pregaries van alimentar on ella estava. La vam acomiadar amb tot el respecte i gratitud que la seva Presència Eterna ens facilitava. A la mare i a mi, ens va deixar per penyora la relació amb els seus fills, Sisset i Maria, i les families uqe havien creat. Sisset, casat amb Gumersinda Torrens, els qui vivien a Cal Rajoler, tenein dos fills.
En Jaume del que ja he comentat, i Trinitat casada amb Pepito Margarit, que vivien a la plaça de l'esglèsia i tenien una nena, Anna Ma, nascuda el 9 d'octubre de 1966. La primavera de 1968, el 26 de maig van tenir la segona nena, Asumpta. L'altre fill de l'àvia Trinitt Joan, també casat i amb fills grans, com en Sisset, i van tenir relació, però molt esporàdica. La fella de l'àvia, Maria, de joveneta havia estat molt amiga de la meva mare, i aquells bells records les van reunir. Casada amb en Jaume Perallada tenien una filla Dolors, ja casada també, amb en Francesc Vilanova i, quan ens van obrir la porta de la seva amistad, el jove matrimoni tenia dos fills: Frances i Marta i Dolors també esparava un nou fill pel 1968, més cap a l'estiu.
No cal tampoc tornar a relatar el que ja está més que expressat. 
Deixar clar que la relació amb el Santuari de Montserrat ha vingut de la mà de la familia Rossell de Sant Esteve. Enllaç Cor Perdonat
Enllaç a Cor Perdonat
Enllaç a Cor Perdonat
Després es pot anar seguint...
La relació amb els decendents de la familia de S. Esteve es comença a dissoldre a partir de l'any 2015
Com a última fotografia del grup de Sant Esteve de Sesrovires, pujarè la de pasqüa de 1972. En aquell temps les families Rossell, Margarit i Perallada sumaven mones, com si ells fossin la pastisseria.
Veiem a Narcis Rossell amb la seva germana Montserrat. Al costat Natalia, darrera Marta i darrera Frances Perallada. a la dreta de la fotografia veiem a Assumpta Margarit i darrera a Anna Ma. Davant, damunt les cadires una petita exposició de les mones que sumavne.
L.'onze d'agost de 1972 en Sisset Rossell Estrada va tornar a la Casa del Pare/Mare Etern reforçant els vincles que ens unien a la seva familia.
L'any següent, les families d'en Sisset van voler passar uns dies a Montserrat, la primera setmana d'agost i ens hi van convidar.
D'aleshores fins el 2020 el Santuari de Montserrat ha estat ben present en els nostres dies. Hem d'agrari a un altre Rossell, Maria Rossell casada amb Pau Riera i afincada a Vilafranca del Penedès, l'apropament cap els monjos. Maria i Pau, passaven les vacances escolars dels seus nets Roger i Natalia, a Montserrat. Això vol dir de finals de juny fisn passat la Marede de Déu d¡agost.
Maria Riera fou una persona molt religiosa i va tenir per molts anys de conseller espiritual a mossèn Pere Tarres, quan ell va tonar el Goig del Pare, el conseller espiritual de Maria fou l'Abat Cassià Maria Just. 1966-1989 i aquí comença la nostra sencilla relació amb els jardiners del Jardí de la Mare de Déu: els monjos benedictins.
El germà Carles Solà i Franquesa, nascut a Barcelona en la familia Solà - Franquesa que dels vuit fillls que tenia sis van estar totalment dedicats al servei de Déu. El germà Carles va ser sagriatà de la Basílica de Montserrat per més de cinquanta anys.
Era el gemà dels llantions com li deien els escolans i els nens i nenes familiars dels escolans que passaven esl estius a Montserrat. 
Aleshores els escolans no feien vacances i els seus pares i germans passaven una part de l'estiu a Montserrat, per tal d'estar amb els seus fills. Els escolans entraven més a menys a 6 -7 anys i en surtien als 14. A partir dels anys 70 quan acabaven la bàsica també havien de marxar.
Aleshores els escolans no feien vacances i els seus pares i germans passaven una part de l'estiu a Montserrat, per tal d'estar amb els seus fills. Els escolans entraven més a menys a 6 -7 anys i en surtien als 14. A partir dels anys 70 quan acabaven la bàsica també havien de marxar.
