miércoles, 11 de septiembre de 2024

2020 y hablame: te escucho.


El guiatge al perdó no dual. Som ara i aquí

Fa uns vuit anys, quan estava fent el curs de meditació, amb Carlos Murciego, era el septembre de 2016, vaig seguir amb Integraació, vaig tenir per tutor a Agustín Ollero.

Va ser Agustín que em va facilitar la pel·licula "la Cabaña". Va ser l'impuls de fer un pas més endavant.  que es va tancar pel l'octubre del 2017 i el november del mateix any engegàvem la Facilitació del Perdó que s'enllestia el juny del 2018,

No recordo com va anar que el juny de 2019 tancavem Expressio, fet amb en Jorge Lomar. 

Poder acceptar que només el Perdò i la Misericòrida et pot acompanyar a travessar el dolor. La confiança absoluta o la voluntad de Confiar ambsolutament amb el Crist, et po convidar a deixar-te acompanyar pel Pare/Mare Etern. Pare/Mare És Una Mateixa Entitat, l'Única, que depenèn la situació que travesses, se't manifesta com a Pare o Mare, segons des de la nostra petita humanitat poguem comprendre'l. 

Avui puc resumir el treball fet  amb la "Escuela para el perdón no dual" amb aquesta película de la ma del dolor del protagonista vaig començar a permtetre'm perdonar-me amb la confiança que mai estava sola, ni que el meu aprop no hi veies ningú.

Gracies per quest regal. 


Gener 2020 ens regalà amb dos comiats. El sis de gener ens deixar per tornar al Pare/Mare Etern en Francesc Vilanova. Estava jubilat feia uns anys. Els fills fan anar el negoci endavant. Ma Dolors Perallada la seve vidua queda ocupada cuidant nets. Adéu Francesc i gràcies per la teva acolllida i atencions que ens has regalat a casa teva. Francesc i Ma Dolors són una de les columnes de Llum a Sant Esteve Sesrovires. Fins a l'Eternitat Estimats. 

El 17 de gener de 2020 acomiadem a Ramona Solans Amargós: 1936-2020
 Aquests últims sis anys Ramona m'ha acompanyat amb el procès viscut a Montserrat, amb els monjos Benedictins. Els jardiners de la Mare de Déu. Malgrat la complexa relació amb els pares Benedictins, perquè amb els monjos no n'hi ha cap de dificultat, el monjo cultiva el silenci i l'escolta. 

Els pares (sacerdots) tene el càrrec d'acompanyar espiritualment els feligressos, i això és diferent. 
Els feligressos com Ramona i jo mateixa, ens costa una mica d'acceptar la direcció quan no podem comprendre quina utilitat té per a tots.

Ramona va ser una dona de director espiritual Benedictí. Jo no he integrat en el meu devenir aquesta opció.
enllaç a Cor Perdonat gener-març 2020

FEBRER 2020 
És un mes on podem veure clarament que la meva capacitat de relacionar-me amb el món de l'Esperit augmenta i es desenvolupa. Quelcom en la ment s'enfoca en la profunditat d'un Amor que en no tenir limit em porta més enllà de qulasevol forma. La qüestio és, voldrem acceptar la subtilessa d'aquest amor que no pot retenir? 

El 12 de febrer de 2020 va ser alliberat del cos físic en Josep Pallarès de Dios. És el pare de la nostra estimada Neus Pallarès Queraltò. Josep ha passat un llarg temps pel passadís de l'oblit, transparentant pors i creences. Deixant anar les conviccions d'una vida que sembla haver-li donat més dificultats que alegries. Qui ha sigut la seva esposa i companya al llarga de més de seixanta anys, Dolors Queraltó. Ara emprèn el camí de la individuació. Sí, Dolors ara és el temps on pots dirigir la teva vida sense intromissions, la teva he, no la de la teva filla i nets... o, sí? 
Vam acomiadar en Josep, el dia 14 de febrer al Tanatori d'Horta. fins a reveure Amic!  

La filla de Josep i Dolors, Neus va apareixer en el nostre camí o nosaltres al d'ella, ara fa vint-cuatre anys. El comencemen de l'any 2000 Neus va entrar a treballar de conserge, aquí, on nosaltres viviem des del març de 1998. 
Neus i el seu primer marit es van separar cap el 2002, ells tenen tres fills: Christian, Ignasi i Jordi. 
Cap el 2005 Neus i Enric es van conéixer, abdos separats van decidir caminar junts. 

Al cap d'uns anys 
Neus i Enrique es van casar el 10 de decembre de 2018
El resultat que actualment presenten és el que veiem a la imatge: una bella vida compartida amb la seva familia i amics.
La relació que Neus i jo tenim és d'una amistat profunda, de sentir-nos l'una a l'altre en els seus "més i menys". 
Actualment tenim molta cura de no traspassar els límits que cadascuna ha posat, ella té un grup d'amistats petit i selecte. 

El meu grup d'amics és tan selecte com el d'ella, pero no tenen físic i per aquest portal Neus i Enrique no hi volen passar.
Per tal la nostra relació està estretament vinculada al que necessitem des del cos. Ens relacionem poc. En aquest present, a dotze de setembre de 2024, jo necessito el cos per sentir i perdonar i donar gràcies per tot el viscut, centrant-me en l'instant present que ara té una expressió i l'instant següent un altre. Gràcies Neus i Enrique per la Nostra amistad compartida en el respecte més profund. Gràcies. 
enllaç a Cor Perdonat gener-març 2020

MARÇ 2020
Des del decembre del 2019, pel món conegut s'esten una Pandemia que, els governants eurpeus, deien que no entraria a Europa. La Pandemia del "Coranavirus o COVID" va começar, sembla a Ásia i va passar a China. Es va estendre sí, arreu del mon conegut. Hi va entrar a Europa, sí. Va fer estralls als Estats Units d'America, sí. Va passesjar per Russia. No va restar un lloc en el Planeta Terra on  el "Coranovirus" no hi passes per endur-se a tots aquells a qui havia arribat el moment de deixar el plano físic.

El 14 de març del 2020 el govern espanyol va donar l'ordre del confinament. El govern català, és clar, no hi va estar d'acord, però com que la població enmalatiem, dons va haver d'acceptar els protocols de confinament del govern central. 
Només podien sortir al carrer les persones que feien anar als serveis públics. La població sanitaria va quedar totalment desbordada i la por es va estendra com una onada de calor. 
Els aliments van anar justos, perque les persones asustades van amagatzemar-los. el paper higiènic va mancar. 
La televisió ens va regalar amb 24 hores de panic constant, "per tenir-nos informats dels difunts mundials" Però, sobretot que ningú sortir de casa. Si estaves malalt i t'havien de dur aliments, te'ls havien de deixar a la porta. Va ser fantasmagoric. Si el teu fill, o marit, o muller estava ingressat no el podies anar a veure, només telefonar, si es que els serveis sanitaris saturats podien respondre... 