Amb la mare van tenir el goig de coéixer la mare i a germa d'en Carles. Teresa. la seva germana es monja beneta, també i estava destinada al Monestir de Sant Pere de les Puel·les al barri de la Bonanova. El germà Carles Solà tornà a la Casa Gran del Pare/Mare Etern el 10 de gener del 2015. Ens retrobarem posant llantions al Cel germà Carles, mai us oblidarem.
El Pare Jaume Badia va atendre molts anys el Centre d'acolliment pastoral. El vam coneixer primer perque anàvem a fer un donatiu per a misses en agraïment pel goig dels dies que passàvem a Montserrat, després mitjançant la senyora Maria Riera vam acabar subscrites al Butlletí de Montserrat, i l'anàvem a pagar al despatx del Centre Pastoral on hi havia el pare Jaume. Angel del Cel caigut a lterra.
El Butlletí de Montserrat inicialment s'edità a partir de 1926, però l'any 1936 amb la Guerra Civil es va suspendra- L'any 1982, amb l'avinentesa dels preparatius per la visita de Sa Santedad el Sant Pare de Roma, es va reemprendre. Des d'aleshores el pare Juam Badia en fou el director fins practicament l'any 2009 o 2010.
El Pare Jaume ens va deixar per tornar a l'Origen Etern el 7 de febrer de 2011.
Aquests aspecte acollidor d'aquests monjos que atenien els feligressos que no passàvem més enlla de la Basíca o del Cambril. La paciència del Pare Gregori quan dirigia els cants de les celebracions i s'adonave que la teva atenció era en un altre lloc, la seva rialla tendra.
Andreu Soler va ser un dels monjos més acitus en el servei a la caritat. El 1957 potencià de nou el servei del "Grup d'escoltes de Montserrat" El seu compromís amb l'Hospitalitat de Lourdes, cercant mitjans i gestionant els dos viatges anuals de L'Hospitalitat a Lourdes.
No, Andreu mait t'oblidarè. T'estimo com sempre!
Sembla que des de, potser el 2006 o 2009 d'aquestes tascas se'n ocupa el germa Andreu Martines Motos. Amb quí vaig tenir la sort de participar en una d'aquestes semanes l'agos del 2014.
Aqui el veiem. Andreu també es un foll de la música, organiste, etec...
Quan vam conéixer a Maria Rossell de
Riera, del doctor Pere Tarres no en sàbiem res. Han passat molts anys, res no em queda de Maria Rossell i el seu marit en Pau Riera, siní el record de la bonessa d'abdos. És per això, que ara trobem aquí el doctor Pere Tarres i la sintesis l'Enciclopèida.cat té pbublicada. El doctor Tarrès era un home molts estimat en aquell temps a Montserrat. Però el temps passar i estèn la boira de l'oblit- Entre la Fundació que van crear sobre el seu prestigi i la canonització, poc en queda de la persona de la que Maria no es cansava d'enaltir dins del respecte més profuns-
Aquesta article publicat dons és en homenatge a Maria Rossell de Riera i al seu direcot espiritual fins el 1949, doctor Pere Tarrés i Claret.
Pere Tarrés i Claret
(Manresa, Bages, 30 de maig de 1905 — Barcelona, 31 d'agost
de 1950)
Fill d’obrers, alternà l’estudi de la medicina amb una forta activitat
dins la Federació de Joves Cristians de Catalunya, de la qual fou dirigent del
1931 al 1936. Com a vicepresident del consell federal participà en tota mena
d’assemblees de l’entitat i escriví nombroses Glosses al setmanari Flama.
Exercí de metge a Avinyó i a Monistrol de Calders fins que s’establí a Gràcia.
Malgrat que durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola fou perseguit
per la seva militància cristiana i hagué de viure amagat, al maig del 1938 fou
mobilitzat en un cos de sanitat fins a la fi de la guerra. 
Tingué una acció
destacada com a metge en la batalla de Baladredo, al juliol. Després de la
guerra ingressà al seminari de Barcelona i, un cop sacerdot (1942), fou vicari
a Sant Esteve Sesrovires i es llicencià en teologia a Salamanca (1944).
L’ambient eclesiàstic de la postguerra l’apartà del seu apostolat preferit,
entre els joves, però treballà sis anys als Centres d’Acció Catòlica femenina
de Sarrià. El 1947, amb Gerard Manresa, fundà la Clínica Sanatori de la Mercè i
intervingué en diverses obres assistencials. El 1949 fou nomenat consiliari de
l’Escola Catòlica d’Assistents Socials, on també exercí de docent. El 1973 li
fou publicat el seu Diari de guerra. Al setembre del 2004 fou beatificat.
enllaç a Enciclopèdia.cat Pere Taarés
L’any 1985, a partir del Servei de Colònies de Caritas, fou creada la Fundació Pere Tarrés, organització no lucrativa d’acció social i educativa, fonamentada en l’humanisme cristià, dedicada a la promoció de l’educació en el temps lliure, el voluntariat, la millora de la intervenció social i l’enfortiment del teixit associatiu. L’any 2016 l’entitat rebé la Creu de Sant Jordi.
Fotografia del descobriment de l'escultara dedicada al doctor Pere Tarrés, el 2 d'octubre de 1983. Auí hi veiem a l'Abad Cassia Ma Just. La mare i jo encara no el coneixiem, sinó per les celebracions de missa. L'any 1986, quan em preparaven per operar-me de nou, Maria ens invitar a saludar a l'Abad Cassià. Ens va explicar que li havia parlat de nosaltres, de la nostra situación i que ell voldria pregar per nosaltres si li ho permetiem. Maria ens acompanyava a la visita el 13 d'agost de 1986. Em sembla recordar vagament que el seu fill Isidre ens va venir a buscar i ens va retornar a casa el mateix dia, perquè veritalblement jo gairebé no podia fer una passa.
Repeteixo l'enllaç a Cor Perdonat perque aquí hi trobarem els detalls.
enllaç a Cor Perdonat 1998 Trinxant som a casa
És aquí, a casa, quan havent enllestit el recull de memòries familiars vaig voler fer unn recull del que havia representat Montserrat en el nostre camí per obsequiar a l'Abad Cassia Just. Disposa d'una norenta de Butlletins per cercar informació i de l'Enciclopèdia Catalana per focalitzar els punts més febles. Vaig posar-me a treballar amb el recull Montserratí ·Ora et labora"
ANY 1939 - El día 28 de gener, dissapte, arriba a Montserrat
el monjo Ildefons Llobet, al trobar el monasteri tancat va tornar a marxar. El
dia 29, diumenge, a las nou del matí arriba a Montserrat el pare Severo Renyé i
a les tres de la tarda arriba el pare Aureli Mª Escarré i el monjo Albert
Miquel.
El Pare Aureli Ma Escarrè fou nomenant Abad de Montserrat l'any 1946.
Be, per a més informació cal recorrer als magnífics de l?Historia de Montserrat, edtat per "Publicacions de l'Abadia". Anselm Ma Albareda, 1946 i el del Pare Josep Massot i Muntaner 1972.
Monestir de Montserrat 1967, l'Abad Escarrè amb Pau Casals en una breu visita que se li permetè al gran violinista fer a Catalunya. Ell però retorna a Puerto Rico on va tornar al Pare Etern l'any 1973. En aquesta fotografia als acopanya Andreu Abelò.
Abad Aureli Ma Escarrè 1908-1968.
El monjo i historiador Anselm Ma Albareda, al Avaticà amb el Papa Joan XXIII l'any 1962.
El Vaticà es nutreix sovint dels monjos de Montserrat. L'escola benedictina ha donat grans pensadors que s'han especialitzat amb pedagogies de tots tipus.
Montserrat ha donat filòsofs, linguistes, arqueloegs, hsitoriadors, cal interesar-se per tot el patrimoni cultural que ha generat i genera l'Abadia de Montserrat.
Hem de recordar que el monjo Anselm Ma Albareda va recollir en un llibre l'Històira de Montserrat l'any 1949.
Enllaç a Joan XXIII "el Papa bo"
Bonaventura Ubach i Medir. Barcelona, 2 d'abril de 1879, Montserrat 19 de febrer de 1960.
Monjo Benedictí, Montserrat.
Abans que les lletrs les pedres feren l'història. El Pare Hubac és el monjo apassionat per l'arqueologia a l'Orient Mitjà. En els seus viatjes va enriquir Montserrat amb autènticas meravelles que posteriorment i quan l'economia Montserratina ho ha permès s'han mostrat en els espai de Museu, que al llarg del temps s'han pogut crear fins a culmina amb l'actual Museu conegut arreu del món.
El 1929, amd d'altres monjos emprengueren el projecte de traudir directament del
Vaig tenir el goig de poder ser en un dos dels seminaris que el Pare Pius va fer a Montserrat, disn d'una proposta amb la Universitat de Barcelona. Degué ser cap a l'any 2008-2009. Sencillamnet un goig podr escoltar la veu de la saviesa. Ens va regalar els participans en el seminari "El cant de la Perla". Gràcies Pare Pius sempre el durem en el cor. 