Neus i Carolina, que formaven part del "servei públic" van treballar sempre. Sempre les vaig tenir ben a prop per si em calia quelcom.
El tot de queda t'obligava a ésser a casa a unes hores determinades. Per sortir et calia un permís signat per les autoritats.
Em vaig quedar quietateta, per a mi no era nou. Vaig tancar el televisor definitivament, el veia molt poc, dons gens.


Vaig enfocar-me a l'ordinador. Michael Landon, Bonanza, La pequeña Casa de la Pradera, Autopista al Cielo, van ser els millors acompanyants que podia tenir. Gràcies amics per la vostra proximitat.. Carolina m'anava a comprar i entrava a casa, perquè no va desenvolupar la por que altres persones tenien. Gràcies Carolina pel teu coratge i servei.
Al carrer no hi havia ningú, els autubussos passaven coordinats amb els horaris laborals i sovint, com el metro perque hi cavien poques persones degut a les mesures de seguretat. Quan miraves al carrer veies la mateixa solitud que dins de casa teva. A més de la Pandemia, les situacions viscudes van crear greus cirsis psicològiques. Va quedar clar, que les tècniques modernes no ens han preparat per enfrontar situacions inesperades.

El dijous dia 26
 de març
de 2020 va telefonar Marina Acmbarreta, per dir-me que la seva amiga Fina, amb la que havia fet viatges amb Rosa Ma Winn, l'havien hagut d'ingressar el día 24, en estat greu i el 25 va traspassar. Sàbem que has anat directe de la mà de l'Esperti Sant a reunir-te amb els germans i germanes que extenen la Pau i l'Alegria de Ser Arreu on vibren. Gràcies amiga per haver passat  aprop meu en el camí. Gràcies.  

Fina a estat una molt bona amiga de Marina, gràcies a ella ha pogut fer algún viatja de gran, en Joaquim li permetia aquests viatges, perquè quan tornava ella estaba més tranquil·la. Al principi només viatjava amb ella quan es tractava d'anar a fer un seminari de Rosa Ma Winn. Però més endavant quan els seminaris es van espaiar, juntes marxaven o bé a la casa d'estiu de Fina o a fer algun viatja cultural per Catalunya i Espanya. 
enllaç a Cor Perdonat gener-març 2020

Abril 2020  La semana santa va anar del diumenge 12 al dilluns 20, va ser entre aquests dies que em va telefonar Candi Bertran Lledó. Sí, pare la seva neta. Volia parlar amb mi una estona del seu avi. També em va demanar si voldria parlar amb el seu cossí Carles. Volien conéixer un altre vresió del seu avi Alfons Lledó. Va ser agradable enraonar amb Candi, Carles em va trucar un parell de dies després i la relació amb ell, molt espaiada, encara segueix.  

La relació amb els meus pares biològics és l'escola més humana i natural que he gaudit en aquesta vida. L'Amor Incondicionat que els meus petits pares m'han regalat, petita com sóc. M'ha obligat a trapassar les esquifides fronteres que hagués pogut defensar i que he defensat. Quan comprens que tota defensa és por, i que atacant al teu germà ataques el millor que hi ha dins teus, la vida et regala el Goig de Ser Estimat!

El diumenge 26 d'abril
  va tornar a Casa del Pare/Mare Etern Mercè Balauder Rovira. 
Els nostres camins es van creuar cap el 1990, quan jo practicava a casa la reflexoterapia podal.
Mercè va venir a probar si els messatges li anaven bé a ella i a la seva mare. Van quedar contentes i aleshores Mercè va venir amb el seu tressor, el nostre Jordí Soler Balauder. Un àngel del Cel a la Terra, una miqueta malgeniat. El nostre Jordí. 
Mercè va aconseguir que el seu marit Jordí vingués a fer-se uns quants massatges, i em sembla recordar que les seves germana Rosa, també un parell de vegades i Núria no ho recordo. 
Núria Balauder es la "professora" d'anglés que ha viscut i treballat a Londres. 



És de la teva mà Mercè que quan vam tenir problemes per superar els graons de l'entrada de Trinxant, 144, aquest pis que tant t'agradava per a nosaltres, em vas empenyer a cercar ajudes de l'Estat, per fer la rampa, que encara avui a 14 de septembre de 2024 em permet viure a Trinxant. Eres tú Mercè que mentre jo treballava, a la tarda feies una ullada a la mare, trencant una estona la seva solitud. Parlaves del teu Jordi, de les vostres anades a la caseta de Vacarisses, de quan vau vendre el "nig nang" que deie en Jordi, perquè ja no hi anàveu. Dels dies a Lourdes a finals d'agost, amb el mossèn de Vacarisses. 
Vida compartida amb nosaltres. Gràcies!   

Sí, els nostres camins es van creuar Mercè i tú mai més ens has deixat, fins que poc a poquet vas marxar cap endins. Cap el més intim del teu món interior. Aquests últims anys, des que et vas haver de quedar a la residència, el teu món es va fer silenci. 
Avui, Mercè - Jordí us sento vius en el vostre jardí de llum i pau. Sempre molt a prop dels vostres fills Cristina i Jordi.
És un misteri per a mi, encara avui, el perquè algunes persones ens trobem en el camí, ens a propem i seguim el camí sense perdre'ns de vista. Ara torno a donar gràcies al nostre germà gran Crist per haver proposat que els camí ens a propés. Gràcies!
enllaç a Cor Perdonat abril-juny 2020

Juny 9 -12, 2020 adéu Jordí Soler

Un silenci amoròs que ens ha envoltat a tots els qui estimes. Gràcies Mercè per haver-nos estimat primer.
El teu Jordi "papá" que s'estava amb tú a la mateixa Residència, quan no et va veure a  prop, ha vingut a cercar-te. Ell ens va deixar a primers de juny el 9 o 10. Però això tú ja ho saps que ja el tornes a tenir ben a prop teu. Com sempre.

Sou fets l'un per a l'alttre i ja saben que el que Déu Nostre Senyor a Fet U, res ho pot destriar. 
El millor goig per el camí a la Llum que feu, és el Goig i la Pau dels vostres fills que han quedat aquí seguint la vostra obre d'amor i relació. 
Cristina  és una dona que creix i es fa responsable dels seus pensaments i sentiments i en Jordí gaudeix de la vida compartida amb els seus companys de vida i treball a la casa de l'agrupació de Moià on el vau confiar. Aquí el podeu veure. 
Camineu amb Goig i Plenitud, aquí a la terra hi heu deixat una feina molt ben feta: sí, Jordí tú també.
Rosa i Núria segueixen cadascuna treballant la seva millor versió. La Núria sense veu, discretament, fent el que vol. i Rosa rondinant que és amb el que més bé s'ho passa. Dons ja ho veieu aquí us recordem amb gratitud!


La nostra gratitud ens a propa el Jordí, mai ens oblidarem Jordi, no sé si algun moment podrè a propar-me físicament on ara vius. Sé que ets feliç. perquè pots treballar i compartir amb amics. Això per a tú sempre és el més important, está amb els teus amics i treballar amb ells. 
T'estimen Jordí, sempre ens estimarem! Sempre serè la teva "Monsita" 
enllaç a els avets-moià   

Amb el cor cantant comiats el 22 de juny vaig pujar a Montserrat per fer-hi una estada de cuatre nits. Aquesta vegada vaig pujar acompanyada de Rosa Balague, que hi va ser tres nits. Vam pujar i baixar en tacxi, que amb la COVID!), no cal estalviar. Vam gaudir un Montserrat de monjos. 

No hi ha turisme i els serveis encara són bàsics. Vaig retrobar un Montserrat que feia molts anys que no el vivia així. Quan Montserrat encara no s'havia convertit en una plaça tutística. Quan hi vam començar a pujar amb la familia de Sant Esteve. 
La calma és total.

Els treballadors ho estan passat força malament amb la incertessa de quan es recuperarà la normalitat. Els seus són contractes d'obra i servei, si no hi ha feina es cancel·la el contracte.
La buidor dels espais corprenia.
La natura exhuberant, el planeta si la gent s'està a casa es recupera ràpid. 

La revetlla de Sant Joan corprenedora. Va caldra la COVID, perquè l'Abad en persona sortis a rebre la Flama que enguany va pujar el Club Sportiu de Igualada. Aquesta era la Presència de l'atri del Monestir en rebre l'Abad la Flama del Canigó. L'acompanyen el pare Joan Ma Mayol i el germà Anton Gordillo.  En aquell instant hagués dit que el que vam sentir seria inovidable, dons avui a 15 de setembre de 2024, no en recordo res. 


Rosa Balague va marxar el dia 25 al mati, jo m'hi vaig quedar fins el 26, que s'allarga fins el 27. 
Volia sentir-me a Montserrat, volia sentir-me oblata, totalment ofrenada a Montserrat. Hi ho sóc, ofrenada a Montserrat, ho sóc, entregada a la pregària juntament amb els monjos i germans ho sóc, però en quan topem amb les directrius i normes eclesials, surto correns, no ho vull evitar. 


El dia 26 va venir a passar el dia amb mi per a baixar juntes Isabel Dominguez. 
Va ser el dia en que Anna i Xavier de Sant Esteve Sesrovires em van donar la sorpresa de pujar per fer-me una abraçada, gràcies estimats sempre serem un mateix cor, volgum o no volguem. 

Enamorada de la quietud, Isabel va proposar de quedar-nos aquella nit, no hi va haver problemes, sobraven cel·les.
Vam marxar l'endemà havent dinat. Em sembla que l'unic monjo que vaig veure va ser a Vicenç, una criatura entrenyable, semblant al germà Carles, sinó que Vicenç es mostra més comunicatiu, el germà Carles era tot ell silenci, segons els he viscut jo. 

Juliol i Agost 2020 vaig fer dues o tres pujades d'un dia a Montserrat. Cercava anclà l'ànima en la pregària Benedictina, seguir els horaris dels oblats. Configurar-me amb les "Laudes, Vespres, Completes " això a rai, la missa diària és el tema. El sermo del "tú pecador ni que es digui "jo pecador" 
A primers d'agost vaig quedar per a visitar el pare Lluis Planas, el nostre amor al Crist es va fer present. 


Em vaig sentir plenament acollida. Vaig dinar a l'hostatgeria amb ell. Gràcies pare Lluís. 
D'el pare Jordi Castanyer no en sè res. Ell s'està al "Miracle", el no participar jo a les trobades dels oblats no ens veiem. La relació amb Aurea es força amable, ens trobem quan vaig a missa a Sant Miquel des Sants al barri de Gràcia. 

Al meu cor no es configura amb el sermò eclesial-sacerdotal. No, ni puc ni vull creure amb aquests déu que un dia castigarà als dolents. Aquest no és el missatge del Crist.
Amb Aurea compartim l'observació de que la joventud s'allunyat de l'esglèsia, no creuen en el missatge eclesial. 
Seguim en dissabte 8 d'agost de 2020 Aquest vespre, Aurea m'ha enviat la notícia per WhastApp que ha tornat al Nostre Pare/Mare Etern el Bisbe dels pobres: en Pere Casaldàliga Pla. Nascut a Balsereny el 16 febrer de 1928, avui a les 14:40 hora de Catalunya, ha entregat l'ànima a Déu des de Batatais Estat de Sao Paulo. Descansi en el Crist qui ha viscut plenament el Crist a la terra. Entregat als pobres, pobra a viscut mentre el seu cor es fonia en el Cor de l'Amor Etern. 

Va marxar a Sao Féilx de Araguaia, Estat de Mato Grosso, Brasil l'any 1968 i n'ha sortit avui per tornar al Pare. Mai va tornar a Catalunya. Ell es sentia a casa seva a Sao Félix de Araguaia. Allí serà sepultat. Només va sortir del Mato Grosso per anar un parell de vegades a Roma, reclamat pel Sant Pare, per amonestar-lo: Casaldàliga era Crist radical. Sembla que també va viatjar un parell de vegades més pels països llatins i alhora la seva família ho feia coincidir per poder veure'l. 

Pere, no t'he conegut en persona, però al meu cor avui s'alegra de la teva absoluta llibertat en Crist i sé que seguiràs treballant ara per inspirar l'acció vers l'obra de Crist com has fet sempre. Ets Llum amb la Llum. Beneit el qui ve en nom del Senyor. 

Un poema del llibre de Pere Casaldàliga Pla "Airada esperança" publicat l'any 1978

La meva força est Tu 


La meva força i el meu Fracàs
ets Tu.
La meva herència i Pobresa.
Tu la meva Justícia,
Jesús.

La meva Guerra
i la meva Pau.
La meva lliure Llibertat!