Pare Oriol Ma Diví: nom de religió de monjo benedictí Pere Diví i Coll.
Pare Oriol Ma Diví: nom de religió de monjo benedictí Pere Diví i Coll.
(Esplugues de Llobregat, Baix Llobregat, 12 de febrer de
1924 — Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 21 de març de 2013)
Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i
s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de
Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en
l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de
les Arts del Llibre. A partir del 1964 començà la seva producció artesanal
d’exlibris, art en el qual arribà a excel·lir. 
L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona. Fou convidat a exposar a les ciutats poloneses de Katowice (1996) i Wrocław (1997). Al novembre del 1997, el Museu de Montserrat li dedicà una exposició monogràfica. Participà activament en l’impuls del Museu de Montserrat. El seu treball fou recollit en el volum Oriol Maria Diví. Ex-libris, que en conté 572 reproduïts a mida real, alguns dels quals són originals, gravats entre els anys 1960 i 2011.
En 1971-83 formà part de la comunitat de Montserrat a l’institut ecumènic de Dayr al-Ṭanṭūr (Jerusalem).El pare Oriol Diví, treballava la xilografia. Els seus ex-libris son conegust arreu del món que cerca amb admiració les primeres escriptures sorgides dels monestris.
L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer premi de la Biennal Itàlia-Espanya d’Ortona. Fou convidat a exposar a les ciutats poloneses de Katowice (1996) i Wrocław (1997). Al novembre del 1997, el Museu de Montserrat li dedicà una exposició monogràfica. Participà activament en l’impuls del Museu de Montserrat. El seu treball fou recollit en el volum Oriol Maria Diví. Ex-libris, que en conté 572 reproduïts a mida real, alguns dels quals són originals, gravats entre els anys 1960 i 2011.
En 1971-83 formà part de la comunitat de Montserrat a l’institut ecumènic de Dayr al-Ṭanṭūr (Jerusalem).El pare Oriol Diví, treballava la xilografia. Els seus ex-libris son conegust arreu del món que cerca amb admiració les primeres escriptures sorgides dels monestris.
Xilogrfies i videos. D'ahir a demà passant per ara!
Aquí hi pujarem dos videos que ens permeten introduir al germà Anton Gordillo, d'ell en parlarem més endavant, però mostrem que la digitalizació de les comunicacions Montserratines han arribat de la seva mà. Amb ell, juntament amb d'altres monjos joves sobre l'època actual audio/visual.
Enllaç a un Ladies Vallbona
Com jo tinc poca traça, deixarè posat aquest video del pare Oriol, Només veure'l em posa davant el monjo que a casa estimem. Enamorat de Déu, dedica la seva vida a manifestar-lo en tot all`que fa i és.
El Pare Oriol un expressió senzilla del "Ora et Labora". Com tants d'altres. la expressió que em sorgeix es " Tot el que facis, fes'ho per a servir a Déu" A Déu no li cal ser servit, però a nosaltres: si ens cal servir-lo i servir-nos en Ell. Per cert: si no ets monjo també post viure psant a Déu Primer en to.
Viure és sorprendre'ns a cada instant gaudint de la meravella. Gràcies Pare Oriol, i de la seva mà entrarem al Pare Hilari Raguer i Suñer. El febrer del 2013, el Pare Hilari va viure una de les operacions més modernes que es feien a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. Va trigar mesos a reger.se. Però el septembre de 2013, era al Monestir i per nadal semblava realment un nou nascut.
La seva biografia és molt interessant, els mots que s'han dit motl en el seu comiat sön que era: monjo, historiador
( es ca ocupar molts ansy dels arxius històrics de Montserrat), biblista, independista i podem dir escriptor: tenia més d'una trentena de llibres publicats.N'he llegit dos "els monjos de Montserrat" I Ser independentista no és cap pecat.
L'any 2013, en que jo vivia més a Montserrat que a Barcelona, em va tocar de ven aprop el trapàs del Pare Divi Oriol, de fet el decembre del 2012 en cara vaig gaudir del regal rebre la seva benvinguda el món dels oblats.
Aix´, com uns mesos més tard me la va regalar el Pare Hilari.
Em cal mirar enrere per reemprendre el fil de la memòria.
enllaç a 1878 - 1987 Decembre 31
No hay comentarios:
Publicar un comentario