Les meves Mort i Vida.
Tu,
Paraula dels meus crits,
Silenci de la meva espera,
Testimoni dels meus somnis,
Creu de la meva Creu!


Causa del meu sofriment,

Perdó del meu egoisme,
Crim del meu procés,
Jutge del meu plor,
Raó de la meva Esperança.
Tu!

La meva Terra Promesa
ets Tu.
La Pasqua de la Pasqua,
Glòria meva
per sempre,
Senyor Jesús!

Pere Casaldàliga. Airada esperança  

E
l dijous 13 d'agost  del 2020, vaig ser a Conventual en presència. Vaig pujar amb el trén de les 7:36 a les 9:10 era a Montserrat. L'abad Josep Ma Soler i Canals, nascut el 13 de juliol de 1946, celebrava els vint anys de Benedicció Abacial. Feu una homilia curta i sentida, ens entrà al cor. Gràcies Abat pel
vostre/nostre servei Vaig saludar als amics Joan Lacy i Jaume Cardona i cap a casa.

Tancarem el mes d'agost donant gràcies els nostres amics: 
Michael Landon y Victor French dos grans artistes que s'han descobert Fills de Déu al llarg del seu recorregut per aquest món de negació. 
El decembre 2018 em van oferir la seva companyia i guiatge al món perdonat, oferint-nos la possibilitat d'aprendre a col·laborar amb l'Equip Espiritual que ens acompanya a perdonar-nos. Gràcies amics pel Nostre Amor Compartit. 

Per a més detalls com sempre anar a 
enllaç a Cor Perdonat juliol-setembre 2020  

El setembre 2020 ens ofreix els fruits de la vinya del Senyor. Tot el que ofrenem a Déu, Ell ens ho completa amb Sí Mateix. 
Setembre dons va ser un mes de repassar el viscut per donar gràcies pels dons rebuts, per donar gràcies de Ser do de Déu expressat en el món, un món plenament perdonat.
El 30 de septembre de 2020 ens porta el comiat del Pare Hilari Raguer i Suñer. 

Amb 92 anys i 65 de monjo, el pare Hilari ens regala el seu llegat d'home cercador de llibertats plenes, expressades en un bon nombre de llibres escrits des del seu apassionat cor. 
N'hi he conegut dos que m'han fet sentir la seva recerca més íntima: Els monjos de Montserrat, editat el novembre de 2008 i Ser Independentista no és cap pecat. Editat l'octubre de 2012.

Ara comprenc que pot-ser allò de dir "descansi en pau" hi ha persones que no els hi escau. Aleshores cal desitjar-los que segueixin el millor camí que els sigui possible per a permetre que el Crist els acompanyi vers a la Llum Original.
Amb la mare hem treballat des del més profund del cor el fet que és la pregària. Sí la pregària és un fet: però volem saber pregar?
enllaç a Cor Perdonat juliol-setembre 2020

Octubre i novembre de 2020, els vaig viure en una porfunda observació, volia, com avui, poder comprendre quines situacions no perdonades em tornaven. Quina mena de perdó hi manca en el que et porta l'instant present? Perdones només la propia negació a estimar i acceptar amb goig el que la vida t'ofereix. Realment ara, en aquests instant estic estimant sense condicions?

Vull expressar que l'octubre de 2020 va traspassar a L'Origen Etern el qui vam conéixer com al gran actor Thomas Sean Connery 25 d'agost de 1930- 31d'octubre de 2020. Pujarè aquesta imatge de la pel·licula "Marnie la Ladrona" és de llarg la que sempre m'ha interessat més.

Enric Aynó Sagols és aquí per dret d'estimació. Enric és l'Esperit d'Amor Incondicionat de la Fundació Casa Tibet a Barcelona. Va ser un dels fundadors. El seu Esperit segueix vetllant per extendre la Consciència d'Unitat Crist-Budica. 
La Consciència d'unitat és el seu Cel.
Enric fou acompanyant silenciós de tots els esdeveniments a la Casa del Tibet de Barcelona.
En aquella seu si van reunir diversos somnis d'amor i llibertat que van quedar atrapats en les coveniencies socials com jo mateixa, tal vegada com el mateix Enric. Va voler ser un bon amic per a Thubem Wangchen hi ho va ser, caldria saber però, si en Wangchen vol entendre l'amistad com la sentia Enric.

Cal repassar el blogger: el Pare Cor de Conversa enllaç a 1935 Tensin Giatso

Va ser el novembre del 2020 que en Mike i Victor van aconseguir que m'obris a veure la serie "La pequeña casa de la Pradera, com l'ha van anomenar a Espanya. Va arribar el nostre país amb gairebé dos anys de retard i a casa quan ja vivíem a la porteria.
Dins meu es van remoure tots els sentimens que s'hi podien moure! 

Amb aquest montatge de les fotografies dels meus pares, exposo tots aquests sentiments de familia que no he viscut, per por? Perquè dins meu hi ha memòries que requereixen la plenitud de comprensió que això que en diem vida és una fantasia on "un autor juganer" reparteix papers, perquè anem descobirnt que només existeix l'Amor Incondicionat sense espai/temps? Quins escriptors m'agrada llegir? 

Del decembre 2020, agraï el curs de 8 setmanes que hem acabat fet amb 
Eckhart Tolle: "Viure en Presència" Gràcies a la vida per aquest regal acceptat. 
Els dies van passar entre diverses relacions del barri i persones que he conegut al Casal de la Gent Gran. 
Assenyalà que, degut a la COVID!), aquests nadals tothom a casa seva. Sí he estat a casa. Ara les meves festes de nadal són a casa gaudint de l'Amor que l'Esperit em regall. Gràcies Amors per ser-hi sempre!
El dia 26 a la tarda amb l'"escuela del perdón" vam organitzar una sessió de cine forum. Vam presentar "la Cabaña". Gaudir-lo amb grup va ser una experiència Plena de Vida, vam ser 93 persones i els moderadors: Reyes Ollero y Jorge Lomar. Gràcies germans per aquest regal de proximitat!.
Cal repassar el blogger de Cor Perdonat que desprès s'ha fet U amb Sirius Univers of Love. Cal passajr-se per Pare Cor de Conversa i així poder fer una ullada els papers que en aquest món fem.
Mirar de front la nostra addicció al judici a l'altre i a nosaltres mateixos. Emergeix la pregunta més generosa: i si estic equivocat? I si no tinc cap mena de visió universal que em permtei jutjar res? I sí m'adono que si moc una miqueta el seient: el que veig és diferent?

El 2020 es va tancar en el silenci i el 2021 va començar en el silenci. Només Isabel Dominguez  dinant a casa el dia rels Reis i Emilio Carrilo, via video d'Internet posant nom i cognom els Reis mags "Hermes Trismegisto" van obrir una escletxa en el nostre silenci. 

Gener 2021 va quedar enrera i el febrer va portar la sorpresa que de la Casa Asil de Sant Andreu, em donen plaça, si accepto. he d'entrar el dia 25 de febrer al mig matí. El dinar ja el farè en el nou habitat. 

Accepto. Neus, Enrique ni Isabel ho veuen clar. 
Jo tampoc, però el meu camí té el final en una residència: cal acceptar que no tinc familia i els amics no es poden fer carrec d'algú que necessita suports per desenvolupar el seu dia en comunitat. 

És clar que si estic sola a casa no em cal gaire moïment, però a la casa li cal quí la nateixi i a mi, una ajuda més sovintejada, no m'anirà malament. 

Els detalls del procès els trobarem com sempre a Cor Perdonat Febrer 2021.
Del 25 de febrer de 2021 fins el 10 de juny de 2021 vaig viure a la Residència Casa Asil de Sant Andreu.
El perquè no m'hi vaig adaptar em porta directament a la necessitat d'interactuà amb el meu entorn i la impossibilitat de fer-ho. Ho he d'acceptar mentalment visc en un altre realitat. La interacció diària ho posa en evidència. 

El març del 2021, havia trobat la meva manera de viure de care al ordinador el màxim de temps possible. Per Santa Matilde li vaig regalar a la mare aquesta composició que sé que li hagués agradat tenir a les mans. Aleshores no va poder ser, ni que ja treballava honestament per acceptar que no sé estimar, durant mot temps no em vaig volguer adonar del que avui sembla obvi: "estimes o jutges". El jutge al llarg del meu viure, sempre és el primer que respón. 

El dimecres 31 de març, ja tenim permís per sortir. La primera passejada, surto desprès de dinar i fins a Trinxant, per prendre un cafetò amb Neus al Timbalet. M'hi ve a buscar Isabel Dominguez, anem a passejar fins a l'Av Gaudí, fem un "Xocolata amb Xurros". Cap a la residècnia. 
Amb Isabel vam fer més d'una sortida, quedavem en un punt i feiem la passejada.
Teresa Segarra em va fer una visita. Montserrat Serna m'hi vingué a veure més d'un vegada per fer una passejada amb mi per Sant Andreu. 
Em vaig acostumar a rondar pel barri per fer-lo una mica, com a casa. Cercar els nostres racons.


Em semblava, que els nostres amics Jonathan and Mark, es ferien fonedissos en anar a la residència, no va ser així. A les nits, quan no dormia, que era molt sovint, em centrava en la meditació del pont. 
Creuava un pont i era a dalt al llac Manasovar, enrera quedava la cadira i jo avançava per a uns punts lluminossos que eren com petits albergs o baixava cap al llac a mullar-m'hi els peus o, a banyar-m'hi. No hi veià a nigú, a vegades al Dalai-Lamma de lluny que em sonreia. Un vespre en anar cap al llac, en Jonathna em demanar si m'hi podia acompanyar i el costat ja va apereixer en Mark, hi és clar que m'hi podeu acompanyar: gràcies! No hi van faltar més.
Abril, maig,  a finals de maig Isabel em dona una notícia alarmant.

L'han d'operar d'un pit. Ho faran a l'Hospital de Sant Pau el 23 de juny. Hi som per viure acompanyant-nos Isabel, no estas sola.

El diumenge 6 de juny, la Residència Casa Asil de Sant Andreu, a l'espai Fabra i Cots fa un sentit homenatge a tots els residents que van traspassar per la COVID19. Si van respirar els àngels que acompanyaven els quí s'acomiadaven d'un temps un espai. 


Aquella tarda vaig rebre la segona visita de Glòria Lomas, vam anar a fer un vermut juntes. Aquella tarda em vaig adonar que el potencial mental de Glòria em feia por. Vaig sentir que em volia crear la imatge que a prop d'ella podia tenir l'afecte que ja no tinc en aquest físic, que ella em cuidaria. Sí, està bé Glòria, quin preu n'he de pagar per viure la teva oferta?  


El 23 de juny a l'Hospital de Sant Pau operaven a Isabel Dominguez, l'operació va ser un èxit. Aquell dia era la revetlla de Sant Joan, l'endemà 24, vam decidir que sortiem de la residència, calia posar atenció a troba un lloc on pogue viure. Del procès de sortida en trobarem detalls, com sempre a Cor Perdonat, poso l'enllaç a juliol, però us podeu moure bé entre pàgines i bloggers. enllaç Cor Perdonat juliol-Setembre 2021  

De com vam tornar al c/Trinxant, 144, 2º2ª se'n pot dir honestament un miracle. Sí, els miracles existeixen, de fet en e el món de judicis que hem creat, lúnic que existeix és el miracle de pedonar i perdonar-te, aleshores emergeix el miracle de l'amor fet relació.Sí hem tornat al nostre balcò de Trinxant, 144 2º2ª. i la llum s'ha fet. el dimarts dia 13, l'empresa de Serveis de gas i electricitat del senyor Ursi, ja havia gestionat que tinguéssim llum i aquella mateixa setmana quedava resolta la nova instal·lació del gas. 

En aquest trànsit el dia 14 o 15 de juliol de 2021 Isabel pujar d'urgències a l'Hospital de Sant Pau, es troba tapada i emfebrada, em truca per dirme que se'n va, la vaig a trobar i puc estàr amb ella fins que la visitem. em deixen esperar fins que vegin quin protocol han d'aplicar. El cap d'una bona estona, em diuen que puc marxar, que ella queda ingressada i no la puc veure.

T'agradaria vuere la taula que em vas regalar Isabel, i compartir amb mi aquest moment, jo rondinant que vull deixar el cos i tú cercant passejades i petites coses que m'interessin. T'estmo, ens estimarem sempre germana. Abraçades a l'Alfons, si es deixa!

Els últims dies de juliol, el 26 i el 28 ens porten dos comiats, Pere Gauxach, el nostre Pere del Casal de la Gent Gran de Navas. 
En Pere va engegar al Casal l'aula d'Informàtica i la pintura. Pintar acuarel·les, i fer fotografies era la seva passió de jubilat. 
Gràcies Pere per tots els regals que m'has fet, d'entre tots la teva amistad i la de Carme la teva esposa el millor". 
L'altre comiat el de Dolors Lara, que s'han torna a la Casa Gran a cercar el seu Francesc que va pujar al Cel fa uns 7 anys, no ho recordo amb cleretat. A reveure amiga, no miris enrera, ni deixes aquí res de tant bell com el que us espera ara per compartir amb en Francesc!. 

Per enfocar l'agost necessariament hem de parlar de Glòria Lomas, perquè hi vaig ser a primers de mes, del 2 al 4, i hi tornava el 28 d'gost fins el 2 de setembre que vaig dormir a casa.l 
Aquestes dues nits van ser suficients per a mi per entendre que no viurem juntes sota el mateix sostre, mentre la vida m'ho permeti.

Em cal el caliu de la familia que volien crear els meus pares. 
El pare i la mare es necesitaven l'un a l'altre perquè s'estimaven, voloraven les intencions de cadascun, s'escoltaven, treballaven els dos, compartien les petites coses, es sumaven l'un a l'altre. Sé. que en  morir el pare la mare va enfrontar una dura realitat en veure's sola. Ho va fer amb coratge, sense rancor, ella no estava resentida amb la vida. 
Potser es sentia culpable per algunes decisions que van prendren junts, però la culpa quedava perdonada per l'amor que van viure i per la voluntad d'assumir la responsabilitat dels seus fets. però això no exclou que la vida familiar tal com ells la comprenien i la volien viure, i la van viure: no pogui ser. 

El 10 d'agost per WhatsApp, les amigues de Isabel Dominguez em va fer saber que Isabel havia trapassat. 

El divendres 13 d'agost 2021, pujava a Montserrat per acomiadar-la. Rondar prop dels àrbres que la feien sentir lliure, sentir-la al meu costat admirant la diversitat i les petites expressions de la natura que li agradava descobrir. 

Encendre un llantió amb gratitud per haver-nos trobat en aquesta vida, i per permetre'm que em tries.

Perquè va ser ella qui va volguer cultivar la nostra relació. Podem dir que "ella va trucar primer" Ens vam coneixer el gener de 2018, quan el clarivident francés, que viu a Mexic va venir a presentar un projecte de sanació i pau a Barcelona. Gràcies Isabel, sempre ens retrobarem a prop de qualsevol àrbre. 

Sempre t'he vist i et veure indivisible del qui en aquests presnt s'ha mostrat com el teu espós. Així us dono gràcies per haver compartit camí Estimats amics heu passat per la vida d'aquest temps, més o menys 1938 - 2021 donat-nos vida natural. 
Potser no us heu sentit compressos, potser no us heu sentit estimats, potser no us heu sentit respectats i es que aquest món és un joc de contrapunt.


A vegades és divertit, la majoria d'ocasions, però és penós. Però hi heu passat amb rialla i compartint amistad amb els qui teniem sed d'amistad. Gràcies per Ser i per Ser-hi. Fins que la Font Primera em permeti tornar a la vostra Presència. Fins aleshores Gràcies: ens estimem!  
enllaç a Cor Perdonat agost 2021

A Montserrat vaig poder saludar a Joan Lacy. Em va comentar que aquest any en Jaume Cardona no havia pujat, i no en sabia res. A la tarda cap a casa. 

Diumenge 15 d'agost celebrem el meu 70è aniversari a casa, amb els pares, amb tots els qui ja no hi són, però hi són per sempre. Em va telefonar en Joan Lacy, com acostuma a fer per felicitar-me. 

Alhora em va donar la notícia que en Jaume Cardona, també ha tornat a la Casa Gran. 
Vola llliure Jaume ara és la nit de l'Amor Incondicionat. La nit que no té ombra, la nit de la Llum! "Cantem l'amor que portem dins, femt-lo arribar dalt la finestra, femt-lo arribar als llavis vermells. femt.lo besar tot aquest vespre: Cantem i ballem, cantem i ballem que ja dormirem quan morirem!" Fragment de la cançó "la nit de l'amor" 

El 28 d'agost de 2021 tornava a Girona perquè vam quedar de trobar-nos-hi amb Carles Ferrer Lledó. 
La trobada va ser el dilluns dia 30 d'agost de 2021. Si el meu nebot i la seva familia. L'esposa Patricia i la seva filla de 15 anys Júlia.
Glòria va facilitar la trobada a casa seva. Vaig entregar a Carles documents i petites coses que jo guardava del pare. Va ser un bon encontre. Gràcies Carles, Patricia i Júlia. 
Amb Glòria no vam parlar després de la trobada. Carles és un home obert i explica els sentiments i vam poder comprobar que per uns anys el cami d'en Carles i el d'en Joan Lomas va ser molt proper. El que va pautar la diferencia de resultats es que Carles, té un germà dos anys més petit que ell, i amb la germana es porten set anys.

Ni Carles ni Pep, el seu germà tenen relació amb ella. Per cert, Carles es fill de la meva germana Núria. 
L'altre puntal que va encaminar a Carles amb molt paciencia va ser el seu pare, en Josep?. Ell va morir mesos abans que el meu germà Joaquim. Cap el 1994 en Carles va conéixer a Patricia i ja no es van deixar. A la fi es van estabilitzar i el noi reivinvidcatiur es va convertir amb pare responsable l'any 2005. No vam parlar dels sentiments viscuts aquest dia amb Glòria, a ella no li agrada expressar el que sent, o no en sap o no vol.
enllaç a Cor Perdonat juliol-setembre 2021

De tota manera en el meu sentir, aquestes situacions l'endureixen. Cinc nits a Girona van donar per a molt. Fins i tot per veure pisos de protecció oficial, tutel·lats on hi vaig demanar una cita, i me la van donar per a mijans de setembre. Una força de protecció m'empenyia cap a trobar a Girona el que a Barcelona no ha pogut ser. 
Al cap d'un parell de dies a casa, vaig telefonar a Patronat d'Habittge de Girona anul·lant la cita. 


Vaig comunicar-me amb Glòria per dir-li que havia anul·lat la cita i que no pujaria de moment a Girona. Fins avui 16 de setembre de 2024, no he tornat a Girona. La relació amb Glòria s'ha calmat. Ara ella ha canviat d'habitatge. S'ha comprat un pis, compartit amb una amiga. Sembla que estant bé. Endavant Glòria la vida és ara ia quí, però tú això ja ho saps. 

El dijous dia 10 de setembre de 2021 la casa de mobles em va portar la taula i les tres cadires del menjador. El teu regal ha arribat avui Isabel, la taula va ser el teu regla quan vaig decidir sortir de la resideència i el Cel va permetre que tornés a Trinxant. No hi podràs seure Isabel, de fet, a 16 de gener del 2024, es poden comptar amb una mà, les persones que si han assegut. Aquesta etapa Isabel, per a mi, es d'un profunda soletat fisica, la que m'acompanya a descobrir que la paraula és el so del silenci. 


Tanquem setembre amb els amics que mai ens deixen. Els nostres ángels Jonathan and Mark, sempre són a prop amb un silenci amorós i calmat. Em donen seguretat, sentiment d'anar acompanyada. 
Per a mi és l'Esperit que prèn una forma que puc acceptar i m'ajuda a seguir endavant en el camí del perdó. Tot el que es presenta és per perdonar i perdonar-me, l'addicció al judici. És el judici que alimenta la culpa. Es de creure que tenim la capacitat de jutjar que ens perdonem i hem de perdonar!.  

Octubre i Novembre 2021. El trobem ben expressat a Cor Perdonat. Observem com la "familia Cartwright em va abraçant entrant-me en unitat al masculí que s'hi expressa i alhora cercant la unitat amb el femeni, que en la sèrie no hi és, totes les possibles parelles o moren o se'n van.
M'entregat acceptant la proposat. És clar que tinc dubtes del que escolto i veig, aquest és el meu problema: el dubte sobre mi mateixa.

Anotar que el 29 de maig de 2021 ha tornat a la Casa del Pare Etern el  monjo  
Anselm M. Parés i Domènech va néixer a Barcelona el 28 de juliol de 1942. Va entrar al noviciat el 18 de novembre de 1995, va fer la professió temporal el 13 de setembre de 1997 i la solemne l’1 de novembre de 2000. Va ser ordenat sacerdot el 5 d’octubre de 2013. 
Deixem expressat ara, d'aquells dies, el canvi d'Abad a Montserrat. L'abad Josep Ma Soler i Canals, Girona 13 d'agost de 1946, que fou el·legit Abad el juny del 2000 i rebè la benedicció abacial el 13 d'agost del 2000 en complir els 75 anys a renunciat al càrrec. És el·legit Abad en Manel Gasch i Hurios. Rebé la benedicció abacial el 13 d'octubre de 2021.
Cal ara pujar  "Emergent" el video que sembla la l'expressió més clara del viscut al llarg de molts segles.

La imatge que pujo ara, em sembla que és la que mostra millor el que aquí es veu. Veure a monjos benedicitns en mig de la familia Cartwrigth. Sentir que el nou món va ser poblat amb els perseguits pel sistema econòmic vigent: estatal, religiós, intel·lectual. Sí, tothom que no pensa i actua segons el sistema social vigent es perseguit, mort o ignorat en el millor dels casos. Novembre del 2021 va ser un mes de fondre'm amb l'amor que m'envolta.

Els a sentia i els sento com que són aquí. Comprenc que el meu petit pensament va cedint espai a un pensament d'amor que És Etern i Infinit. Sóc un pensament d'Amor en la Ment Creada Aterna per manifestar al seu Creador. Sé que Rosa Ma Winn vivia absolutament Unida al Creador, que havia integrat aquest misteri de Llum que És Continuu. Gràcies per aquest Instant de Llum. 


Decembre 2021 
És el moment adient per observar-me. 
He assenyalat sovint el conflicte que semblo tenir en el seguiment d'un credo o mestrage o ritual religiós. Voldria seguir-lo, però si ho sento el que prediquen dins del cor, me'n  vaig a tot velocitat. "Un Curso de Milagros" me'l va regalar la meva cunydada Marina Acarreta l'octubre de 1995. En vaig reemprendre la lectura a primerss del 2014, quan vaig acceptar que se'm feia impossible seguir les pautes benedictines. Vaig començar a fer els exercicis i els he repetit cada any.
La primavera del 2020 en plena etapa COVID-19, vaig començar a dedicar-li un blogger: A New World Now. 
Des d'aleshores he fet un publicació diària i un enfoque semanal. 
Mentre vaig etsar a la residència, en alçar-me al matí, era el primer que feia. L'entrada del dia el blogger. 
Ara és el millor moment per unir "el Jardí de la Mare de Déu amb A New World Now. 


Entrada semanal
Domingo 26 de diciembre de 2021
Que todos los santos Pensamientos de Dios me rodeen y permanezcan muy quedos a mi lado mientras nace el Hijo del Cielo

UCDM, L-203:1:2 

LECCIÓN 303 Hoy nace en mí el Cristo santo. 
1. Velad conmigo, ángeles, velad conmigo hoy. 
2 Que todos los santos Pensamientos de Dios me rodeen y permanezcan muy quedos a mi lado mientras nace el Hijo del Cielo.
 3 Que se acalle todo sonido terrenal y que todos los panoramas que estoy acostumbrado a ver desaparezcan. 
4 Que a Cristo se le dé la bienvenida allí donde Él está en Su hogar, 
5 y que no oiga otra cosa que los sonidos que Él entiende y vea únicamente los panoramas que reflejan el Amor de Su Padre.
 6 Que Cristo deje de ser un extraño! aquí,pues hoy Él renace en mí. 
2. Le doy la bienvenida a Tu Hijo, Padre. 
2 Él ha venido a salvarme del malvado ser que fabriqué.
3 Tu Hijo es el Ser que Tú me has dado. 
4 Él es lo que yo soy en verdad. 
5 Él es el Hijo que Tú amas por encima de todas las cosas.
6 Él es mi Ser tal como Tú me creaste. 7 No es Cristo Quien puede ser crucificado. 8 A salvo en Tus Brazos, recibiré a Tu Hijo.
link to; A New World Now 


Divendres 31 de decembre de 2021.
Som a la casa petita, al carrer Trinxant, 144 2º2ª de Barcelona, 08041. Físicament semblem ubicats. Espiritualment estem treballant l'atenció poer obervar serenament. Observa aprenen alhora a no voler modificar res, perquè si observem per modificar, l'obsevacio no és neutra i no aprenem.

Diumenge 2 de gener de 2022

Acepta el instante santo con el nacimiento de este año, y ocupa tu lugar
—por tanto tiempo vacante—en el Gran Despertar.


10. Ésta es la época en la que muy pronto dará comienzo un nuevo año del calendario cristiano. 

2 Tengo absoluta confianza en que lograrás todo lo que te propongas hacer. 
3 Nada te ha de faltar, y tu voluntad será completar, no destruir. 
4 Dile, entonces, a tu hermano: 
5 Te entrego al Espíritu Santo como parte de mí mismo. 
6 Sé que te liberarás, a menos que quiera valerme de ti para aprisionarme a mí mismo.  
7 En nombre de mi libertad elijo tu liberación porque reconozco que nos vamos a liberar juntos. 
8 De esta forma damos comienzo al año con alegría y en libertad.
9 Es mucho lo que aún nos queda por hacer, y llevamos mucho retraso. 

10 Acepta el instante santo con el nacimiento de este año, y ocupa tu lugar—por tanto tiempo vacante—en el Gran Despertar. 
11 Haz que este año sea diferente al hacer que todo sea lo mismo. 
12 Y permite que todas tus relaciones sean santificadas. 
13 Ésta es nuestra voluntad. 14 Amén. 
Enero - 2023 
En Cor Perdonat podemos ver como dejo atrás la navidad, sin practicamente espresar nada de esos dias. Retomamos a mediados de enero. Los espacios de tiepo entre entradas son ámplios.
 La practica con Un Curso de Milagros, la sostengo cada día y ahora la enlazo con la propuesta de Michael Landon "The seven keys". Las siete llaves que nos acompañan día a día a nuestro mejor versión. 
Las llaves son la practica de Un Curso de Milagros. Expresan el compromiso de avanzar a cada instante asumiendo la responsabilidad de que es tu intención y creencia lo que marca el camino que recorres, las relaciones que te presenta las variadas situaciones que te muestra la Vida. Soltar el equipaje interior es laborioso, la personalidad está forjada y se alimenta del equipaje històrico de cada quién.
 Nuestra historia personal enmarcada en un tiempo/espacio, al que le entregamos el poder de retener nuestra atención constantemente. 
Nuestra historia personal esta hecha de renunciar a Ser lo ünico que por siempre podemos Ser. Amor Siendo Constantemente. Reemplazamos el amor por el juicio que le da poder al miedo y empezamos una historia de dualidad iningeligible para el Universo. El espacio que ocupa el cuerpo, lo convertimos en nuestro reino personal, extendemos nuestros juicios y creamos una historia que nos permita ejercer el pequeño poder del miedo. Despierta! 
El Amor nos invita a despertar de este sueño de escasez, de miedo, de enfrentamiento, de pugna. Despierta: vuelve al Hogar.
Diciembre 31, 2023 
Despedimos el año 2023, con la atención puesta en desvelar "con que apego me bloqueo el camino". 
El Santuari de Montserrat y el mundo social que lo sustenta va quedando atrás. Fue aquí que en el otoño del 2012, Yeshua me questionó: quieres vivrme crucificado o Resucitado. Yo Resucite hace dos mil años: lo quieres aceptar ahora! El verano del 2021 me enfocó la siguiente qüestión: quieres vivirme libre junto al Padre/Madre Eterno, Creando con Ello, o me seguirás viviendo atrapado en las leyes del miedo, religión, sociedad, carencia.
Lunes 1 de enero 2024
A lo largo de este año 2024, en el Blogger de A New World Now. hemos trabajado reunir "Un Curso de Milagros" con "The Seven Keys" Es la misma Esencia y sostiene el mismo proposito: convocar al despertar de la Consciencia de Ser en lo más profundo del Espiritu que ha encarnado en lo humano. La llamada es clara: Eres el Hijo de Dios,siendo humano. La elección de que camino vas a elegir es libre, pero elige conscientemente. ¿En qué quieres vibrar en Amor o en miedo?
¿Vas a permitir que Cristo sea en tí?
El formato ha sido trabajr "Un Curso de Milagros" vivir con el corazón la plegaria y dirigir la atención a cada una de las siete leyes, una por día, El grupo de Espiritus de la Ponderosa se ha volcado en acompañarme en este trabajo. Es una invitación amorosa y sonriente, aprende a vivir a Cristo en formato hombre Resucitado. Como hombre su cuerpo orgánico pasarà por la disolución como Espiritu cada expresión hombre entregado a conocerse como lo que es Expresión de Cristo, extiende el Gozo en la Unidad del Ser. 
Tales of our family  Love is relationship and encounter is the basis of Relationship! 
Nosotros Reunidos en el Hogar Eterno con Nuestro Padre-Madre Oramos contemplando la Santidad, Belleza y Bondad de la Creación en Familia sostenida por la Bendición del Amor entre Hermanos. La diversidad de los hermanos y su co-creación se mantiene Unida en el Indiviso Amor Eterno Impulso Creador de la Mente Uno más allà de tiempo/espacio. 
Fhater You Love Are our trust!. We accept this momemt and bless You In It. We are the beat of Your Radiant Heart 
Thank You! Thank You! Thank You Lord! I trust, I allow, I accept. I extend 
The Second Key Chose Love Over Fear. Only for today I am fully in You Father! 
January 1, 2024
"el Jardí de la Mare de Déu"
se sostiene amoroso en su devoción al Padre Eterno Creador de la Expresión Primera Unificado en Sí Mismo. En sus entrañas la Madre Eterna guarda el secreto que solo el puro amor puede desvelar.
La belleza de la Vida ningún pensamiento de miedo la puede ocultar, pero si le damos credibilidad al miedo creador de todo juicio, nuestra visión queda bloqueada en lo que creemos. 
enlace a 1914 el Miracle est tú 
Lunes 14 de octubre de 2024.Estamos en el presente. Aceptando el vacio de relación.  me siento alma, a mi alrededor no quedan cuerpos físicos. Soy transparente, no hay ningún humano a mi alrededor. Este estado me desconcierta, soy feliz con nuestras relaciones de almas, pero ¿es necesario un cuerpo para esta presente? El cuerpo se hace notar por medio del dolor físico, es un cuerpo gastado y usado. Lo entrego y aguardo paciente la respuesta del Amor.

Viernes 31 octubre 2024. La movida entre blogger's me ha dejado tranquila. Aún falta vaciar alguna entrada antigua, pero estamos aquí y ahora. Todo recuerdo que surge és para ser perdonado. El pasado yoa pasó.  El sábado 26, me llamó mi sobrino-nieto, Carlos Ferrer Lledó, para darme una buena notícia. Su madre Núria Lledó Viola ha regresado al Origen del Amor del que nunca salio. Bienvenida al Hogar Eterno Núria. Compartimos el Amor de Nuestro Eterno Creador! 
It's November 1, 2024, time and space continue their interdependent relationship, Spirit and Soul recognize each other as indivisible One forever, time and space "are not" 
En su idioma Don Miguel: Estamos a uno de noviembre de 2024, tiempo y espacio siguen su relación interdependiente, Espiritu y Alma se reconocen indivisibles Uno para siempre, tiempo y espacio "no son"